Béla Bartók

compositor hongarès

Béla Bartók (IPA: ˈbeːlɒ ˈbɒrtoːk) (Nagyszentmiklós, Hongria –actualment Sânnicolau Mare, Romania–, 25 de març de 1881 - Nova York, 26 de setembre de 1945) fou un compositor i pianista hongarès, considerat, amb Zoltán Kodály, el compositor hongarès més important del segle xx. Per les seves investigacions sobre la música folklòrica, Bartók es considera un dels fundadors de l'etnomusicologia, l'estudi de la música folklòrica i la música de cultures no occidentals.

Infotaula de personaBéla Bartók
Bartók Béla 1927.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(hu) Bartók Béla Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 març 1881 Modifica el valor a Wikidata
Sânnicolau Mare (Romania) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 setembre 1945 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Leucèmia Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri de Farkasréti, 60/1-főút-9/12 (1988–)
Cementiri de Ferncliff (1945–1988) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióUnitarisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia de Música Franz Liszt (1899–1903) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, etnomusicòleg, pedagog musical, professor d'universitat, recol·lector de la música popular, entomòleg, musicòleg, professor, pedagog, pianista, coreògraf, músic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAcadèmia de Música Franz Liszt
Nyugat Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera i música clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLászló Erkel (en) Tradueix, István Thomán i Hans von Koessler Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJoseph Kosma, Fritz Reiner, Sándor Veress, Giörgy Sandor, Alice Carrard i Ilona Vincze-Kraus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Artistes relacionatsZoltán Kodály Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeDitta Pásztory-Bartók Modifica el valor a Wikidata
FillsPéter BartókBéla Bartók Modifica el valor a Wikidata
ParesBéla Bartók (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Paula Voit Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webbartok.hu Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0059388 Allocine: 37575 Allmovie: p80887 IBDB: 11353
Spotify: 5zyNXVd952fWOjkdGHCvPd Musicbrainz: fd14da1b-3c2d-4cc8-9ca6-fc8c62ce6988 Discogs: 304968 IMSLP: Category:Bartók,_Béla Allmusic: mn0000534880 Find a Grave: 4241 Modifica el valor a Wikidata

Va formar part del grup dels compositors que van utilitzar diverses característiques compositives del segle xviii d'una manera innovadora en les seves obres i també va rebre influències de la filosofia basada en els dotze tons de l'escala cromàtica, sense fugir d'un marc tonal, i interessat en utilitzar formes simètriques i asimètriques. Algunes de les seves obres per a piano, violí o viola, per exemple, han passat a ser part del repertori habitual d'aquests instruments; els seus quartets de corda marquen un canvi respecte els quartets anteriors existents, ja que van més enllà en molts aspectes.[1]

Va ser un músic polifacètic, a part de la faceta de compositor, va ser un pianista de primera línia i va treballar durant trenta anys com a professor de piano. Va compondre música per a ensenyar piano als nens i va escriure sobre la seva filosofia pedagògica.[1]

BiografiaModifica

Infantesa i primers anysModifica

Quan va néixer Bartók, Hongria era un país aparentment estable dins de l'Imperi Austrohongarès, que abastava una àmplia àrea i que contenia nombrosos grups ètnics i llengües diferents. Bartók va créixer en la Gran Hongria de l'imperi dels Habsburg, que va ser trencat pel Tractat de Trianon després de la Primera Guerra Mundial. El seu lloc de naixement, Nagyszentmiklós (Gran Sant Nicolau), esdevingué Sânnicolau Mare, Romania. La família Bartók va tenir els seus orígens al nord del país, però durant el segle XIX va jugar el seu paper en la colonització per part dels hongaresos del sud predominantment eslau i romanès. L'avi del compositor, János Bartók,[2] havia estat el director de l'escola d'agricultura de Nagyszentmiklós, en el que llavors era el comtat de Torontál. Quan va morir, quatre anys abans que nasqués el compositor, el seu fill Béla (pare del compositor), de vint-i-dos anys, va assumir el càrrec.[3]

