Plácido Domingo
José Plácido Domingo Embil (Madrid, 21 de gener de 1941) és un cantant líric i director d'orquestra espanyol. Té una veu enormement versàtil, que li ha permès de cantar com a tenor i baríton.[1]
 Plácido Domingo, el 2008. | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) José Plácido Domingo Embil  21 gener 1941 (82 anys)Madrid |
| Ambaixador de Bona Voluntat de l'UNESCO | |
| novembre 2012 – | |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatori Nacional de Música de Mèxic |
| Activitat | |
| Ocupació | Tenor i director d'orquestra |
| Activitat | 1959 – |
| Membre de | |
| Gènere | Òpera |
| Professors | Igor Markevitch |
| Veu | Tenor heroic, baríton i tenor |
| Instrument | Veu |
| Segell discogràfic | EMI Classics |
| Família | |
| Cònjuge | Marta Domingo (1962–) |
| Fills | Plácido Domingo Jr. |
| Pares | Plácido Domingo Ferrer i Pepita Embil |
Premis
| |
| Lloc web | placidodomingo.com |
           | |
La carrera internacional de Plácido Domingo és llegendària; ha interpretat 130 papers diferents, més que cap altre tenor en la història. El 1997, Domingo va superar el rècord que Enrico Caruso mantingué durant molt de temps en l'obertura de la temporada de l'Òpera del Metropolitan, i el 2008 celebrà els seus 40 anys cantant en aquest teatre, on ha inaugurat la temporada vint-i-una vegades. El talent del tenor madrileny el confirmen el seu amplíssim repertori i la seva carrera interpretativa, així com els seus èxits com a director, administrador, i el seu compromís amb les causes humanitàries i la feina com a creador de programes per a joves artistes. La Fundació Birgit Nilsson va anunciar el 20 de febrer de 2009 que Plácido Domingo seria el primer guanyador del milió de dòlars del Premi Birgit Nilsson, el més important de la història de la música clàssica.[2]
El 9 de juliol de 2013 va ser ingressat en un hospital de Madrid a causa d'una embòlia pulmonar.[3][4][5]
El 13 d'agost de 2019, l'agència Associated Press va publicar els testimonis de nou dones, vuit d'elles cantants i una ballarina, de les quals només una va donar la cara públicament. Aquestes van denunciar que quan començaven en la professió van ser víctimes d'assetjament sexual per part del cantant.[6] Les víctimes van explicar que Domingo les obligava a tenir relacions sexuals i que, si rebutjaven, eren castigades professionalment.[7] El dimarts 25 de febrer de 2020 Plácido Domingo demanà finalment perdó a totes les dones que l'havien acusat d'agressió sexual i acceptà la seva responsabilitat de tots els actes de que se l'acusava.[8] La investigació realitzada per advocats contractats per American Guild of Music Artists (AGMA), el sindicat de l'òpera dels Estats Units, conclogué que fins almenys 27 persones haurien patit la conducta sexual inapropiada i abús de poder de Plácido durant dues dècades quan aquest era a la direcció de l'Òpera Nacional de Washington i la de Los Angeles.[9]
Biografia Modifica
Nasqué a la ciutat de Madrid el 21 de gener de 1941, fill dels cantants de sarsuela Plácido Domingo, nascut a Saragossa -el seu pare Pere Domingo va néixer a Tordera-,[10] i Pepita Embil, nascuda a Guetaria (Guipúscoa).[11] Conegut en la seva família com "El Granado", per cantar des de ben petit la cançó Granada d'Agustín Lara. El 1949 la família es va traslladar a la Ciutat de Mèxic per treballar en teatre musical. Ben aviat va destacar en les lliçons de piano i després estudià a l'Escola Nacional d'Arts i al Conservatori Nacional de Música de la capital mexicana.
Allà va ser on va conèixer la seva primera dona, la pianista Ana Maria Guerra Cué, amb qui es va casar el 1957, als 16 anys, i va tenir al seu primogènit, José Plácido Domingo Guerra, nascut el 16 de juny de 1958, que el convertiria en avi als 33 anys. El matrimoni no va durar. A Mèxic també va trobar la segona i definitiva muller, Marta Ornelas, amb qui es va casar l'any 1962.[12]
A la ciutat mexicana de Monterrey, debutà en l'òpera amb La Traviata, en el personatge d'Alfredo Germont, al costat de la soprano Alicia Aguilar. Posteriorment, Domingo va passar dos anys amb l'Òpera Nacional d'Israel, de la qual naixeria la fama que actualment no cessa des de llavors. Feu nombrosos debuts als Estats Units, sobretot a Nova York i San Francisco, encara que tampoc va deixar de fer gires per ciutats d'Europa, durant els anys 60, interpretant nombrosos papers musicals. Ha cantat sota la batuta d'una àmplia gamma de directors entre els quals hi ha Herbert von Karajan, Zubin Metha i James Levine, entre altres. A Barcelona va debutar el 1966, al Liceu, amb tres òperes curtes de Salvador Moreno Manzano, Luis Sandi i J. P. Moncayo; i temps després va residir durant anys a la ciutat. Com a director d'òpera, va iniciar les activitats el 1973 i avui dia encara manté aquesta activitat com a director general de l'Òpera Nacional de Washington així com de l'Òpera de Los Angeles.
