Cementiri de les Corts

El Cementiri de les Corts és un cementiri del municipi de Barcelona (Barcelonès), al districte de les Corts. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Infotaula d'edifici Cementiri de les Corts
Dades
Tipus	Cementiri
Construcció	1846-47; reforma: 1897
Característiques
Estil arquitectònic	Eclecticisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	la Maternitat i Sant Ramon (Barcelonès)
Localització	Av. Joan XXIII, 3-15
41° 23′ 00″ N, 2° 07′ 19″ E
BCIL
Identificador	IPAC: 42444
Bé cultural d'interès local Id. IPAC 42444 Id. Barcelona 3074

Descripció

Cementiri dividit en vuit departaments on trobem tant tombes, nínxols com panteons. Del cementiri construït entre el 1846 i el 1847 no se'n conserva cap element, ja que el 1897 s'hi va fer una reforma d'orientació modernista. Es va aixecar de nou el mur de tancament, l'edifici de l'administració i la capella. Es va construir tot utilitzant els mateixos materials que hi havia que eren maons i maçoneria. La petita capella és de planta de creu grega amb vidrieres emplomades.

El monument funerari més destacat per la seva història és el dedicat als 726 soldats repatriats d'Ultramar que varen morir a Cuba i Filipines.

Té 34.417 m2 i 28.339 sepultures.

Hi destaquen una Pietat en bronze de Josep Viladomat, a la capella, i la tomba-panteó dels Repatriats d'Ultramar, al Departament Tercer.

Història

El cementiri es construí a partir de 1846, com a nou cementiri del municipi de les Corts, arran de l'ordre reial que prohibia els enterraments en els cementiris parroquials, però actualment d'aquella construcció no en resta res. Se situà a la rodalia de l'antic nucli del poble. No queda res, però, de la primera construcció.

En 1897 s'hi feu una reforma modernista, que conforma l'edifici actual, amb nous murs de tancament, edifici d'administració i capella, aquesta reconstruïda en 1918 amb planta de creu grega i estil historicista neogòtic, amb vitralls.

Enterrats notables

Monument als repatriats d'ultramar

Entre les persones que s'hi han enterrades hi ha (per ordre cronològic de mort):

