Marià Fortuny i Marsal

Marià Fortuny i Marsal (Reus, el Baix Camp, 11 de juny de 1838 - Roma, 21 de novembre de 1874) fou un pintor, dibuixant i gravador català. Fortuny fou una de les figures més excepcionals de la pintura catalana del segle xix. Aquest pintor reusenc tingué una vida breu, però deixà una empremta molt destacada en la història de l'art. Fortuny no fou indiferent a tot el que veié i visqué en els seus diferents viatges. I totes aquestes experiències vitals traspuaren en la seva obra.

Marià Fortuny i Marsal

Marià Fortuny (publicada a París el 1875)
Nom original	(es) Mariano Fortuny (ca) Marià Fortuny
Biografia
Naixement	(ca) Marià Josep Bernat Fortuny i Marsal 11 juny 1838 Reus (Espanya)
Mort	21 novembre 1874 (36 anys) Roma
Causa de mort	Causes naturals  (Malària )
Sepultura	Cementeri de Verano (Roma)
Dades personals
Formació	Escola de la Llotja
Activitat
Camp de treball	Pintura
Ocupació	Pintor i artista gràfic
Art	Pintura
Moviment	orientalisme
Professors	Claudi Lorenzale i Sugrañes
Alumnes	Harrington Fitzgerald
Influències	Claudi Lorenzale Pau Milà i Fontanals
Obra
Obres destacables (1862) La batalla de Tetuan (1867) cursa de braus, el matador ferit (1868) Brindis de l'espasa (1870) La vicaria
Família
Cònjuge	Cecília de Madrazo
Fills	Marià Fortuny i de Madrazo María Luisa Fortuny
Obres destacables
La vicaria (MNAC)

Casa natal de Fortuny, en l'actualitat seu del Centre d'Amics de Reus

Monument a Fortuny al Barri del seu nom a Reus

Anacoreta de Marià Fortuny i Marsal

Biografia

El seu descobridor fou el seu avi, i el seu mestre el pintor reusenc Domènec Soberano. El 1852 es va traslladar a Barcelona, on va estudiar Belles Arts a l'Escola de la Llotja. Des de 1853 va assistir a classes privades de Claudi Lorenzale, qui amb Pau Milà i Fontanals són dos dels seus mestres més influents, exponents de la generació romàntica i del corrent natzarè. La influència d'aquests professors es podia palpar en les primeres obres d'un Fortuny que s'inspirava en els romàntics i els natzarens. Escollia temàtica històrica i el pinzell evocava una edat mitjana mitificada. El 1858 va obtenir una beca de la Diputació de Barcelona per ampliar estudis a Roma, amb l'obra de tendència natzarena Berenguer III portant l'ensenya de Barcelona al Castell de Fos. Allà va estudiar la figura humana a l'Acadèmia Giggi.

Durant l'estada a la ciutat italiana, el 1860, la Diputació de Barcelona li va encarregar la documentació gràfica de la Guerra d'Àfrica, encarregant-li pintar escenes de la victòria que es pressentia. El general Joan Prim, també de Reus, el va acollir. El viatge va influir, i molt, en la pintura de Fortuny. La seva retina va captar l'exotisme, la llum i els colors d'Orient i ho va traslladar a la tela. A partir d'aquest viatge, que va repetir més endavant, va iniciar la producció orientalista. El seu llenguatge va fer un gir i es va tornar més vigorós i expressiu. Orient també va inspirar la temàtica de la seva obra, com va ser el cas de L'odalisca o La Batalla de Tetuan.

De fet, l'orientalisme, al segle xix, estava de moda. En bona part gràcies a l'exaltació que en feien escriptors com Chateaubriand o Lord Byron i la pintura de Delacroix. El somni oriental, que proposava una evasió de la realitat, era certament temptador i suggeridor i es va expandir cap a la pintura d'altres artistes com Josep Tapiró, deixeble de Lorenzale. Aquest correligionari de Fortuny es va endinsar de ple en el món oriental i va pintar nombrosos retrats amb una tècnica precisa i virtuosa. La seva obra és un acurat relat de la societat de Tànger.