Ha gravat duos amb diversos cantants com John Denver, José María Cano, Alejandro Fernández, Carlos Santana, Luis Cobos, Caetano Veloso, Patrícia Kaas, etc. Amb Josep Carreras i Luciano Pavarotti, va formar el 1990 la cèlebre societat artística Els Tres Tenors a Roma, amb motiu del Mundial de futbol Itàlia 1990. Repetí aquesta associació el 1994 en un magne concert a Los Angeles per la Copa del Món de Futbol 1994, i reincidí novament a París, amb motiu de la Copa del Món de Futbol 1998.
El seu repertori és molt variat i en diversos idiomes des dels clàssics, passant per cançons de nadal, cançons infantils i música llatinoamericana.
Reconeixements Modifica
El govern mexicà li va atorgar el premi de l'orde Àguila Asteca, màxim guardó atorgat a un estranger, per part del Govern de Mèxic, per la seva gran labor en l'atenció als damnificats pel terratrèmol de 1985, sense que li sabés greu de perdre la veu a causa de les tasques de rescat. Entre els afectats hi havia familiars del tenor.
El 1991 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts, juntament amb Victòria dels Àngels, Teresa Berganza, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Pilar Lorengar i Alfredo Kraus.
El 2002 va gravar l'himne del centenari del Reial Madrid, peça que va interpretar sota la pluja a la gespa de l'estadi Santiago Bernabéu, en la celebració del centenari del club.
Premis Grammy Modifica
Entre els molts premis rebuts, ha guanyat set Premis Grammy:
- 1983 - Millor enregistrament d'òpera per La traviata, de Verdi.
- 1984 - Millor enregistrament d'òpera per Carmen, de Bizet.
- 1984 - Millor interpretació llatina pop per Always In My Heart (Siempre en mi corazón).
- 1988 - Millor enregistrament d'òpera per Lohengrin, de Wagner.
- 1990 - Millor interpretació vocal clàssica, juntament amb Josep Carreras i Luciano Pavarotti, per Els Tres Tenors.
- 1992 - Millor enregistrament d'òpera per Die Frau ohne Schatten, de Richard Strauss.
- 1999 - Millor interpretació de música mexicana per 100 años de mariachi.
Premis Emmy Modifica
També ha rebut dos premis Emmy, en especials de televisió fets als EUA:
- 1984 - Millor programa de música clàssica per Great Performances: Placido Domingo Celebrates Seville.
- 1992 - Millor interpretació individual clàssica per The Metropolitan Opera Silver Anniversary Gala.
a més de dues nominacions:
- 1986 - Millor interpretació individual clàssica per Great Performances: Cavalleria rusticana.
- 1988 - Millor interpretació individual clàssica per Great Performances: Aïda: From the Houston Grand Opera.
Vegeu també Modifica
Referències Modifica
- ↑ «Plácido Domingo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Plácido Domingo guanya el Premi Birgit Nilsson de música clàssica[Enllaç no actiu]
- ↑ Plácido Domingo, ingressat per una embòlia pulmonar, a El Periódico de Catalunya
- ↑ Plácido Domingo, ingressat a Madrid per una embòlia pulmonar , a Ara
- ↑ Plácido Domingo, ingresado por una embolia pulmonar, a El País (castellà)
- ↑ Ximénez de Sandoval, Pablo. «Nueve mujeres acusan a Plácido Domingo de acoso sexual». El País, 14-08-2019. [Consulta: 14 agost 2019].
- ↑ «Mujeres del mundo de la ópera acusan a Plácido Domingo de acoso sexual». La Vanguardia, 13-08-2019. [Consulta: 13 agost 2019].
- ↑ «Plácido Domingo acepta "toda la responsabilidad" de las acusaciones de acoso sexual y pide perdón por "el dolor" causado». Europa Press, 25-02-2020 [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ «Plácido Domingo pide perdón después de que una investigación en EEUU confirme el acoso sexual del tenor». El Diario, 25-02-2020 [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ «El tenor acunado por la jota aragonesa». heraldo.es.
- ↑ Amón, Rubén. Plácido Domingo: Un coloso en el teatro del mundo. Editorial Planeta, 2011. ISBN 9788408101123.
- ↑ «Marta Ornelas, la fiel consejera» (en castellà). ABC, 22-01-2011. [Consulta: 9 juny 2011].
Enllaços externs Modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plácido Domingo |
- Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de les Arts 1991 (castellà)
- Placido Domingo, Tenor Arxivat 2010-11-26 a Wayback Machine. (anglès)