Obre el menú principal

Claudi Esteva i Fabregat (Marsella, 11 de novembre de 1918 - Barcelona, 4 de setembre de 2017)[2][3] fou un antropòleg cultural[4] i historiador americanista català.[3]

Infotaula de personaClaudi Esteva i Fabregat
Nom original (es) Claudio Esteva Fabregat
Biografia
Naixement 11 novembre 1918
Marsella
Mort 4 setembre 2017 (98 anys)
Barcelona
Lloc d'enterrament Cementiri de les Corts (Barcelona), departament 5, nínxol 3696[1] 
Educació National School of Anthropology and History Tradueix
Universitat de Madrid
Activitat
Ocupació Antropòleg, historiador, professor d'universitat, escriptor i catedràtic d'universitat
Ocupador Universitat de Madrid
Universitat de Barcelona
Museu Nacional d'Antropologia d'Espanya
El Colegio de Jalisco
Partit Joventuts Socialistes Unificades
Família
Parella Berta Alcanyis
Premis
Premi Malinowski (1994)
Premi Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat de Catalunya (2003)
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Exiliat a Mèxic, abans d'ingressar a la Universitat, treballà en diferents oficis (des de venedor d'articles tèxtils fins a jugador de futbol professional). Entre 1947 i 1953 es formà científicament a l'Escola Nacional d'Antropologia del Museu d'Antropologia de Ciutat de Mèxic, on residí des de 1939 a 1956.[3] El 1952 es graduà en antropologia a l’Escola Nacional d’Antropologia i Història (ENAH), on fou deixeble de Pere Bosch i Gimpera. Durant aquesta època entrà en contacte amb el psicoanalista Erich Fromm. S'ocupà de l'estudi de les cultures tolteca i asteca de Mèxic. Un cop retornat de l'exili a Espanya el 1956, es doctorà a Madrid en història d’Amèrica. Fundà i dirigí (1965-68) l’Escola d’Estudis Antropològics i el Centre Iberoamericà d’Antropologia de Madrid. Posteriorment, fou professor agregat d’etnologia (1968) i catedràtic d’antropologia cultural (1972) de la Universitat de Barcelona. Fou també director del Centre d’Etnologia Peninsular de Barcelona i fundà el 1971 la revista Ethnica. Després de la seva jubilació de la càtedra d’antropologia cultural a la Universitat de Barcelona, tornà a Mèxic, on fou professor investigador del Colegio de Jalisco.[4] Des de 1991, també, fou president de l'Associació d'Amistat Mèxic-Catalunya. Claudi Esteva, es va casar amb Berta Alcanyis amb la qual va tenir tres fills.[3]

Com a antropòleg i historiador americanista, s'interessà per l'estudi de l'Amèrica prehispana i el període de la conquesta i virreinats. També, fou secretari del grup psicoanalític mexicà dirigit per Erich Fromm entre 1952 i 1956 i col·laborador de l'Instituto Gonzalo Fernández de Oviedo del CSIC entre 1961 i 1968. Realitzà nombrosos treballs de camp a Mèxic i a Àfrica, i també a Espanya, a Equador, Perú, Estats Units i Guatemala [3]

Publicacions [4]Modifica

  • El mestizaje en Iberoamérica (1963),
  • Sobre el método y los problemas de la antropología estructural (1969)
  • Para una teoría de la aculturación en el alto Aragón (1971)
  • Antropología y filosofía (1973)
  • Antropología industrial (1973)
  • Razas humanas y racismo (1975)
  • Cultura, sociedad y personalidad (1978)
  • Estado, etnicidad y biculturalismo (1984)
  • La corona española y el indio americano (1989)
  • La identidad catalana contemporánea (2004)

Premis i reconeixements [4][3]Modifica

BibliografiaModifica

  • Calvo i Calvo, Lluís «Claudio Esteva Fabregat y la Antropología Española». Anuario de historia de la antropología española. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1993, pàg. 27-34.

ReferènciesModifica

  1. Localització al cementiri
  2. «Mor Claudi Esteva, primer catedràtic d’Antropologia Cultural de la Universitat de Barcelona», 04-09-2017. [Consulta: 4 setembre 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Pasamar Alzuria, Gonzalo; Peiró Martín, Ignacio. Diccionario Akal de Historiadores españoles contemporáneos. Madrid: Akal, 2002, p. 230-232. ISBN 8446014890.  [Consulta: 4 setembre 2017].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Claudi Esteva i Fabregat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 setembre 2017].

Enllaços externsModifica