Concert per a piano núm. 3 (Bartók)

El Concert per a piano núm. 3 en mi major, Sz. 119, va ser escrit per Béla Bartók el 1945 mentre el compositor vivia exiliat als Estats Units i patia una fase terminal de leucèmia.

Infotaula de composicióConcert per a piano núm. 3
Forma musicalconcert per a piano modifica
Tonalitatmi major
CompositorBéla Bartók
Creació1945
CatalogacióSz. 119
Dedicat aa la seva esposa Ditta Pásztory-Bartók
IntèrpretGyörgy Sandor
Instrumentaciópiano i orquestra modifica
Estrena
Estrena8 de febrer de 1946
Director musicalEugene Ormandy
Moviments
  • Allegretto
  • Adagio religioso
  • Allegro vivace

Bartók va voler dedicar el concert a la seva esposa Ditta Pásztory-Bartók, una talentosa pianista. En morir Bartók el 26 de setembre d'aquest any, el tercer i últim moviment del concert va quedar inacabat. El seu alumne, Tibor Serly, va ser el responsable de completar els últims 17 compassos.

El concert es compon de tres moviments i s'aparta notablement d'obres anteriors de l'autor en la mesura en què conté nombrosos temes tonals i manca en bona part dels trets de color ombrívol i complexitat rítmica característics de composicions prèvies. D'altra banda, la part solista és de menor virtuosisme que en els dos primers concerts.

El concert va ser interpretat per primera vegada el 8 de febrer de 1946, per György Sándor i l'Orquestra de Filadèlfia, dirigida per Eugene Ormandy, amb una recepció crítica poc favorable, precisament per les característiques abans assenyalades.

L'Acompanyament orquestral es compon de cordes, dues flautes, (la segona toca també el flautí), dos oboès, (el segon toca també el corn anglès) dos clarinets, (el segon toca també el clarinet baix), dos fagots, quatre trompes, dues trompetes, dos trombons, una tuba, timbals i percussió (que inclou un xilòfon i un tam-tam).

Els tres moviments del concert tenen una durada total d'uns 25 minuts. Són els seus temps:

  • Allegretto
  • Adagio religioso
  • Allegro vivace