El seu pare era un músic aficionat d'una habilitat considerable. Tocava diversos instruments, principalment el violoncel, i fins i tot va compondre música lleugera. L'any 1887 va organitzar una orquestra, amb la intenció de millorar el nivell existent, i al jove Béla el van portar a escoltar una actuació pel seu cinquè aniversari. En aquests concerts de valsos de Strauss, de cançons populars hongareses i italianes, el nen va quedar especialment impressionat per l'obertura brillant i alegre de Semiramide de Rossini.[4]

La casa dels Bartók era un centre d'activitat musical. La mare, el nom de soltera de la qual era Paula Voit, procedia de Pozsony (ara Bratislava), a Eslovàquia, i era professora de la mateixa escola, pianista i parlava millor l'alemany que l'hongarès. Ell i la seva mare van estar molt units al llarg de la seva llarga vida.[5] La infància de Bartók va ser força dolenta per culpa de la seva salut. Quan tenia tres mesos, va ser vacunat contra la verola i li va fer una reacció al·lèrgica. Durant els cinc anys següents va patir unes erupcions espantoses que li va causar dolor no només físic sinó també mental. Fins al punt que quan arribaven visites, el nen estava tancat a la seva habitació a causa del seu aspecte. Un mal cas de pneumònia i un llarg període de bronquitis es varen afegir a la mala salut del nen.[6]

El seu pare va morir als trenta-dos anys després d'un llarg període de malaltia. Bartók tenia set anys, la seva germana Elza tres, i la seva mare va tornar a ensenyar piano mentre la seva germana soltera Irma Voit venia a ajudar amb la casa i els nens. Un any més tard, el 1889, Paula Bartók va obtenir una plaça de professora a una altra petita ciutat, Nagyszöllős a l'extrem nord-est del país (ara pertanyent a Ucraïna com a Vinogradiv). L'organista de Sopron, Christian Altdörfer, en una visita al poble es va interessar especialment per Béla i li va profetitzar un futur brillant.[7] La seva mare també es va adonar que tenia un fill molt dotat. Per estar-ne segura, va portar el jove Béla a Budapest i va parlar amb músics destacats de la capital per confirmar els seus sentiments.[8]. El professor Károly Aggházy va reconèixer en ell un alumne dotat i es va oferir a portar-lo a la seva classe al Conservatori de Budapest. La seva mare no va seguir aquest consell autoritzat, no només per la despesa que suposaria aquesta nova orientació sinó sobretot per veure'l acabar els estudis a Nagyszőllős.[7]

Descontenta amb el nivell d'educació general, va enviar Béla dos anys més tard a viure amb la seva cunyada vídua, Emma Voit, a uns 200 quilòmetres de distància a Nagyvárad (actualment la ciutat romanesa d'Oradea, prop de la frontera entre l'Hongria moderna i Romania).[4] Durant aquest temps esl estudis van ser en alemany i els dons musicals de Bartók van començar a florir i a ser reconeguts.[9]

Estudis musicalsModifica

 
Bartók al final de l'educació secundària

La família es va traslladar a Pozsony el 1983, on Bartók va tornar a assistir a l'escola secundària. Quan Béla va acabar segon de primària, es van traslladar de nou a Bistrița a Transsilvània, on la seva mare va trobar feina.[8] Béla va quedar enamorat d'aquesta regió i més endavant hi tornaria sovint per recol·lectar cançons populars romaneses.[10]

Finalment, l'any 1894, va sorgir una feina al personal de l'escola de professorat de Pozsony, i Paula Bartók es va traslladar de nou a la ciutat definitivament. Allà Bartók va acabar els seus estudis secundaris, tornant a l'escola on l'ensenyament era en hongarès. Va començar a tocar l'orgue en una església de les Clarises annexa a l'escola. La formació musical la va obtenir fora de l'escola, amb László Erkel, fill del principal compositor d'òpera hongaresa del segle XIX, Ferenc Erkel, i més tard amb Anton Hyrtl. A Pozsony, Paula Bartók va aconseguir la seva ambició de proporcionar al seu fill un entorn musical estable en el qual es pogués desenvolupar el seu talent amb bons professors de música.[11] Pozsony tenia la vida musical més activa de totes les ciutats provincials d'Hongria. D'una banda va poder estudiar piano i harmonia amb László Erkel fins als quinze anys; de l'altra, va poder assistir a moltes actuacions d'orquestra i òpera. També hi havia moltes oportunitats per tocar música de cambra i, per tant, quan va complir els divuit anys ja estava bastant familiaritzat amb la literatura musical des de Bach fins a Brahms i Wagner. Al mateix temps va compondre amb diligència sota la forta influència de Brahms i Dohnányi.[12]

