Marguerite Long

músic francesa

Marguerite Long (Nimes, Llenguadoc-Rosselló, 13 de novembre de 1874 - París, Illa de França, 13 de febrer de 1966) fou una pianista francesa.

Infotaula de personaMarguerite Long
Marguerite Long.jpg
Biografia
Naixement13 de novembre de 1874
Nimes (França)
Mort13 de febrer de 1966 (91 anys)
París
Lloc d'enterramentNimes
FormacióConservatori nacional superior de música i dansa de París
Activitat
OcupacióPianista i professora de música
OcupadorConservatoire de Paris
ProfessorsAntonin Marmontel
AlumnesClaude Arrieu, Gaby Casadesus, Nina Milkina (en) Tradueix i Jeanne-Marie Darré
InstrumentPiano
Família
CònjugeJoseph de Marliave (1906–)
Premis

Musicbrainz: ccc6d27d-1d18-477e-8e99-5085cb8ac7d7 Discogs: 2748254
Modifica les dades a Wikidata

Estudià al Conservatori de la seva vila natal i al de París, on va tenir per mestre Gabriel Fauré. Es casà amb un militar (Joseph de Marliave), autor d'un llibre sobre els quartets de Beethoven; va perdre el marit durant la primera guerra mundial. Va tenir una bona amistat amb Isaac Albéniz, el qual li dedicà el seu concert per a piano, en sol major; pocs dies abans de la mort d'Albéniz el visità, al costat del seu marit, a Kanbo.

Era una intèrpret excel·lent dels autors francesos, especialment Fauré i Ravel, d'Albéniz i Chopin. Fundà una escola de piano, en la que va tenir alumnes tan coneguts més tard, com l'ahaitiana Carmen Brouard o Lya De Barberiis,[1] Witold Malcuzinsky, Jeanne Leleu o Mario Delli Ponti[2] entre d'altres. I el 1946 fundà el Concurs Internacional, per a intèrprets, que porta el seu nom i el de Jacques Thibaud (amb el que toca a duo moltes vegades). El govern francès contribuí a finançar tan important concurs i va donar caràcter més o menys oficial al que en principi era de caràcter privat.

És autora de les següents obres tècnic-literàries: Au piano avec Fauré, Au piano avec Debussy, Au piano avec Ravel i Mon piano. Fou nomenada comandant de la Legió d'Honor i de les Arts i Lletres. També li foren concedides la Gran Creu d'Isabel la Catòlica i la gran medalla de la ciutat de París.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marguerite Long
  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, tom I, pàg. 318. (ISBN 84-7291-226-4)
  2. * Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 327 (ISBN 84-7291-226-4)