Hilding Rosenberg

Hilding Rosenberg (Bosjökloster, 21 de juny de 1892 Västerled, 19 de maig de 1985)[1] fou un compositor, director d'orquestra i educador musical suec. És considerat com un dels compositors més importants de Suècia del segle xx.

Infotaula de personaHilding Rosenberg
HildingRosenberg.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 juny 1892 Modifica el valor a Wikidata
Bosjökloster (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 maig 1985 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Västerled (Suècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBromma churchyard (en) Tradueix, Kvarter D, gravnummer 00019 (1985–dècada del 2010) 59° 21′ 15″ N, 17° 55′ 15″ E / 59.35423°N,17.9209°E / 59.35423; 17.9209 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióRoyal College of Music in Stockholm (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióOrganista, compositor, director d'orquestra, pianista, musicòleg i pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsRichard Andersson i Ernst Ellberg Modifica el valor a Wikidata
AlumnesKarl-Birger Blomdahl i Sven-Eric Johanson Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

IMDB: nm0742219 Spotify: 3RIIoZtoTOgSEVHEgZnDnk Musicbrainz: 00445d42-1e63-48e7-ba2f-066cd37a0927 Discogs: 1523149 Modifica el valor a Wikidata

Nascut a Bosjökloster, fou organista (finalitzà els exàmens el 1909)),[2]i de jove pianista de concerts i professor de música. El 1915 va començar a estudiar al Conservatori d'Estocolm[1] sota la direcció d'Ernst Ellberg. Entre els seus professors posteriors es poden esmentar Wilhelm Stenhammar (contrapunt) i Hermann Scherchen (direcció d'orquestra). Stenhammar included several of Rosenberg's early works in concerts he arranged.[2]Després de la Primera Guerra Mundial, va recórrer Europa i es va convertir en un destacat director d'orquestra. Amb un estipendi com a compositor es va dirigir a Berlín, Viena i París, la qual cosa inclogué contactes formatius amb Schönberg i Hindemith.[2]

De 1932 a 1934 fou director d'orquestra i mestre de capella a la Reial Òpera d'Estocolm. Després va treballar com a director convidat a molts països europeus i als Estats Units.[1]

Si bé les seves primeres obres mostraven la influència de Sibelius, aviat va dirigir el camí perquè els compositors suecs s'allunyessin de l'estil romàntic tardà i es consideressin una mica radicals. La seva producció va abastar tots els gèneres, des de les seves 14 obres per a quartet de corda (1920–1972) i vuit simfonies (1917–1974, incloent la seva simfonia núm. 2 Grave, simfonia núm. 4, Johannes Uppenbarelse, cinquena simfonia, Örtagårdsmästaren i sisena Sinfonia Semplice) així com el Concert de piano núm. 2, a cançons. Va escriure una obra considerable per al teatre (al voltant de 50 partitures en total), incloent nou obres operístiques.[1]

Va ensenyar composició de manera privada, entre d'altres, a Karl-Birger Blomdahl, Ingvar Lidholm, i Daniel Börtz. Opinava que "hom crea del que hi havia abans, a partir de les experiències dels altres, i també de les pròpies, de tot allò que hom sap, ha llegit o ha conegut".[2]

El seu concert per a violí forma part de la banda sonora de la pel·lícula de 1936 Intermezzo. També va composar música per a la pel·lícula de Bergman Hets.

Rosenberg va ser vicepresident de la Reial Acadèmia de Música des de 1951, va rebre un doctorat honorari per la Universitat d'Uppsala el 1951 i va ser membre honorari de l'ISCM.[2]

Va morir a Estocolm.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 (anglès) Lyne Peter H. Rosenberg, Hilding (Constantin). A: The New Grove Dictionary of Opera. Macmillan, Londres & Nova York, 1997.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 (anglès) Percy, Gösta. Leading Swedish Composers of the Twentieth Century - Hilding Rosenberg. a: Swedish music - past and present. Estocolm, Musikrevy, 1967?. Número OCLC: 585452.

Enllaços externsModifica