 
Ernő Dohnányi, a qui Bartók va idolatrar

El desembre de 1898, a la meitat del seu darrer any a l'escola, Bartók va anar amb la seva mare a Viena, per presentar-se a l'examen d'accés al Conservatori. Viena, la ciutat de Brahms, era el cor de la tradició clàssica austroalemanya, i oferia no només una educació sòlida, encara que convencional, sinó el prestigi d'una gran capital musical. Bartók va aprovar l'examen però com que Dohnányi, a qui en aquell moment idolatrava, havia optat per estudiar a Budapest, ell va fer el mateix. En conseqüència, el gener de 1899 mare i fill van marxar cap a la capital hongaresa, i Bartók va fer una audició a l'Acadèmia de Música. El professor de piano de Dohnányi, István Thomán, el va sentir tocant Beethoven, Bach i Liszt, i el professor de composició Hans von Koessler va examinar les obres que portava. De nou li van oferir una plaça i una beca, i va decidir acceptar.[13]

Només un mes després de ser acceptat per l'Acadèmia de Budapest, Bartók va caure greument malalt: es va sospitar que tenia tuberculosi. Això va marcar l'inici d'un llarg període de problemes de salut intermitents. Va aconseguir completar l'últim any i obtenir bons resultats en els exàmens, però immediatament la seva mare el va portar a passar l'estiu a Caríntia. En cada any a l'Acadèmia hi va haver absències prolongades. Això explica la seva preocupació de tota la vida per la seva salut i la seva fragilitat física.[14] Després d'una nova pneumònia, el novembre del 1900 el va passar amb la seva mare a Merano, al Tirol, fins a la primavera. El viatge va ser pagat per Róza Gárdony, la seva primera mecenes coneguda.[15] D'aquesta estada en va sortir amb més pes i força per tornar a l'Acadèmia.[16]

 
Richard Strauss, la seva primera gran influència

En aquest punt passa un fet important pel futur del compositor. Bartók va començar a ensenyar contrapunt a Emma Gruber, amiga de Mihalovich, director de l'Acadèmia. Nascuda Emma Sándor, membre d'una influent família de Budapest, en aquell moment era l'esposa d'Henrik Gruber, patrona musical, compositora aficionada i més tard es convertiria en la primera esposa de Zoltán Kodály i en una membre del petit cercle d'amics de Bartók. Com la resta d'assistents, Bartók va quedar molt impressionat per l'aparició de la Primera Simfonia de Dohnányi, que va tocar al saló d'Emma Gruber.[17] Bartók va mantenir la primera relació sentimental amb una de les seves companyes de classe, Felicitas Fábián, a qui va dedicar un Scherzo en si bemoll menor.[18]

El febrer de 1902, Bartók va descobrir la música de Richard Strauss quan va assistir a la primera actuació a Budapest d'Also sprach Zarathustra, i l'efecte sobre el compositor de vint anys d'aquesta obra va ser molt rellevant, comportant un canvi fonamental en els horitzons musicals de Bartók. La seva primera resposta creativa va ser embarcar-se en una Simfonia en mi bemoll major en la qual va treballar durant una pausa estival que va passar amb la família a Pozsony. Va preparar l'obra en partitura per a piano, com seguiria fent amb totes les seves obres orquestrals posteriors, però només va orquestrar l'Scherzo.[16]

A Budapest va estudiar amb professors de molt renom en aquell moment com István Thomán i composició amb János Koessler. Thomán va ser el primer professor que es va interessar molt pel desenvolupament de Bartók, i la devoció de Bartók per Thomán va durar fins ben entrada la seva edat mitjana.[19] Quan Bartók va rebre el seu diploma de l'Acadèmia de Música de Budapest l'any 1903, ningú podria haver profetitzat que es convertiria en un dels grans compositors del segle XX. Molts van predir, però, que tindria una carrera exitosa com a concertista de pianista.

