Ígor Markévitx

(S'ha redirigit des de: Igor Markevitch)

Íhor Boríssovitx Markèvitx, en ucraïnès: Ігор Борисович Маркевич, en rus: И́горь Бори́сович Марке́вич Ígor Boríssovitx Markévitx, conegut habitualment com a Igor Markevitch,(Kíev, Ucraïna 27 de juliol de 1912- Antibes, França 7 de març de 1983) fou un director d'orquestra i compositor d'origen ucraïnès, nacionalitzat italià el 1947 i francès el 1982.

Infotaula de personaÍgor Markévitx
Igor Markevitch directing.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Igor Markevitch Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 juliol 1912 Modifica el valor a Wikidata
Kíev (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 març 1983 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Antíbol (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióÉcole Normale de Musique de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, director d'orquestra, professor d'universitat i pianista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMozarteum
Conservatori de Moscou Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsNadia Boulanger, Paul Loyonnet i Hermann Scherchen Modifica el valor a Wikidata
AlumnesWolfgang Sawallisch, Daniel Barenboim, Jean Périsson, Ronald Zollman, Rune Larsson, Lleonard Balada i Ibañez i Shalom Ronli-Riklis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeKyra Nijinsky (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsOleg Caetani Modifica el valor a Wikidata
GermansDimitry Markevitch (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm6509754 Spotify: 56m7L0fmmJXctpLrG0GEFc Musicbrainz: 92131d53-a4a7-4513-a879-c067643f0747 Discogs: 448010 IMSLP: Category:Markevitch,_Igor Allmusic: mn0002057400 Modifica els identificadors a Wikidata

El mateix any del seu naixement, els seus pares es traslladaren a Suïssa, on adquirí una brillant formació de pianista en la ciutat de Vevey i des dels vuit anys féu alguns recitals d'obres de Chopin i Alfred Cortot. Aquest últim l'escoltà a Suïssa i animà als seus pares perquè el portessin a París a completar la seva formació. Cortot el va admetre en la seva classe en l'Escola Normal de Música i a més confia el jove a Nadia Boulanger, la qual despertaria el seu interès per la composició.

Estudià orquestració amb Rieti i direcció d'orquestra amb Scherchen. El 1929, Serguei Diàghilev li encarregà in ballet titulat El vestit del rei i un any més tard debutà com a director d'orquestra davant la formació del Concertgebouw d'Amsterdam.

Es va casar amb la filla de Vàtslav Nijinski, Kyra (1936, i es dedicà quasi exclusivament a la composició fins al principi de la II Guerra Mundial. Una vegada acabada aquesta, assumí la direcció del Maggio Musicale Fiorentino (1944-1946). Es casà de nou el 1946 amb Topazia Caetani. Des de 1949 a 1956, fou professor adjunt de direcció d'orquestra del Festival de Salzburg, on entre altres alumnes tingué en Piero Bellugi[1] i ensems que dirigia l'Orquestra Simfònica d'Estocolm (1952-1955 i posteriorment l'Orquestra dels concerts Lamoureux, l'Orquestra Simfònica de L'Havana (1957-1958, la de Montreal (1958-1961), i de 1965 a 1972, l'Orquestra Simfònica de la RTVE de Madrid, a la vegada que ensenya direcció orquestral a Mèxic i Santiago de Compostel·la.

El 1968, fou nomenat director de l'Orquestra Nacional de l'Òpera de Montecarlo fins al 1973, en què assumeix la direcció de l'Orquestra de l'Accademia di Santa Cecília de Roma (1973-1975), A poc a poc, una sordesa parcial l'apartà de la direcció i el reclou en la composició i la docència. Entre les seves obres destaca el Concert per a piano 1929 i el ballet El vol d'Ícar (1932), on introdueix passatges amb quarts de to, revolucionaris en el seu moment.

Discografia seleccionadaModifica

  • Hector Berlioz: La Damnation de Faust amb Rubio, Verreau, Mollet i l'Orquestra Lamoreux
  • Hector Berlioz: Simfonia Fantàstica op. 14 amb l'Orquestra Lamoreux
  • Piotr Ilitx Txaikovski: Integral de les Simfonies n. 1 a 6 amb la London Symphony Orchestra
  • Mikhaïl Ivànovitx Glinka: Una vida pel tsar amb Christoff, Stich-Randall. Gedda i l'Orquestra Lamoreux
  • Manuel de Falla: Noche en los Jardines de España amb Haskil, i l'Orquestra Lamoreux
  • Ígor Markévitx: Psaume amb Osten i l'Orquestra de la Suisse Romande
  • Igor Stravinski: Antología, Apollon musagéte, Cicus Polka, Four Norwegian Moods, L'Historie du soldat, Suite per petite orchestre n. 1 i 2. Simfonia dels Salms, amb l'Orquestra de l'Est Rus, i Orquestra Simfonica de Londres.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ígor Markévitx
  • La Discoteca Ideal de Intérpretes, pags. 283-284. Enciclopedias Planeta

ReferènciesModifica

  1. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 138. (ISBN 84-7291-226-4)