Károly Aggházy
Károly Aggházy (hongarès: Aggházy Károly) (Pest, 30 d'octubre de 1855 - Budapest, 8 d'octubre de 1918) fou un pianista i compositor hongarès, germà del pintor Gyula Aggházy.
  | |
| Nom original | (hu) Aggházy Károly |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 30 octubre 1855 Pest (Hongria) |
| Mort | 8 octubre 1918 (62 anys) Budapest (Hongria) |
| Sepultura | Cementiri del carrer Fiumei |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista, compositor, pedagog musical |
| Gènere | Òpera |
| Professors | István Bartalus (en)  , Josef Dachs, Anton Bruckner, Robert Volkmann, Kornél Ábrányi i Felix Otto Dessoff |
| Alumnes | Zsigmond Vincze (en) |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Fills | Kamil Aggházy (en) , Melinda Aggházy (en) |
| Germans | Julius Agghazy |
   | |
Va començar a tocar el piano als 8 anys. El seu professor fou István Bartalus, després va estudiar durant 3 anys a l'Escola Nacional de Música (Nemzeti Zenede, actual conservatori Bartók, escola de la Universitat de Música Franz-Liszt) i ja va publicar un cànon.[1] El 1870, va acabar els estudis al Conservatori de l'Associació Filharmònica (Zenekedvelők Egyesülete), on va aprendre teoria amb Bruckner, i on se li va atorgar per unanimitat una medalla d'or al final del seu segon any.[2]
Des de 1874, va ser alumne de Liszt durant tres anys a Budapest i, després d'haver obtingut una beca Liszt, va marxar l'octubre de 1878 a París, on va organitzar concerts amb Jenő Hubay. A la primavera de 1879, va actuar a Londres als concerts de St James's Hall de Julius Benedict i, el 1881, va posar a premsa a Algèria les obres que van quedar en forma d'esbossos de Vieuxtemps, mort recentment. Tornant a Hongria via Itàlia, es va convertir en professor a l'Escola Nacional de Música, però amb un sou baix. Finalment, el mateix Franz Liszt es va ocupar de fer-lo contractar com a professor de piano al conservatori Stern de Berlín amb un sou set vegades superior. Tres anys després, es va convertir en professor a l'acadèmia de música de Kullak (Neue Akademie der Tonkunst).[2]
A principis de 1889, va donar un concert a Budapest i, a l'estiu següent, es va establir definitivament com a professor a l'Escola Nacional de Música i al Conservatori de l'Associació Filharmònica, on entre els seus alumnes tingué a Franz (Ferenc) Weisz. El 1891 i el 1892 fou també tutor de l'Òpera Reial d'Hongria.[2]
La seva obra modifica
És més conegut per les seves peces de piano[3] de les quals emana distinció i calidesa.[2] S'uneixen una llengua hongaresa, sota la influència francesa, al barroc inclou estilístics, i fan que el vincle entre Liszt i música hongaresa del segle xx.[4] Choudens va publicar a París un gran nombre, i també a Berlín per Bote & Bock, després Kahnt, i a Mainz per Schott.[2] El seu quartet de corda (op. 25) va ser publicat per Durdilly a París.[2]
Va compondre per a orquestra:
- simfonia
- ball hongarès
- la música de peces populars de gènere donades a Népszínház Szép leányok de Gergely Csiky (1880, amb Jenő Hubay) i Borzáné Marcsája de Tihamér Balogh (1882)[2]
- A mdvészet diadala, pantomima, op. 28 (1894?)
- Maritta, a korsós madonna, òpera en 2 actes (1895, estrena el 1897 a l'Òpera de Budapest)
- A ravennai nász, òpera en 2 actes (1908, no escenificada).[5]
En les seves òperes no va poder deslligar-se de la influència de Richard Wagner.[6]
Referències modifica
- ↑ Radamanthos i Kornél Ábrányi (dir.), " Kompozitori szemle ", Zenészeti Lapok, 1870-1871, pàg. 492 (llegiu en línia [ arxiu ]) ["Visió general dels compositors"]
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 A Pallas Nagy Lexikona ["Great Pallas Encyclopedia"], Budapest, 1893-1897," Aggházy"
- ↑ Aladár Schöpflin (dir.), Magyar Színművészeti Lexikon ["Enciclopèdia de l'art dramàtic hongarès"], vol. I, Budapest, 1929-1931," Aggházy Károly", p. 31
- ↑ OUP," Károly Aggházy", a Grove Music Online
- ↑ Musik a Geschichte und Gegenwart," Aggházy, Károly - Bühnenwerk" [arxiu], a Operone ["Obres per a l'escenari"]
- ↑ Musik a Geschichte und Gegenwart [I] XV, 49 [arxiu]