Obre el menú principal

Frederic Alfonso i Ferrer (València, 1879 - Barcelona, 1946) fou un pedagog i compositor català.

Infotaula de personaFrederic Alfonso i Ferrer
Biografia
Naixement 1879
València
Mort 1946 (66/67 anys)
Barcelona
Lloc d'enterrament Cementiri de les Corts (Dep. Central, nínxol 3.069)[1] 
Activitat
Ocupació Compositor
Gènere artístic Sarsuela i sardana
Modifica les dades a Wikidata

Inicià estudis a València i els continuà el 1892 al Conservatori del Liceu amb Sànchez i Gavagnach i a l'Escola Municipal de Música de Barcelona amb Eusebi Daniel (harmonia i contrapunt). El 1900 fou nomenat professor de piano al Conservatori del Liceu i el 1909 guanyà per oposicions una plaça de professor de solfeig a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, institució on també ensenyaren la seva esposa Margarida Orfila i la filla d'ambdós, Margarida Alfonso. L'any 1938 hi fou professor de solfeig i harmonia on va tenir diversos alumnes com Maria Teresa Llorens i Crusat i Rosa Mas i Mallén. Fou membre de la ponència que treballà per millorar el funcionament de l'Escola (1937), al costat d'Andreua Fornells, Joan Balcells, Esteve Margenats, Josep Bassa, Esteve Gratacós, Rosa Barella de Soler i Tomàs Buxó, sota la direcció de Joan Suñé i Sintes.

Va publicar Veinticinco lecciones de solfeo, rítmicas y de estilo i, juntament amb Lluís Maria Millet i Millet, una Teoria completa de la música. El Método graduado de solfeo, fet en col·laboració amb Joan Baptista Lambert i Joaquim Zamacois, conegut amb les seves inicials LAZ, va ser llibre de text al Conservatori Municipal de Barcelona durant quaranta anys.

Com a compositor fou autor de música per a orquestra, piano, arpa i música coral, i va guanyar premis en les edicions de 1904, 1905 i 1906 de la Festa de la Música Catalana. Ràdio Barcelona li va dedicar dues sessions monogràfiques els anys 1931 i 1936. El seu llenguatge era tonal.

Tingué cinc fills: Frederic, advocat i poeta; Margarida, pianista, compositora i professora de música; Joan, violinista i compositor; Francisco, violoncel·lista; i Carme, cantant.

ObresModifica

  • Íntima Pastoral, per a piano
  • Petita petita serenata, música de cambra per a violoncel
  • Suite en estil antic, per a arpa i piano
  • Somni de reis. Sardana, (1907)
  • Boirada d'estiu. Sardana (1921)
  • A punt de dia. Sardana (1929)
  • Els ocellets de casa. Sardana
  • La sardana de la joventut. Sardana
  • Oració, per a veu i piano
  • Cançoneta, per a veu i piano
  • El cant del rossinyol, per a veu i piano
  • Lo somni gentil, per a veu i piano
  • La cançó del jove, per a veu i piano
  • Quan seràs una rosa..., per a veu i piano
  • Oh, juny, per a veu i piano
  • La nina dormida al bosc. Òpera (1907)
  • Vora el mar. Sarsuela (1908)
  • Marinesca. Sarsuela
  • A les estrelles. Música coral, Flor Natural de la Festa de la Música Catalana del 1906

ReferènciesModifica

  • Tom núm. IX, pàgs. 33-34 de la Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear Josep Maria Almacellas. Edicions 62.