Obre el menú principal

Montserrat Aparici i Isern (Barcelona, 1 de desembre de 1938[1]) és una mezzosoprano catalana.

Infotaula de personaMontserrat Aparici
Montserrat Aparici al rol d'Amneris, Gran Teatre del Liceu.jpg
Biografia
Naixement 1r desembre 1938 (80 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Cantant
Veu Mezzosoprano
Modifica les dades a Wikidata
Montserrat Aparici i Alfredo Kraus

Va estudiar cant i piano al Conservatori Municipal de Música de Barcelona[2] a partir dels 10 anys, i més tard repertori musical amb el mestre Josep Sabater i Sust.[3] Després va ampliar la seva tècnica vocal amb Conxita Badia.[2]

Una veu de mezzosoprano càlida, extensa i rica en vibracions i colors, son característiques seves. Una gran personalitat interpretativa, fort temperament dramàtic i una acusada musicalitat completen la figura de la cantant.[4]

El 19 de juny de 1959 cantà amb gran èxit Carmen al teatre Fortuny de Reus.[5] Va debutar al Liceu el 16 de novembre de 1961 a La Gioconda[6] i la seva següent aparició al gran teatre va ser el 21 de novembre de 1962 a Il trovatore en la seva quarta i darrera representació.[7]

Va desenvolupar una bona part de la seva carrera al Liceu, on va interpretar les parts de mezzosoprano de títols com Aida, Il Trovatore, La Gioconda, Rigoletto, Tassarba,  Canigó, El Giravolt de Maig, Maria del Carmen, Amaya, La Vida Breve, Un Ballo in Maschera, Assassinio nella Catedrale, Nabucco, La Forza del Destino, Andrea  Chenier i Madame Butterfly.[2]

Fou la contralt escollida per Pau Casals el 1962 per interpretar El Pessebre al Festival de Prada en unes memorables audicions.[2] Va interpretar l'oratori a Barcelona, Madrid, Toledo, Montserrat, Cuixà i pràcticament a totes les ciutats del país i de l'estranger; l'última fou el 23 i 25 de desembre de 1989, al costat de Montserrat Caballé, en el concert extraordinari del Mil·lenari de Catalunya.[8]

El 1969 va guanyar a Treviso el Concurs de Veus Rossinianes, la qual cosa li va permetre cantar Il barbiere di Siviglia en la versió revisada i dirigida per Alberto Zedda.[2] L'any 1971 va gravar I Lombardi al costat de Plácido Domingo amb Philips, a Londres.[9]

Va participar en els festivals d'òpera de Madrid, Les Palmas, València, Saragossa, Màlaga, Maó, etc. Va actuar als primers teatres d'òpera d'Europa cantant Aida, Carmen, Il Trovatore, Cavalleria Rusticana, a Alemanya (Berlin Occidental i Oriental, Hamburg, Munic), França (Paris i Niça), Holanda (Amsterdam, Rotterdam, La Haia), Aida a Niça, Munic i al Hollandfestival, Un Ballo in Maschera, Norma, Il Barbieri di Siviglia i Carmen, a Itàlia.[1]

Al mateix temps, va desenvolupar una important tasca concertística interpretant lieders clàssics, música espanyola, cant popular catalana, música antiga i espirituals negres. Intervingué en l'estrena mundial de l'òpera Attilio Regolo de Johann Adolph Hasse al Händelfestival de Göttingen. Va cantar a l'Angelicum de Milà i a Teheran el Requiem de Verdi i La Resurrecció de Händel a Como i Milà.[1]

A finals dels 90 va interpretar a Cöttingen i Hannover concerts de música espanyola i àries d'òpera francesa. Amb motiu del Centenari de Manuel de Falla va donar concerts amb música del mestre a Holanda i Bèlgica. Al 2001, amb motiu del Centenari de Giuseppe Verdi, va interpretar àries de les seves òperes a Busseto (Itàlia), ciutat on nasqué el Mestre.[10]

Un cop retirada dels escenaris, va exercir de professora de cant i va dirigir el Grup de Joves Intèrprets d'Òpera de Catalunya.[11] Posteriorment va ocupar la càtedra de Cant a la prestigiosa Acadèmia Marshall de Barcelona.[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Guerrero Martín, José. «Entrevista» (en castellà). La Vanguardia, 17-08-1975. [Consulta: 23 abril 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Montserrat Aparici». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Aviñoa, Xosé. «Solemne investidura com a Doctora Honoris Causa de la senyora Montserrat Caballé» p. 20. Universitat de Barcelona, febrer 2011. [Consulta: 23 abril 2018].
  4. «Crítica» (en castellà). La Vanguardia, 31-05-1960. [Consulta: 23 abril 2018].
  5. «La Vanguardia» (en castellà), 08-06-1968.
  6. «La Vanguardia» (en castellà), 17-11-1961. [Consulta: 14 agost 2014].
  7. «La Vanguardia» (en castellà), 09-06-1982.
  8. «La Vanguardia» (en castellà), 22-05-1993.
  9. «Dades del disc» (en anglès). arkivmusic. [Consulta: 24 abril 2018].
  10. «Biografia». [Consulta: 24 abril 2018].
  11. «La Vanguardia» (en castellà), 10-05-1998.