George Balanchine

Gueorgui Melitónovitx Balantxivadze (Sant Petersburg, 1904 - Nova York, 1983), conegut com a George Balanchine, va ser un ballarí i coreògraf de ballet que va fundar el Ballet de Nova York. Va adquirir la nacionalitat estatunidenca el 1939. Era germà del compositor i polític Andrei Melitonovich Balanchivadze (1906_1992).[1]

Infotaula de personaGeorge Balanchine
Suzanne Farrell and George Balanchine NYWTS.jpg
Suzanne Farrell i George Balanchine a Don Quixot
Nom original(ka) გიორგი მელიტონის ძე ბალანჩივაძე Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementGueorgui Melitónovitx Balantxivadze
გიორგი მელიტონის ძე ბალანჩივაძე
22 gener 1904 Modifica el valor a Wikidata
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 abril 1983 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Malaltia de Creutzfeldt-Jakob Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
NacionalitatUnió Soviètica Unió Soviètica
Estats Units Estats Units
FormacióAcadèmia Vagànova de Ballet Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCoreògraf, ballarí, mestre de dansa, ballarí de ballet, escenògraf i guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1929 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorBallet Russe de Monte Carlo (en) Tradueix (1944–1946)
School of American Ballet (1934–)
Ballets Russos (1924–1933)
New York City Ballet Modifica el valor a Wikidata
Artdansa, coreografia
ProfessorsPàvel Guerdt Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJerome Robbins (coreògraf), Eliot Feld i Suki Schorer Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeTamara Geva (1921–1926)
Vera Zorina (1938–1946)
Maria Tallchief (1946–1952)
Tanaquil Le Clercq (1952–1969) Modifica el valor a Wikidata
ParellaTamara Toumanova
Alexandra Danílova (1926–1933) Modifica el valor a Wikidata
PareMeliton Balanchivadze (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansAndrei Melitonovich Balanchivadze Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webbalanchine.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0049422 IBDB: 69475
Musicbrainz: 6a1eb9ec-78e1-44cc-825b-c02747d66f32 Discogs: 1493254 Find a Grave: 2970 Modifica els identificadors a Wikidata

El 1913 amb nomes 9 anys d'edat, ingressà en l'Escola Imperial de Ball de Sant Petersburg. Quan en sortí, aquesta institució havia canviat el nom pel d'Escola de Ball de l'Estat Soviètic. Ensems estudià piano i composició en el Conservatori de Música de la seva ciutat natal. Realitzà el seu primer treball coreogràfic el 1923 amb un petit grup de ballarins, les actuacions dels qual semblaren massa avançades als espectadors soviètics de Sant Petersburg. Després d'aquesta primera actuació, aconseguí permís per sortir de Rússia per la primavera de 1924 i realitzar una gira per Alemanya, Londres i París, on el va veure Serguei Diàguilev, el qual el contractà junt als altres per a la seva companyia (1925).

Formà part dels Ballets Russos fins al 1929, període fecund en obres importants, després de la mort de Diaghilev l'agost d'aquell any, fou convidat per Jacques La Roche a l'Òpera de París per a realitzar Les criatures de Prometeu (Beethoven). Caigué malalt i fou substituït per Serge Lifar. Va estar a Copenhaguen com maître de ballet i el 1932 fou contractat pels Ballets Russos de Montecarlo (dirigits per Rene Blum i Wassily de Basil), durant una temporada. El 1933 organitzà el seu grup propi, <Les Ballets 1933>. El 1934 fou invitat per E-M.M. Warburg per organitzar la School of American Ballet. Ràpidament es convertí en l'impulsor de diverses companyies; "American Ballet (1934), "Ballet Caravan" (1938), "Ballet Society" (1946), fins a arribar al "New York City Ballet", el 1948, que va dirigir quasi quaranta anys.

El Lincoln CenterModifica

Una data important en la vida de Balanchine fou el 23 d'abril de 1964 amb l'apertura del "New York State Theatre" en el "Lincoln Center", construït a propòsit per a ell, els seus ballets i la seva companyia. En aquella època els seus ballets es representaven arreu del món. On no hi podia anar ell, i acudien els seus ajudants (V. Brown, U. Kai, F. Russell, A. Cata, J. Taras, Patricia Neary) a través dels quals es va aconseguir una valuosa xarxa d'obres coreogràfiques d'autor. Totes les companyies de ballet tenien creacions de Balanchine en el seu repertori: Royal Balletr de Londres, Kongelige Danske Ballet de Copenhaguen, Òpera de París, Teatre de La Scala, Grand Théatre de Genéve, i les companyies d'Hamburg,,, Amsterdam Colònia, Oslo, Estocolm, Viena, diverses ciutats d'Alemanys, etc...Molts grups americans van poder incloure en els seus programes coreografies seves, (American Ballet, Robert Joffrey Ballet, Dance Theatre of Harlem, etc.)

ObraModifica

Balanchine fou, sens dubte, una de les personalitats més grans del ballet contemporani, un creador de gran inventiva i un músic de gran experiència. Realitzacions a partir de la seva maduresa artística: Elecctonics (música de Gassman-Sala, 1961), A midsummer Night's Dream (música de Mendelssohn, 1962), Noah and the Flood (música de Stravinski, 1963), Bugaku (música de Toshiro Mayuzumi, 1963), Movements for piano and orchestra (música d'Stravinski, 1963), Don Quixote (música de Nicolas Nabokov, 1965), Brahms-Schönberg Quartet (música de Brahms, 1966), Jewels (música de Fauré-Txaikovski-Stravinski, 1967), Metttastaseis & Pithoprakta (música de Xenakis, 1968), Slaaugther on Tenth Avenue 8música de Rodgers, 1968), Who Cares (música de Gershwin, 1970), Concerto for Jazz band and Orchestra (música de Lieberman, 1971), Symphony in three movements (música de Stravinski, 1972)), Violin Concerto (música d'Stravinski, 1972), Divertimento de <La Baiser de la Feé> (música d'Stravinski, 1972), Scherzo à la russe (música d'Stravinski, 1972), Pulcinella (música d'Stravinski, en col·laboració amb J. Robbins, 1972), Coral variations on <Bach's <Von Himmel Hoch (música d'Stravinski, en col·laboració amb J. Robbins, 1972), Cortège hongrois (música de l'obra Rimonda de Glazunov, 1973), Variations pour une porte et une soupir (música d'Henry, 1974), Coppélia (amb Danilova nova versió musical de Leo Delibes, 1974), Sonatine i Le Tombeau de Couperin (música de Ravel, 1975), a més de: Divertissements per a òperes, direcció d'òperes, coreografies per a nombroses revistes, comèdies musicals, operetes, molts films amb coreografia seva i telefilms.

Amb unió de F. Mason, del llibre Balanchine's Festival of Ballet (Stories of 404 Ballets classical and contemporany, (1977).

Al costat d'Edgar Brazoban van ser els millors exponents del gènere als Estats Units. Va morir el 1983 de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob. Es considera la primera víctima famosa d'aquest mal.

La seva obra, considerada neoclàssica, crea un pont entre la dansa clàssica i la moderna. Inclou coreografies com Serenade, Joc de Cartes, Joyaux, Les Quatre Tempéraments, Symphonie en Ut, etc. Ha treballat, entre d'altres, per als Ballets Russes i per al Ballet Russe de Monte Carlo.

ReferènciesModifica

  1. Mikaberidze, Alexander (ed., 2007). Balanchivadze, Andria Arxivat el 27-07-2007 a la màquina Wayback . Diccionari de biografia nacional georgiana ; consultat el 6 de setembre de 2007
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: George Balanchine