Viquipèdia

Centre d'Amics de Reus

associació de Reus, Catalunya

El Centre d'Amics de Reus és una associació de Reus, dedicada a fomentar l'interès per a les coses de la ciutat, al seu estudi quan s'escaigui i a la promoció de la cultura i de les entitats comarcals.[1] A la fi del segle xix ja hi va haver a Reus un centre del mateix nom, "Centre d'Amics", una societat obrera instructiva i de resistència, de caràcter socialista llibertari i laïcista, vinculada a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola,[2] sense relació directa, com és evident, amb l'entitat actual que és pluralista i catalanista.[3][1]

Infotaula d'organitzacióCentre d'Amics de Reus
lang=ca
Seu de l'associació Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusassociació voluntària Modifica el valor a Wikidata
Objecte social(ca) Promoció sociocultural Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació voluntària Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1974
Activitat
ÀmbitBaix Camp Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Lloc webcentredamicsdereus.cat Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica
 
Casa natal de Fortuny, per Càstul Soberano

L'associació neix el 1974 a la fi de la dictadura però la proposta d'estatuts del 1975 es va rebutjar pel Ministeri de la Governació. Una segona proposta del 1977 també és rebutjada i va caldre una intervenció de Josep Tarradellas prop del govern de transició perquè els estatuts fossin aprovats el 1978. La seva seu està situada a «La Boella», la casa de la família Quer, i casa natal del pintor Marià Fortuny i Marsal al raval de Robuster.[4] El centre compta amb dues sales d'exposicions permanents i amb sales per a exposicions temporàries[5] i altres activitats culturals.

El 17 de setembre de 2004, a l'ocasió del 25è aniversari, va rebre el guardó de la ciutat, per «la tasca duta a terme en el món cultural i associatiu».[6] Durant una visita el maig del 2009 el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, va lloar el centre com una de les entitats socials i històriques amb més trajectòria de la ciutat. Va ressaltar la seva tasca de promoció de la cultura i la seva contribució a la cohesió social i la promoció del territori.[7]

Des del 2002, en honor del periodista i poeta Francesc Martí Queixalós (1916-2002), membre fundador i directiu del centre s'organitza el «Premi de Poesia Catalana Francesc Martí Queixalós»[8] El 2012 va afegir-se el «Premi Reina Margarida de Prades». Ambdós són dotats d'un premi en metàl·lic i les obres premiades són publicades en la revista Lo Nunci, portaveu de l'entitat.

Forma part de la Federació d'Ateneus de Catalunya

Guardó El més Amic de Reus

modifica

Des del 1981 el Centre atorga la «Càtedra de Reusenquisme» amb el guardó «El més Amic de Reus» als personatges que es destaquen en alguna activitat en favor de Reus.

Publicacions

modifica
  • Lo Nunci (revista), des del 1981, no s'ha de confondre amb la revista humorística Lo Nunci, (1877-1883)
  • Robert Miralles i Gutiérrez, Una Vida dedicada a la cultura catalana: ballets, català i sardana, 1949-1999, 2007
  • Joan Pijoan i Jaqués, L'Ensenyament privat a Reus d'ençà de 1939: col·legis, escoles, acadèmies i mestres

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 Manuel Vicente Izquierdo, Josep Llunas i Pujals (1852-1905): la tramontana I el lliure pensament radical Català Reus, Associació d'Estudis Reusencs, 1999, pàgines 114, 116, 153
  2. ↑ Història gràfica del Reus contemporani. Vol I. Reus: l'Ajuntament, 1986, p. 28. ISBN 8439870027. 
  3. ↑ Jordi Casassas i Ymbert, Els intel·lectuals i el poder a Catalunya: materials per a un assaig d'història cultural del món català contemporani, 1808-1975, Barcelona, Ed. Pòrtic, 1999, pàgina 174, ISBN 9788473065696
  4. ↑ «Inauguració de la façana del Centre d'Amics de Reus». Reusdigital, 09-06-2008 [Consulta: 28 gener 2014].
  5. ↑ «Fotografies de la memòria. El segle xx en imatges». El Punt, 02-12-2009, pàg. 41 [Consulta: 28 gener 2014].
  6. ↑ «El lliurament dels Guardons de la Ciutat». Ajuntament de Reus, 25-06-2004 [Consulta: 28 gener 2014].
  7. ↑ «Josep Poblet pronuncia una conferència al Centre d'Amics de Reus». Diputació de Tarragona, 06-05-2009. Arxivat de l'original el 2014-02-03 [Consulta: 28 gener 2014]. Arxivat 2014-02-03 a Wayback Machine.
  8. ↑ «El Centre d'Amics de Reus convoca el II Premi de Poesia Francesc Martí Queixalós». Vilaweb, 15-08-2004 [Consulta: 28 gener 2014].
  9. ↑ «Els Amics de Reus reconeixen la trajectòria de Ramon Amigó». El Punt, 23-04-2009, pàg. 35 [Consulta: 28 gener 2014].
  10. ↑ «El més Amic de Reus». El Punt, 20-06-2011, pàg. 41 [Consulta: 28 gener 2014].
  11. ↑ «L'oftalmòleg Francesc Gras és 'El Més Amic de Reus 2012'». Reus Digital, 26-05-2013 [Consulta: 28 gener 2014].
  12. ↑ «Ramon Gomis rep el guardó "El Més Amic de Reus"». El Punt - Avui, 25-05-2014. [Consulta: 20-VI-2015].
  13. ↑ «El Grup Cultural Misericòrdies rep el guardó "El Més Amic de Reus 2014"». Reus Digital, 23-05-2015. [Consulta: 20-VI-2015].
  14. ↑ Garcia, Jordi. «Josep Maria Martí, guardonat com "El més amic de Reus"». ReusDigital. [Consulta: 29-V-2016].
  15. ↑ Guarque, Xavier. «Robert Miralles, guardonat com el ‘Més amic de Reus'». Reusdigital, 27-V-2017. [Consulta: 16-VII-2027].
  16. ↑ Garcia Arnau, Jordi. «El Reus Deportiu rep el premi al 'Més Amic de Reus'». Reusdigital. [Consulta: 27-VI-2018].
  17. ↑ Garcia Arnau, Jordi. «L'escriptor Xavier Amorós rep el premi ‘El més amic de Reus'». Reusdigital. [Consulta: 11-VI-2019].
  18. ↑ «El professor Joaquim Mallafré, distingit com ‘El Més Amic de Reus'». Reusdigital. [Consulta: 18-VII-2020].
  19. ↑ «L'Associació de concerts de Reus, premi «El més amic de Reus»». reusdigital. Arxivat de l'original el 2022-06-03. [Consulta: 6 juny 2022].
  20. ↑ Redacció. «La Llotja de Reus rep el premi al Més Amic de Reus 2022». reusdigital. [Consulta: 9 maig 2023].

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Centre_d%27Amics_de_Reus&oldid=33062770»