Obre el menú principal

El 1904, l’Orfeó Català, amb la missió de promoure l’activitat compositiva i d'engrandir el patrimoni musical català, organitza la primera Festa de la Música Catalana, certamen en què es lliuraven premis de composició musical. 

Organització del CertamenModifica

El certamen comptà amb el suport i el mecenatge d’institucions tant importants com l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació, l’Ateneu Barcelonès, el Centre Excursionista de Catalunya, la Unió Catalanista, la Lliga Regionalista, l’Associació Musical de Barcelona, l’Orquestra Simfònica de Barcelona, l’Associació de Música da Camera, l’Associació de Nostra Senyora de Pompeia, l’Associació d’Amics de la Música, la Joventut Catòlica, el Reial Círcol Artístic, l’Associació de la Salutació Sabatina de Nostra Senyora de la Mercè, la Societat Anònima Casa Dotesio, la Banda Municipal de Barcelona, així com diversos particulars: Joan Millet, Francisco Flos, Joaquim Pena i Francesc Cambó, entre molts d’altres.

El jurat fou presidit pel director de l’Orfeó en Lluís Millet i Pagès i comptà amb músics tant importants com Felip Pedrell, Joan Lamote de Grignon, Antoni Nicolau, entre molts d’altres.

Els participants enviaven les seves composicions a l’Orfeó Català amb el títol de l’obra i un lema. Per mantenir l’anonimat, les partitures no podien ser autògrafes, havien d’ésser transcrites per un copista. En publicar el jurat el veredicte, amb el nom de les obres i el lema, els compositors havien d’enviar una carta amb els primers compassos de la composició premiada acompanyats del nom i la seva residència, per tal d’acreditar-ne l’autoria.[1]

Les obres no premiades es retornaven als compositors durant els mesos següents, en canvi les dels guardonats passaven a formar part del patrimoni musical de l’Orfeó Català, que es reservava el dret a executar-les.

Durant la Festa es feia el lliurament de premis i l’Orfeó executava, en el mateix acte, les composicions dels tres primers guardonats. El guanyador del primer premi havia d’escollir una reina de la Festa, que era l’encarregada de donar el premi als diversos guanyadors. Des d'un primer moment la celebració va adquirir l’estètica de la festa dels Jocs Florals de Barcelona.

L’Orfeó Català va convocar el passat 2015 el I Concurs Internacional de Composició Coral “Festa de la Música Coral”, seguint la idea del concurs de la “Festa de la Música Catalana” i amb l’objectiu d’incentivar la nova creació coral catalana i internacional. El jurat d’aquesta primera edició del concurs fou: Antoni Ros Marbà, director i compositor, president del jurat; Benet Casablancas, compositor; Xavier Pagès i Corella, director, compositor; Fredrik Malmberg, director de l’Eric Ericsons Kammarkör de Suècia, i Josep Vila i Casañas, director de l’Orfeó Català i compositor.

Els premiats en aquesta primera edició foren: Joan Magrané Figuera, per Come fontana piena, madrigale; Paul Ayres, per The players ask for a blessing; Concepción Meseguer, per Brujas, hadas y sirenas; Gerard López Boada, per Three japanese songs; Mariona Vila, per Cançó de l’home parat al cantó, i Josep Maria Guix, per Why is my verse.

L’acte finalitzà amb un concert de celebració de la “Festa de la Música Coral” al Palau de la Música Catalana el 28 de febrer de 2016 en el qual s’estrenaren les obres guardonades.[2]

Compositors guardonatsModifica

  • Sisena Festa de la Música Catalana (1915)[3]
    • Guanyadors: Vicenç Maria de Gibert, Marià Viñas, mossen Romeu, Joan Baptista Lambert, Miquel Rué i Tomàs Buxó.

FonsModifica

El Centre de Documentació de l’Orfeó Català conserva el fons de la Festa de la Música Catalana que conté principalment les partitures generals manuscrites, no autògrafes, de les composicions premiades en les nou edicions del concurs de la Festa de la Música Catalana. Destaquen les composicions d’autors com: Domènec Mas i Serracant, Joan Baptista Lambert, Francesc Pujol, Joan Llongueras, Juli Garreta, Pilar Roca, Narcisa Freixas i Josep Cumellas, entre molts d’altres.

Predominen els reculls de cançons populars, obres per a cor, per a veu i piano, sardanes, i també  algunes transcripcions de partitures antigues i de gèneres religiosos com el motets i els salms.

S’ha conservat una part de la documentació administrativa del jurat referent a la gestió i adjudicació dels premis. Destaquen també els comprovants de premis, els veredictes, els llistats d’obres premiades i les bases del concurs.

Pel que fa a la documentació gràfica s’han conservat 4 fotografies de les reines de la Festa dels anys 1906, 1908, 1910 i 1917.

ReferènciesModifica

  1. Revista Musical Catalana, 1904.
  2. «Programa de mà del concert celebrat el 28 de febrer de 2016 al Palau de la Música Catalana.».
  3. «Ressenya de la Festa». Revista Musical Catalana, 15-11-1915, pàg. 332-225.
  4. AVIÑOA, Xosé. L’activitat musical. El moviment coral. Les Festes de la Música”. A: Història de la música catalana, valenciana i balear. Barcelona: Edicions 62, 1999, p. 162-165. 

BibliografiaModifica

  • AVIÑOA, Xosé (dir.). “L’activitat musical. El moviment coral. Les Festes de la Música”. A: Història de la música catalana, valenciana i balear. Edicions 62, Barcelona, 1999. Del Modernisme a la Guerra Civil. (1900-1939), vol. IV: p. 162-165.
  • FOLCH I TORRES, Josep Maria. “Festa de la Música Catalana”. A: Revista Musical Catalana. Butlletí Mensual de l’Orfeó Català. Barcelona, juliol 1904. Número 7. Pàg. 137
  • Revista Musical Catalana: 1904, 1905, 1906, 1908, 1911, 1914, 1917, 1920 i 1922: (cartells, llistats de composicions presentades i veredictes) 

Enllaços externsModifica