• Pau Llorach i Malet (Les Piles, 1839 – Barcelona, 1890), metge i psiquiatre (Dep. 2, panteó 1)
• 734 soldats morts a Cuba i les Filipines en 1898 i 1899 (al panteó dels Repatriats).
• Carlos González Montes de Oca (Viesca, Mèxic, 1846 - Barcelona, 1917), militar i polític.
• Frederic Clascar i Sanou (Santa Coloma de Farners, 1873 — Barcelona, 1919), sacerdot, liturgista, filòleg i traductor de la Bíblia.
• Vicent Climent Navarro (València, ca. 1872 - Barcelona, 1923) pintor
• Loránd Orbók (Hongria, 1884 - Barcelona, 1924), dramaturg hongarès (nínxol 1730, dep. V).
• Ramon Turró i Darder (Malgrat de Mar, 1854 - Barcelona 1926), veterinari, biòleg i filòsof (Dep. central, nínxol 3087)
• Pere Barnils i Giol (Centelles, 1882 - Barcelona, 1933), filòleg i fonetista.
• Antoni Cots i Trias (Barcelona, 1874 - 1935), pedagog, director de l'Acadèmia Cots i autor de llibres per a l'ensenyament del comerç i d'ortografia.
• Luis de Ulloa Cisneros (Lima, 1869 - Barcelona, 1936), historiador especialitzat en temes colombins.
• Josep Torres i Vilalta, Toresky (Barcelona 1869 - 1937),locutor de ràdio (el nínxol es perdé en les obres d'ampliació per a fer el tanatori en 1988: les restes es portaren a l'ossera general).
• Felip Cortiella i Ferrer (Barcelona, 1871-1937), dramaturg, escriptor i tipògraf anarquista i catalanista
• Blas Zambrano (Segura de León, Badajoz, 1874 - Barcelona, 1938), mestre, filòsof i pedagog.
• Juan López Merino (Màlaga, 1907 - Barcelona, 1938), periodista i dramaturg, director del Heraldo de Melilla.
• Walter Katz (Alemanya, 1913 - Serós, Segrià, 1938), pilot, voluntari en la defensa aèria de Barcelona (sector jueu).
• Felip Coscollà i Plana (Graus, Osca, 1880 - Barcelona, 1940), escultor.
• Prudenci Bertrana i Comte (Tordera, 1867 – Barcelona, 1941), escriptor (Dep. central, nínxol 710, Família Quintana)
• Gabriel Bau i Fortanete (Barcelona, 1892 - 1944), futbolista del FC Barcelona.
• Juan José Núñez (Barcelona, 1912-1944), impressor i industrial paperer (Dep. 5, panteó 44)
• Montserrat Casals i Baqué, coneguda com a Elena Jordi (Cercs, 1882 - Barcelona, 1945), actriu i empresària teatral, primera directora de cinema a Espanya (Dep. 5, nínxol 10164)
• Frederic Alfonso i Ferrer (València, 1879 - Barcelona, 1946), pedagog i compositor català (Dep. Central, nínxol 3.069)
• Emili Vallès i Vidal (Igualada, 1878 - Barcelona, 1950), gramàtic.
• Lluís Garcia i Falgàs (València, 1880 o 1881 - Barcelona, 1954), pintor, il·lustrador i grafista.
• Antoni Batlle i Mestre (Sitges, 1888 - Barcelona, 1955), sacerdot i pedagog, impulsor de l'escoltisme (Dep. central, nínxol 3931).
• Francesc Xavier Altès i Roig (Barcelona, 1888 - 1955), impressor i editor (Dep. 5, 4, nínxol 5415)
• Pere Ynglada (Santiago de Cuba, 1881 - Barcelona, 1958), dibuixant.
• Conrad Cadirat i Baqué (Barcelona, cap a 1930 – 1959), pilot de motociclisme (Dep. central, tomba 66).
• Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 - 1960), arquitecte (Dep. 8, nínxol 378)
• Agustí Sancho Agustina (Bell-lloc, 1896 - Barcelona, 1960), futbolista del FC Barcelona.
• Vicenç Piera i Pañella, "la Bruixa" (Barcelona, 1903 – 1960), extrem dret del FC Barcelona (Dep. 5, nínxol 7434).
• Ana Renaud Muntané, Madame Renaud (Carme, 1868 – Barcelona, 1961), modista (Dep. 5, tomba especial 4)