Una altra obra de Strauss el va impressionar: Ein Heldenleben. La resposta musical de Bartók al creixent nacionalisme hongarès predominant de principis del segle XX va ser escriure un poema simfònic sobre l'heroi de la revolució hongaresa de 1848, Lajos Kossuth, imitant el de Strauss. Després de graduar-se, Bartók va passar l'estiu a Gmunden, Alta Àustria, treballant amb Dohnányi i orquestrant Kossuth. El novembre de 1904 va tocar el Cinquè Concert per a piano de Beethoven al Konzertverein de Viena, i al desembre va fer un recital en solitari a Berlín, pel qual va rebre bones, però gens entusiastes.[20]

Carrera musical inicialModifica

Mentrestant s'anava fent un nom i va començar a construir una carrera com a virtuós del piano. El 1903 va tocar a Viena, a Berlín, a Bratislava i a Budapest. En algun concert ja començava a introduir petites obres compostes per ell mateix.[21]

Bartók va passar gran part de l'any 1904 a la localitat rural eslovaca de Gerlicepuszta (actual Ratková), on va fer la seva base fins a finals de la tardor. Mentre va estar allà, continuant component a la seva manera establerta, va tenir una experiència musical per a la qual no estava preparat, que va canviar el curs de la seva vida. Bartók hi havia anat sol per preparar un concert a Budapest previst per a la primavera següent. Al mateix edifici s'allotjava una família de Budapest i amb ells hi havia la seva criada, Lidi Dósa, una noia hongaresa székely de Transsilvània. Bartók la va sentir cantar una cançó senzilla a un nen: Una poma vermella va caure al fang / Qui la reculli no ho farà en va. Intrigat, li va demanar que cantés qualsevol altra cançó antiga del poble que conegués, apreses de la seva àvia. Com qualsevol músic clàssic d'Europa amb interès pel folklore, Bartók va fer després un senzill arranjament de Piros alma ('La poma vermella') i aquest es va publicar l'any següent a la revista Magyar Lant. Aquest va ser l'inici d'una passió per la música popular que canviaria el curs de la vida i l'obra del compositor.[22] Aquesta trobada va obrir els ulls de Bartók a les immenses possibilitats de la cançó popular. Bartók va passar més temps amb Dósa, transcrivint les cançons populars que ella sabia de memòria.

L'any 1905, Bartók va anar a París per participar com a pianista i compositor al Concurs internacional Rubinstein. Va ser el seu primer fracàs. El premi de piano va ser per a Wilhelm Backhaus. En composició només hi havia cinc concursants i el jurat va decidir no atorgar el primer ni el segon premi. Es van atorgar mencions d'honor a Attilio Brugnoli i a Bartók.[23]

 
Bartók i Kodály, el 1906, l'any que es van conèixer

El març de 1906 Emma Gruber li va presentar l'home que havia de convertir-se en el seu millor amic, Zoltán Kodály. Kodály era només un any més jove que Bartók, i havia estat estudiant composició a l'Acadèmia de Música (també amb Koessler) al mateix temps. Ho havia combinat amb una llicenciatura en literatura alemanya i hongaresa a la Universitat, que va acabar en un doctorat sobre l'estructura de l'estrofa de la cançó popular hongaresa. L'educació de Kodály era força diferent de la de Bartók: era molt menys autodidacta.[24] El punt de contacte original dels dos músics va ser la recerca de la cançó popular, però aviat van començar a evolucionar juntas com a compositors. Kodály sempre més va influir en la presa de decisions de Bartók.[25]

Més tard va aprendre d'Emil Sauer a Viena, treballant repertori amb Ernő Dohnányi l'estiu abans d'anar a Àustria.[1]

Amb Kodály van recollir música folklòrica de la regió. Aquesta tasca va tenir un gran impacte en el seu estil posterior. Anteriorment, la idea de Bartók de la música folklòrica hongaresa es derivava de les melodies gitanes trobades en les obres de Franz Liszt i altres.

Influències en la música de BartókModifica

Quan va descobrir les cançons folklòriques dels pagesos magiars, va començar a incorporar-les en la pròpia música i a escriure melodies amb el mateix estil, així com amb l'ús freqüent de figures rítmiques de sabor folklòric.

