María Dolores Gómez de Ávila, més coneguda com a Maria de Ávila, (Barcelona, 1920 - Saragossa, 27 de febrer de 2014) va ser una ballarina, coreògrafa i mestra de ballet clàssic i neoclàssic. Va ser primera ballarina de la Companyia de Dansa del Liceu de Barcelona als anys quaranta i cinquanta. Va dirigir algunes companyies de dansa clàssica, entre les quals la Compañía Nacional de Danza a Madrid, que va modernitzar i de la qual va sistematitzar el treball intern. Va crear la seva pròpia escola de dansa, que actualment dirigeix la seva filla Lola.

Infotaula de personaMaria de Ávila
Biografia
Naixement10 d'abril de 1920
Barcelona
Mort27 de febrer de 2014(2014-02-27) (als 93 anys)
Saragossa
Activitat
OcupacióBallarina, coreògrafa i mestra de ballet
Premis
Modifica les dades a Wikidata

FormacióModifica

Maria de Ávila va començar els seus estudis de dansa clàssica als deu anys amb Pauleta Pàmies al Liceu de Barcelona. Es va quedar en el seu ballet i als dinou anys ja n'era la primera ballarina.[1]

Carrera professionalModifica

La seva major activitat com a ballarina es va desenvolupar a partir de 1937 i fins a mitjans dels anys 50. En aquesta època va ser parella de ball del coreògraf del Liceu Joan Magriñà, actuant a la Companyia de Dansa del Liceu, la Companyia Espanyola de Ballet i en els Ballets de Barcelona.[1]

En 1954 va obrir la seva pròpia escola de dansa clàssica a Saragossa, on es va formar, per exemple, Víctor Ullate.[2] Va ser crear el Ballet Clàssic de Saragossa de dansa clàssica, que va dirigir i pel qual va realitzar coreografies,[3] i d'una altra companyia amb el seu nom, el Jove Ballet Maria de Ávila.[1] El 1983 es van unificar el Ballet Nacional de España Español, de dansa espanyola, i el Ballet Nacional de España Clásico, de dansa clàssica, sota el nom de Ballet Nacional d'Espanya, la direcció del qual va ser encarregada a María de Ávila. Hi va integrar al repertori estrenes absolutes de dansa espanyola, clàssica i neoclàssica (George Balanchine, Anthony Tudor, etc.),[4] amb coreografies i músiques originals, com per exemple Ritmos, Mede i Danza y Tronío. Quan en 1986 va deixar la companyia, aquesta va esdevenir de nou dues companyies diferents,[5] que van evolucionar per separat i actualment són la Compañía Nacional de Danza i el Ballet Nacional de España.

Premis i honorsModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Maria de Ávila, medalla d'Or del Liceu Portal català de dansa Dansacat, de l'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya. Article publicat el 27 d'octubre de 2009. (català)
  2. La dansa clàssica a Catalunya: segles XIX a XXI Culturcat, generalitat de Catalunya (català)
  3. Espléndido debú del Ballet Clásico de Zaragoza de Mercedes Rico, El País, 6 de setembre de 1982. (castellà)
  4. La companyia Pàgina web de la Compañía Nacional de Danza, CND. (castellà)
  5. Història Pàgina web del Ballet Nacional de España, BNE, de dansa espanyola, dirigit per José Antonio. (català)