• Paulí Alcántara Riestra (Iloilo, Filipines, 1896 - Barcelona, 1964), futbolista del FC Barcelona i metge (Dep. 5, 1, 4292).
• Marina Alcañiz (Marina Pubillones Guallart) (Madrid, 1883 - Barcelona, 1965), actriu
• Francisco Martínez García Sisquillo (Barcelona, 1930 - 1965), ciclista i mecànic.
• Rafael Tasis i Marca (Barcelona, 1906 - París, 1966), escriptor i polític
• Francisco Darnís Vicente (Barcelona, 1910 - 1966), dibuixant de còmics (Dep. 3, via 4, nínxol 136)
• Albert Aguilà i Masip (Barcelona, 1924 - Caracas, 1966), cantant d'òpera.
• Julio César Benítez Amodeo (Montevideo, 1940 - Barcelona, 1968), futbolista del FC Barcelona.
• Margarida Orfila Tudurí (Maó, Menorca, 1889 - Barcelona, 1970), compositora, pianista i professora de música (Dep. Central, nínxol 3.069)
• Joan Balcells i Garcia (Barcelona, 1882 - 1972), compositor, fundador de l'Orfeó Gracienc (Dep. 2, nínxol 290, pis 5)
• Víctor Moya Calvo (València, 1889 - Barcelona, 1972), pintor.
• Josep Samitier i Vilalta (Barcelona, 1902 - 1972), futbolista i entrenador del FC Barcelona (Dep. central, tomba menor 18).
• Jaume Planas i Simó (Barcelona, 1889 - 1974), tenor i compositor, popular els anys vint i trenta.
• Juli Salvador (Barcelona, 1906 - 1974), director de cinema.
• Carme Buxadós i Brualla (Barcelona, 1897 - 1979), actriu (Dep. 5, 3, 5918)
• Concepció Panadès i Juanengo (Manila, Filipines, 1908 - Barcelona, 1981),a soprano catalana. (Dep. 2, pis 7, nínxol 252)
• Francesca Cecília Gubert i Rafanell (Barcelona, 1906 - 1985), soprano.
• Agustí Centelles (el Cabanyal, València, 1909 - Barcelona, 1985), fotògraf (Secció 5, 1r pis, nínxol 8.086).
• Josefina Tàpias (Barcelona, 1903 - 1988), actriu (Dep. 2, 4, nínxol 94).
• Ramon Bruguera i Álvarez (Barcelona, 1899 - 1988), futbolista (Dep. 8, nínxol 868).
• Frederic Marès i Deulovol (Portbou, 1893 - Barcelona, 1991), escultor i col·leccionista (Dep. central, nínxol 1341).
• Roser Coscolla i Ferrer (Barcelona, 1903 - Granollers, 1991), actriu
• Narcís de Carreras i Guiteras (La Bisbal d'Empordà, 1905 – Barcelona, 1991), advocat i polític, president del FC Barcelona (Dep. central, tomba 57)
• Josep Soligó i Tena (Barcelona, 1910 - 1994), il·lustrador (Dep. 5, 4, nínxol 6472).
• César Rodríguez Álvarez (Lleó, 1920 - Barcelona, 1995), futbolista del FC Barcelona (Dep. central, 2, nínxol 2.767, de la família Rodríguez – Revillo).
• Maria Teresa Balcells i Llastarry (Dusfort (Anoia), 1912 - Barcelona, 1996), pianista (Dep. 2, 5, nínxol 290).
• Horacio Sáenz Guerrero (Logronyo, 1921 - Dénia, 1999), periodista, director de La Vanguardia.
• Lluís Torner i Bové (Barcelona, 1922 - 1999), actor (Dep. 8, 3, nínxol 488).
• Àngel Mur Navarro (Barcelona, - 2000), massatgista del F. C. Barcelona (Dep. central, nínxol 4098)
• Joan Capri (Barcelona, 1917 — 2000), actor, humorista i monologuista (Dep. central, nínxol 4384).
• Miguel Gila Cuesta (Madrid, 1919 - Barcelona, 2001), humorista i comediant.
• Francisco Javier González Urruticoechea, Urruti (Sant Sebastià, 1952 - Barcelona, 2001), futbolista, porter del FC Barcelona (Dep. 6, 2, nínxol 1021).
• László Kubala Stecz (Budapest, 1927 - Barcelona, 2002), futbolista del FC Barcelona (Dep. 6, 2, nínxol 625).
• Agustí Contijoch i Mestres (Barcelona, 1928 - 2002), empresari i polític.
• Pere Bohigas i Balaguer (Vilafranca del Penedès, 1901 - Barcelona 2003), filòleg, historiador i bibliòfil (Dep. central, nínxol 154: Família Cardona, espòs de sa germana, enterrada aquí)