Una altra gran influència va ser la música de Richard Strauss, a qui va conèixer a Budapest en l'estrena de Així parlà Zaratustra el 1902, que va ser l'obra del mestre bavarès que més el va influir. Aquest nou estil va emergir en els següents anys. Bartók s'estava bastint una carrera com a pianista, quan el 1907 va obtenir un treball com a professor de piano en l'Acadèmia Reial on va tenir molts alumnes, entre ells a György Kósa[26] o Giörgy Sandor.[27] Això li va permetre romandre a Hongria en comptes de fer gires per Europa com a pianista, i li va permetre recollir més música folklòrica, principalment a Transsilvània. Mentrestant la seva música va començar a incorporar les influències d'aquesta activitat i les de la música de Debussy, que Kodály va portar de París. Els seus grans treballs orquestrals continuaven sent molt propers a la música de Brahms i Richard Strauss, però va escriure una bona quantitat de petites peces per a piano que mostraven el seu creixent interès en la música folklòrica. Probablement la primera peça que va mostrar clars signes d'aquest nou interès és el Quartet de corda núm. 1.

Etapa mitjanaModifica

El 1909, Bartók es va casar amb Marta Ziegler, amb qui el 1910 va tenir un fill, Béla. El 1911 va escriure la seva única òpera,[28] El castell de Barbablava, dedicada a la seva esposa Marta. Va presentar-la al premi de la Comissió per a les Belles Arts Hongareses, però el jurat va manifestar que l'obra era impossible d'interpretar, i van rebutjar-la de seguida. L'òpera no es va estrenar fins al 1918, amb la condició del govern que esborrés el nom del llibretista, Béla Balázs, del programa, a causa dels seus punts de vista polítics. Bartók s'hi va negar.

En els següents tres anys no va escriure gaire, i es va concentrar a arreplegar música folklòrica i arreglar-la (a Europa central, els Balcans i Turquia). Quan va començar la Primera Guerra Mundial va acabar aquestes expedicions i va tornar a la composició, escrivint el ballet El príncep de fusta el 1916 i el Quartet de corda núm. 2. A continuació va treballar en un altre ballet, El mandarí meravellós, influït per Ígor Stravinski, Arnold Schönberg i Richard Strauss, i després en dues sonates per a violí, que són harmònicament i estructuralment unes de les més complexes peces que va escriure. Ensems de tota aquesta tasca, Bartók feia de professor a l'Acadèmia de Música de Budapest, tenint entre altres alumnes a Paul Arma.[29] Va escriure el seu tercer i quart quartet de corda el 1927. El cinquè quartet, de 1934, és menys innovador que els dos anteriors. Va escriure el sisè (i últim) quartet el 1939. El mandarí meravellós va ser començat el 1918, però no va ser interpretat fins al 1926, a causa del seu contingut sexual: una sòrdida història de prostitució, robatori i assassinat.

Bartók es va divorciar de Marta el 1923 i es va casar amb una estudiant de piano, Ditta Pásztory. El seu segon fill, Péter, va nàixer el 1924. Per a les lliçons de música de Péter va començar a compondre una col·lecció de sis volums de peces de piano progressives, Mikrokosmos, bastant popular entre els estudiants de piano d'avui dia. Va ser l'última obra que va compondre a Europa.

Bartók era considerat un dels millors pianistes hongaresos, fins i tot per sobre de Dohnányi. Per tenir seient en un dels seus recitals, s'havia de comprar el tiquet amb setmanes d'antelació. L'any 1922 va assolir l'èxit internacional. Ja havia actuat a Espanya (amb el reconegut violinista Ferenc Vecsey), a Anglaterra i a França (per al concurs Prix Rubinstein de París, on es va presentar en la modalitat de piano i de composició, però no va guanyar en cap de les dues i es va escandalitzar pel premi injust que es va atorgar en composició). Va tornar a aparèixer a Anglaterra i França, però també a Txecoslovàquia, Holanda, Alemanya, Itàlia (també Sicília), una gira pels Estats Units (de la qual va tornar a Europa passant per Brasil, on va conèixer a Villa-Lobos), la Unió Soviètica, Suïssa, Àustria, Suècia, Bèlgica i Luxemburg.[1]

Segona Guerra Mundial i carrera posteriorModifica

 
Placa memorial de Béla Bartók a Baja, Hongria

El 1940, després de l'inici de la Segona Guerra Mundial, i amb una situació política deteriorada, Bartók va ser temptat cada vegada més a deixar Hongria. Bartók estava en forta oposició als nazis. Després de llur ascensió al poder a Alemanya, va refusar donar-hi concerts i va abandonar el seu editor alemany. Primer va enviar els seus manuscrits fora del país, i després, no sense cert rebuig, es va mudar als Estats Units amb Ditta. Péter Bartók se'ls va unir el 1942 i després es va allistar en la Força Naval. Béla Bártok fill va romandre a Hongria.

