Batalla de Ponte Novu
La bataille de Ponte Novu, que va tenir lloc entre el 8 i el 9 de maig de 1769, posà punt final als enfrontaments entre les tropes corses de Pascal Paoli i l'exèrcit de Lluís XV de França. La derrota corsa va obrir als granaders francesos la ruta cap a Corte, capital de la Nació de Còrsega, i posà fi a la seva independència.
 Restes del pont sobre el Golo. | |||
| Tipus | batalla  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 8 de maig-9 de maig del 1769 | ||
| Coordenades | 42° 29′ 06″ N, 9° 16′ 48″ E / 42.485°N,9.28°E | ||
| Escenari | Ponte Novu, a Castello-di-Rostino | ||
| Lloc | Castello-di-Rostino | ||
| Resultat | Victòria de les tropes franceses | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
Voltaire, al seu Siècle de Louis XV (1751),[1] va escriure, meravellat, en ocasió del combat : «L'arma principal dels Corsos és el seu coratge. Aquest coratge fou tan gran que en un dels combats, vora un riu anomenat Golo, van fer una rampa amb els seus morts per a tenir temps de carregar, i els ferits també s'hi posaren per tal de reforçar-lo. Hom ha trobat valor arreu, però només s'ha vist aquestes accions en els pobles lliures.»
El pont genovès que travessa el dos marges del riu Golo a Ponte Novu, lloc de l'enfrontament directe entre les tropes de Paoli, formada per corsos i mercenaris prussians, i l'exèrcits francesos auxiliats amb nombrosos combatents corsos de Boccheciampe d'Oletta, fou destruït durant la Segona Guerra Mundial. Avui dia, per a la majoria dels corsos, és el símbol d'una resistència heroica.
Galeria del Pont Nou RestauratModifica
-
El pont des d'un costat
-
El pont des d'amunt
-
El pont des de baix
-
Detall del pont
ReferènciesModifica
- ↑ Chapitre XL, De la Corse, escrit el 1769.
BibliografiaModifica
- Francis Pomponi (sota la direcció de), Le Mémorial des Corses, t. 2, SARL Le Mémorial des Corses, Ajaccio, 1981.
- Dalisu Paoli - Roccu Multedo, Pontinovu : Campagne du Comte de Vaux, Cismonte è Pumonti Edizione, Nucariu, 1988.