Suzanne Farrell
Suzanne Farrell (nascuda el 16 d'agost de 1945), és una ballarina estatunidenca de ballet contemporani estatunidenca. Va ser la musa de George Balanchine.
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 agost 1945 ![]() Cincinnati (Ohio) ![]() |
Dades personals | |
Formació | School of American Ballet Conservatori de Música de la Universitat de Cincinnati Professional Children's School ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Ballet ![]() |
Ocupació | ballarina de ballet, mestra de dansa, ballerina, ballarina ![]() |
Activitat | 1960 ![]() |
Ocupador | Universitat Estatal de Florida ![]() |
Membre de | |
Premis
| |
![]() ![]() ![]() ![]() |
Carrera
modificaVa estudiar en el conservatori de la seva ciutat natal i el 1959 va ser seleccionada per estudiar amb George Balanchine a l'escola fundada pel coreògraf rus School of American Ballet i el 1961 pas a integrar el New York City Ballet (NYCB). El 1963 va ser nomenada primera ballarina i George Balanchine va començar a crear papers per a ella, especialment Don Quixote, i en "Diamonds" part del ballet "Jewels" de 1968. La seva actuació al costat de Peter Martins és particularment recordada.[1]
Balanchine estava casat amb la ballarina Tanaquil Leclerq, però es va divorciar i va intentar casar-se amb Farrell qui en comptes contreure matrimoni amb el ballarí Paul Mejia. Va deixar el New York City Ballet el 1970 on després de diverses temporades a Europa, va tornar el 1975. Les últimes obres de Balanchine van ser sols per a ella. El 1985 (als 40), va començar un retir forçat per artritis, que va culminar el 1989. Va ser el baluard de Balanchine en l'ensenyament a Berlín, Viena, París, Kirov i el Bolshoi. Fins a 1993 amb el New York City Ballet.[2]
El 2000 Suzanne Farrell va començar la seva pròpia companyia, el Suzanne Farrell Ballet, al Kennedy Center.
Premis
modifica- Doctorats honoraris de Harvard, Yale, University of Notre Dame i Georgetown University, entre altres. 2003 Medalla de les Arts.
- Ha rebut el Premi Kennedy.
Bibliografia
modifica- Suzanne Farrell, Toni Bentley, Holding on to the Air (Summit Books, New York, 1990)
- Suzanne Farrell - Elusive Muse, (Directed by Anne Belle and Deborah Dicksol 1990)
Referències
modifica- ↑ Horstman, Barry M «Suzanne Farrell: She shaped new generation of dancers». The Cincinnati Post. E. W. Scripps Company, 19-04-1999. Arxivat 2007-05-17 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-05-17. [Consulta: 24 juliol 2020].
- ↑ Dunning, Jennifer «City Ballet Breaks Off Its Long Relationship With Suzanne Farrell». NY Times, 04-08-1993 [Consulta: 23 març 2008].