Obre el menú principal

Hets

pel·lícula de 1944 dirigida per Alf Sjöberg

Hets és una pel·lícula sueca d'Alf Sjöberg, estrenada el 1944. És la primera pel·lícula que va interpretar Ingmar Bergman.

Infotaula de pel·lículaHets
Hets.jpg
Fitxa
Direcció Alf Sjöberg
Ingmar Bergman
Protagonistes
Producció Victor Sjöström
Guió Alf Sjöberg i Ingmar Bergman
Música Hilding Rosenberg
Fotografia Martin Bodin
Muntatge Oscar Rosander
Productora Svensk Filmindustri
Dades i xifres
País d'origen Suècia
Estrena 1944
Durada 101 min
Idioma original Suec
Color en blanc i negre
Descripció
Gènere Drama
Lloc de la narració Estocolm

IMDB: tt0036914 Filmaffinity: 262503 Allocine: 53953 Rottentomatoes: m/603342309 Allmovie: v50477 TCM: 93659
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

Widgren, alumne d'institut idealista que somia a esdevenir escriptor, té per professor de llatí un ésser sàdic sobrenomenat Caligula per tots els alumnes. Un vespre Widgren es creua amb Bertha, la noia del despatx de tabac, èbria i desesperada. L'acompanya a casa seva i se n'enamora. Aquesta li explica amb paraules de doble sentit que és hostilitzada i és terroritzada per un misteriós home tirànic, que, diu, l'acabarà matant...

RepartimentModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

  • La pel·lícula és treta d'una novel·la de Bergman, inspirada en el seu últim any a l’institut. Bergman va treballar llavors per fer-ne la pel·lícula.
  • La primera versió de la pel·lícula s'acabava a l'escena dels resultats del batxillerat: tots els estudiants són rebuts, a excepció de Wigdrem, que observa de l'exterior, sota un porxo. S'allunya sota la pluja i es veu Caligula, somrient com un vencedor a la finestra, fer-li signes d'adéu. En lloc d'aquest final, jutjada massa fosca, es va demanar a Bergman d'escriure'n un altre, més optimista. Tenint Sjöberg altres obligacions, és Bergman qui va rodar els últims plans.
  • La pel·lícula evoluciona entre realisme i expressionisme la qual cosa augmenta el costat terroritzant de certes escenes, fent bolcar allò que és quotidià en el malson. El contrast és accentuat, el mal vaga en l'ombra, els decorats es fan aclaparadors.

PremisModifica