Robert Volkmann

compositor, professor de música i director d'orquestra alemany que treballava a Hongria

Robert Volkmann (Lommatzsch, Saxònia, Alemanya, 6 de maig de 1815 - Budapest, Hongria, 30 d'octubre de 1883) fou un compositor i professor de música alemany.

Plantilla:Infotaula personaRobert Volkmann

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementRobert Frederik Volkmann
6 abril 1815 Modifica el valor a Wikidata
Lommatzsch (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 octubre 1883 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Pest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del carrer Fiumei, 34/1-1-31 Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAlemanya Alemanya
Activitat
OcupacióCompositor, professorat
GènereSimfonia i música clàssica Modifica el valor a Wikidata
EstilRomanticisme
ProfessorsAugust Ferdinand Anacker i Carl Ferdinand Becker Modifica el valor a Wikidata
AlumnesKároly Aggházy, Henri Gobbi i Károly Szabados Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Harmonitzar cants alemanys antics
Premis


Musicbrainz: 55f78522-aceb-4487-948b-e9967363471f Lieder.net: 9348 Discogs: 1056039 IMSLP: Category:Volkmann,_Robert Modifica el valor a Wikidata

Fill d'un músic, aprengué amb ell la teoria, piano i orgue, i amb un altre professor diversos instruments. Finalment fou deixeble de Robert Becker a Leipzig. Ensems les seves facultats naturals reberen un impuls extraordinari per la seva amistat amb Robert Schumann, l'estil del qual es reflecteix en les seves obres.

Ja el 1839 marxà cap a Praga com a mestre de música, d'on passà el 1842 a Budapest i el 1854 a Viena, tornant el 1858 a la capital d'Hongria, on passà la resta de la seva vida i fou professor d'harmonia i contrapunt de l'Acadèmia Nacional, on va tenir entre altres alumnes els compositors hongaresos Vavrinecz Mauritius, Jakab Gyula Major[1] i l'alemany Benno Schoenberger[2] i Géza Graf Zichy.

Tomba a Budapest de Robert Volkmann

Dotat d'una gran fecunditat, abordà tots els generes, a excepció del dramàtic, i produí una considerable quantitat d'obres, entre les quals cal mencionar: dues simfonies en re menor i en si bemoll major; tres serenates per a instruments d'arc; sis quartets per a instruments d'arc; l'obertura Ricard III i una altra obertura pel jubileu del Conservatori de Budapest, que figuren entre les seves millors composicions; dos trios; un concert per a violoncel estrenat el 1857 per Karl Schlesinger;[3] una romança per a violoncel i una altra per a violí i piano; una rapsòdia per a piano i violí; dues sonatines per aquests instruments; un concert per a piano i orquestra; marxes, variacions, capricis, peces característiques, etc., per a piano, com també diverses obres d'orquestra i música de cambra.

En el gènere vocal també deixà nombroses composicions:

  • Dues Misses per a veus d'home
  • Tres cants religiosos per a cor mixt
  • Ofertoris per a cors, sols i orquestra
  • Lieder per a cor d'homes
  • Dos cants nupcials per a cor mixt
  • An die Nacht: per a contralt amb orquestra
  • Sappho: escena dramàtica per a soprano
  • Kirchenarie: per a baix amb acompanyament d'orquestra d'arc i una flauta, així un gran nombre de lieder

Finalment, harmonitzà diversos cants alemanys antics.

Referències

modifica

Bibliografia

modifica