Bartók mai no es va sentir confortablement als Estats Units, i hi va trobar molt difícil la composició. A més, no era gaire conegut i hi havia poc interès en la seva música. El seu últim treball haguera sigut el Quartet per a cordes núm. 6, de no haver sigut per Serge Koussevitzky que li va encarregar el Concert per a orquestra, el treball més popular de Bartók, que va alleujar la seva situació financera. També va rebre una comanda de Yehudi Menuhin per a escriure una Sonata per a violí sol. Sembla que això va renovar el seu interès en la composició, i va començar el Concert per a piano núm. 3, un melodiós i quasi neoclàssic treball, i el Concert per a viola.

Béla Bartók va morir a Nova York de leucèmia. Va deixar el Concert per a viola inconclús a la seva mort, el qual va ser completat pel seu alumne Tibor Serly. Va ser soterrat en el Cementeri Ferncliff d'Hartsdale, Nova York, però després de la caiguda del comunisme a Hongria el 1988, les restes van ser traslladades a Budapest. Es va realitzar un funeral d'estat el 7 de juliol de 1988 i va ser soterrat en el Cementeri Farkasreti de la mateixa ciutat.

Obres selectesModifica

Música orquestralModifica

Música coralModifica

  • Cantata Profana (1930)
  • De temps antics (1935)

Música de cambraModifica

PianoModifica

Música escènicaModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Mauri Galik, Agnès. «Bartók i els seus dos últims concerts». [Consulta: 9 agost 2016].
  2. Griffiths, 1984, p. 1.
  3. Chalmers, 1995, p. 12.
  4. 4,0 4,1 Chalmers, 1995, p. 13.
  5. Helm, 1971, p. 11.
  6. Helm, 1971, p. 12.
  7. 7,0 7,1 Michaux, 2003, p. 19.
  8. 8,0 8,1 «Biografia» (en alemany). Artikel33. [Consulta: 28 novembre 2021].
  9. Griffiths, 1984, p. 2.
  10. Helm, 1971, p. 13.
  11. Chalmers, 1995, p. 17.
  12. Helm, 1971, p. 14.
  13. Chalmers, 1995, p. 21.
  14. Chalmers, 1995, p. 22.
  15. Chalmers, 1995, p. 33.
  16. 16,0 16,1 Griffiths, 1984, p. 7.
  17. Griffiths, 1984, p. 8.
  18. Chalmers, 1995, p. 34.
  19. Chalmers, 1995, p. 31.
  20. Helm, 1971, p. 17.
  21. Griffiths, 1984, p. 14.
  22. Chalmers, 1995, p. 46.
  23. Helm, 1971, p. 19.
  24. Chalmers, 1995, p. 51.
  25. Chalmers, 1995, p. 52.
  26. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 669. (ISBN 84-7291-255-8)
  27. Enciclopèdies Planeta, La Discoteca Ideal de Intérpretes, pàg. 397 (ISBN 84-08-02160-5)
  28. Alier Aixalà, Roger. Guía universal de la ópera. Barcelona: Robinbook, 2007. ISBN 978-84-96924-03-1. 
  29. Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 56 (ISBN 84-7291-226-4)

BibliografiaModifica

  • Chalmers, Kenneth. Bela Bartok (en anglès). Londres: Phaidon Press, 1995. ISBN 9780714831640. 
  • Griffiths, Paul. Bartók (en anglès). Londres: J.M. Dent, 1984. ISBN 0460031821. 
  • Helm, Everett. Bartók (en anglès). Londres: Faber and Faber Ltd., 1971. ISBN 0571091059. 
  • Michaux, Jean-Louis. La solitude Bartok: une leucémie cachée (en francès). Londres: L'AGE D'HOMME, 2003. ISBN 9782825117804. 

Enllaços externsModifica