• Enric Llaudet i Ponsa (Barcelona, 1916 - 2003), president del Futbol Club Barcelona.
• Juli Gonzalvo i Falcon (Mollet del Vallès, 1917 - Barcelona, 2003), futbolista del RCD Espanyol i del FC Barcelona (Dep. 5, 5, nínxol 1837).
• Francesc Perelló i Picchi (Barcelona, 1918 - 2003), directiu esportiu, president del Reial Club Deportiu Espanyol.
• Enric Bernat Fontlladosa (Barcelona, 1923 - 2003), empresari, fundador de Chupa Chups.
• Manuel Méler Urchaga (Barcelona, 1922 - 2006), advocat, empresari, president del RCD Espanyol.
• José Luis Martínez Sansalvador (Barcelona, 1932 - 2006), actor de doblatge (Dep. 5, 6, nínxol 5179).
• Frederic Riera-Marsá i Llambí (Barcelona, 1917 - 2008), empresari d'alimentació.
• Ramon Calduch (Barcelona, 1928 - 2008), cantant popular (Dep. 5, 2, nínxol 2165).
• Glòria Roig i Fransitorra (Barcelona, 1936 - 2008), actriu de televisió i dobladora de cinema (Dep. central, nínxol 4559, pis 2).
• Ricard Maxenchs (Barcelona, 1953 - 2008), periodista esportiu (Dep. central, tomba menor 22).
• Pere Català i Roca (Valls, Alt Camp, 1923 - Barcelona, 2009), fotògraf i historiador (Dep. central, 5, nínxol 1405)
• Ricard Palmerola i Buxadós (Barcelona, 1921 - 2010), actor i doblador.
• Eduard Manchón i Molina (Barcelona, 1930 - 2010), futbolista del FC Barcelona.
• Teresa Cervelló Nadal (Montblanc, 1950 - Barcelona, 2010), jurista, primera dona nomenada pel Consejo General del Poder Judicial.
• Martí Torrent i Blanchart (Arenys de Mar, 1912 - Barcelona, 2012), polític català independentista.
• Agustí Cohí Grau (el Vendrell, 1921 - 2012), compositor i pedagog musical (Dep. 4, tomba menor 23).
• Estanislau Basora i Brunet (Navàs, 1926 - Las Palmas de Gran Canaria, 2012), futbolista del FC Barcelona (Dep. 6, 1, nínxol 596).
• Enric Lluch i Martín (Barcelona, 1928 - 2012), geògraf.
• Carlos Pujol Jaumeandreu (Barcelona, 1936 - 2012), poeta, traductor, editor, historiador de la literatura i novel·lista (Dep. 5, 6, nínxol 3023).
• Albina Francitorra i Aleñà (Barcelona, 1912 - 2013), periodista i escriptora, mare de Montserrat Roig (Dep. central, nínxol 4559, pis 2n)
• Maria Girona i Benet (Barcelona, 1923 - 2015), pintora, gravadora i activista cultural (Dep. 5è, tomba 8?)
• Jaime Camino (Barcelona, 1936 - 2015), director de cinema (Dep. 8è, panteó T)
• Ena Alba Clement (Filomena Alba Cañada) (València, 1925 - Barcelona, 2016), actriu (Dep. 6è, pis, 1, nínxol 43)
• Claudi Esteva i Fabregat (Marsella, 1918 - Barcelona 2017), antropòleg cultural i historiador americanista (Dep. 5, nínxol 3696)
• Joan Colom i Altemir (Barcelona, 1921 - 2017), fotògraf (Dep. 4t, pis 3, nínxol 246)
• Albert Mallofré i Milà (Vilanova i la Geltrú, 1926 - Barcelona, 2017), periodista i crític musical (Dep. 5, cinerari 34)
• Eva Serra i Puig (Barcelona, 1942 - 2018), historiadora i activista política.
• Josep Maria Blanco Ibarz (Barcelona, 1926 – 2019), dibuixant de còmics.
• Josep Maria Gay de Liébana Saludas (Barcelona, 1953 – 2021), economista i divulgador econòmic (Dep. central, pis 7, nínxol 2.898)
• Josep Navarro i Vives (Barcelona, 1931- 2023), pintor (departament 6è, cinerari esp. tancat 39, pis 3)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cementiri de les Corts

• «Cementiri de les Corts». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.