Fortuny va tornar a Roma i es va casar el 1867 amb Cecília de Madrazo, filla de Federico de Madrazo. Poc després va pintar el seu millor quadre: La vicaria, inspirat suposadament en la vicaria de la seva parròquia a Madrid, però que molts identifiquen com la vicaria de la prioral de Sant Pere de Reus. El va exposar a París l'any 1870 a partir del contracte amb el galerista Goupil. Théophile Gautier el va lloar extraordinàriament i la seva fama va créixer. Goupil va comprar el quadre per 70.000 francs i no el va voler exposar per por de fer-lo malbé, fins que el va revendre per 250.000 francs. Goupil, un col·leccionista i marxant de l'època, li soluciona els temes econòmics a partir d'aquest moment. En aquesta època, el pintor va realitzar quadres detallistes de tema anecdòtic i realista, alhora que els viatges a Granada i Sevilla el van fer retornar a l'aire lliure i als temes orientalistes.

Cap al 1870 es va traslladar a París, després a Sevilla i Granada, i va tornar més tard a Roma el 1873. Va viatjar breument a París i a Londres, i després a Nàpols i Portici. Moriria quatre anys després, però els temes que va tractar, l'evocació de la llum, el color i l'expressivitat del moviment, eren un preludi del que succeiria poc temps després, quan el 1874 un grup de pintors van exposar a París sota el nom d'impressionistes.

El seu fill, Marià Fortuny i Madrazo va ser un notable pintor, escenògraf i dissenyador.

Obra

Extraordinari aiguafortista, va ser el primer artista català que va destacar internacionalment com a gravador (hi ha bones col·leccions de les seves estampes al Departament de Dibuixos i Gravats del MNAC i a la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya). El seu estil pictòric va ser molt influent per a altres pintors perquè va crear fins i tot una tendència, el fortunyisme.

A Reus es va donar el seu nom a un teatre (Teatre Fortuny, encara existent), una plaça (Plaça del Pintor Fortuny però coneguda com a Plaça del Condesito, un dels personatges pintats per Fortuny) i més tard a una avinguda.

Obres destacades

Vegeu també: Llista de quadres de Marià Fortuny

Alguns dels seus quadres principals són:

• La vicaria, exposat al MNAC, Barcelona
• Platja de Portici (1874), obra mestra de l'última etapa, Meadows Museum (Dallas, EUA)
• Nu a la platja de Portici (1874) Museu del Prado, Madrid
• L'odalisca (1861), exposat al MNAC, Barcelona
• L'odalisca (1862), col·lecció privada
• El marroquí, exposat al Museu del Prado, Madrid
• Dinar a l'Alhambra, col·lecció privada
• El venedor de tapissos, exposat al Museu de Montserrat
• Vell nu al sol, exposat al Museu del Prado, Madrid
• La batalla de Tetuan, exposat al MNAC, Barcelona
• Galliner, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú
• Platja africana, al MNAC
• Fantasia àrab, a Tànger
• La matança dels Abenserraigs, exposat al MNAC, Barcelona
• Askari, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú
• Interior de l'església de Sant Sebastià, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú
• El condesito', Reus.

Vegeu també

• A Marià Fortuny

Bibliografia

• Díaz, Emiliano Cano. Los últimos días de Mariano Fortuny y Marsal (en ut). Fundación Lázaro Galdiano, 2018. 
• Museu Nacional d'Art de Catalunya. Gabinet de Dibuixos i Gravats. La Col·lecció Raimon Casellas : dibuixos i gravats del barroc al modernisme del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Publicacions del Mnac / Museo del Prado, 1992. ISBN 978-84-8043-000-5. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992» 
• GONZALEZ LÓPEZ, Carles i MARTí AYXELÀ, Montserrat, Mariano Fortuny Marsal. Barcelona : Diccionari Ràfols, 1989, 2 vols.
• VIVES, Rosa. Fortuny, gravador: estudi crític i catàleg raonat. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1991. ISBN 847935061X

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marià Fortuny i Marsal

• «Marià Fortuny i Marsal». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Aiguaforts de Fortuny a la Biblioteca de Catalunya
• Obres de Marià Fortuny al MNAC