Marguerite Long

músic francesa

Marguerite Long (Nimes, Llenguadoc-Rosselló, 13 de novembre de 1874 - París, Illa de França, 13 de febrer de 1966) fou una pianista francesa, figura cabdal de la pedagogia musical francesa del segle XX.[1][2]

Infotaula de personaMarguerite Long
Marguerite Long.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 novembre 1874 Modifica el valor a Wikidata
Nimes (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 febrer 1966 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaNimes Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPianista i professora de música Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAntonin Marmontel Modifica el valor a Wikidata
AlumnesClaude Arrieu, Gaby Casadesus, Nina Milkina (en) Tradueix i Jeanne-Marie Darré Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJoseph de Marliave (1906–) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: ccc6d27d-1d18-477e-8e99-5085cb8ac7d7 Discogs: 2748254 Find a Grave: 1849 Modifica el valor a Wikidata

Estudià al Conservatori de la seva vila natal i al de París, on va tenir per mestre Gabriel Fauré. Es casà amb un militar (Joseph de Marliave), autor d'un llibre sobre els quartets de Beethoven; va perdre el marit durant la primera guerra mundial. Va tenir una bona amistat amb Isaac Albéniz, el qual li dedicà el seu concert per a piano, en sol major; pocs dies abans de la mort d'Albéniz el visità, al costat del seu marit, a Kanbo.

Era una intèrpret excel·lent dels autors francesos, especialment de Fauré i Ravel, d'Albéniz i Chopin. Fundà una escola de piano, en la qual va tenir alumnes tan coneguts més tard, com l'haitiana Carmen Brouard o Lya De Barberiis,[3] Witold Malcuzinsky, Jeanne Leleu o Mario Delli Ponti,[4] entre d'altres. I el 1946 fundà el Concurs Internacional, per a intèrprets, que porta el seu nom i el de Jacques Thibaud (amb qui toca a duo moltes vegades). Més endavant s'hi afegí el nom de la soprano Régine Crespin (1927-2007). El govern francès contribuí a finançar aquest important concurs i va donar caràcter més o menys oficial al que en principi era només de caràcter privat.[5]

És autora de les següents obres tècnico-literàries: Au piano avec Fauré, Au piano avec Debussy, Au piano avec Ravel i Mon piano. Fou nomenada comandant de la Legió d'Honor i de les Arts i Lletres. També li foren concedides la Gran Creu d'Isabel la Catòlica i la gran medalla de la ciutat de París.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marguerite Long

ReferènciesModifica

  1. «Marguerite Long». Pristine Classical. [Consulta: febrer 2020].
  2. «Marguerite Marie Charlotte Long». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, tom I, pàg. 318. (ISBN 84-7291-226-4)
  4. * Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 327 (ISBN 84-7291-226-4)
  5. «Long Thibaud Crespin». Concurs Long Thibaud Crespin. [Consulta: febrer 2020].