Hermann Scherchen

Hermann Scherchen (Berlín, Alemanya, 1891 - Florència, Itàlia, 1966) fou un compositor i director d'orquestra alemany.

Infotaula de personaHermann Scherchen
SCHERCHEN.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 juny 1891 Modifica el valor a Wikidata
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 juny 1966 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
OcupacióDirector d'orquestra, músic, musicòleg i compositor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1907 Modifica el valor a Wikidata –
PartitPartit Comunista d'Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
AlumnesIgor Markevitch, Kazimierz Wiłkomirski, Edward Downes i Henry Ragnartz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGerda Müller Modifica el valor a Wikidata
GermansXiao Shufang Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm3073579 Musicbrainz: 0cb9e067-aebd-45c1-83e0-cafe96aecad4 Discogs: 706861 IMSLP: Category:Scherchen,_Hermann Modifica el valor a Wikidata

De formació autodidàctica, tocà la viola a l'Orquestra Filharmònica de Berlín (1907-1910) i entre 1910 i 1912 estudià amb Arnold Schönberg, del qual dirigí per tota Alemanya la seva obra Pierrot lunaire poc temps després de la seva estrena. Dirigí la Simfònica de Riga el 1914. A Berlín, fundà la Neue Musikgesellschaft, la revista Melos i el Quartet Scherchen. Després de passar per Leipzig i Frankfurt, on entre altres alumnes tingué en Edgar Wollgandt,[1] va estrènyer la relació amb l'Orquestra de Winterthur, que dirigí assíduament de 1922 a 1947. També va romandre un cert temps com a professor de direcció d'orquestra a Brussel·les on tingué entre altres alumnes a Rodolfo Holzmann i l'André Souris, que pertanyia al grup surrealista belga, i al venecià Nino Sanzogno.[2]

El 1933 s'establí a Suïssa, on desenvolupà una extraordinària labor de divulgació de la música contemporània i de recuperació d'obres antigues oblidades. De 1944 a 1950 dirigí l'Orquestra de la Ràdio de Zuric on donà suport a la música contemporània. Prova d'aquest suport és l'estrena en aquesta ciutat, del ballet Lambe-lambe (1948) del compositor brasiler Luiz Cosme.

Col·laborà en els cursos de direcció d'orquestra en el Mozarteum de Salzburg, on entre molts alumnes tingué l'espanyol Pedro Pírfano Zambrano.[3] Participà en els cursos de la Biennal de Venècia, on tingué com alumne al portuguès Joly Braga Santos,[4] Siena i Darmstadt, i el 1954 fundà a Gravesano un institut d'investigacions electroacústiques. Estrenà obres de Richard Strauss, Arnold Schönberg, Alban Berg, Anton Webern, Albert Roussel, Karel Hába, Karl Amadeus Hartmann, Paul Dessau, Boris Blacher, Luigi Dallapiccola, Hans Werner Henze i Karlheinz Stockhausen.

Va compondre obres de cambra, però el seu treball creatiu més valorat és el de l'orquestració de L'art de la fuga, de Johann Sebastian Bach.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hermann Scherchen
  1. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 10, pàg. 1267 (ISBN 84-239-4580-4)
  2. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1273. (ISBN 84-7291-226-4)
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1096. (ISBN 84-7291-226-4)
  4. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1273. (ISBN|84-7291-226-4)
  • AUDITORIUM; Cinco Siglos de Música Inmortal, pàgs. 496-497. Planeta (ISBN 84-08-46525-2 Volum 2)