Artur Gallard i Tresens

polític espanyol

Artur Gallard i Tresens (Barcelona, 185725 d'abril de 1920)[1] fou un empresari, poeta, i polític barceloní.

Infotaula de personaArtur Gallard i Tresens
Biografia
Naixement1857 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort25 abril 1920 Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Escut de Barcelona.svg Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Fill de Bernat Gallard i de Caterina Tresens i Bosch (+1883).[2] Casat amb Valentina Vallescà i Xirinachs.[3]Tenia un negoci de tintoreria a Sant Martí de Provençals. Fou vicepresident de la Cambra Oficial d'Indústria, el 1912 secretari de la Cambra de Comerç de Barcelona, i el 1918 president de l'Associació de Consumidors de Força Motriu Elèctrica de Catalunya, integrada dins del Foment del Treball Nacional. També va presidir en 1909 la Unió Gremial i el 1914 va promoure el Primer Congrés Patronal.

Alhora participà activament en el moviment de la renaixença. El 1878 va assolir un accèssit als Jocs Florals de Barcelona i el 1882 en formà part del consistori. El 1884 fou membre de la Junta de Premsa i fou redactor de La Renaixensa, La Publicitat i el Diari Català.[4]

També fou soci de l'Ateneu Barcelonès i de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques. També fou actiu en política. Fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona a les eleccions municipals de 1895 pel districte Universitat dins el Partit Republicà Possibilista.[5]

ReferènciesModifica

  1. «esquela Artur Gallard Tressens». La Vanguardia, 27-04-1920, pàg. 2.
  2. «esquela de Catalina Tresens i Bosch». El Diluvio : diario político de avisos, noticias y decretos: No. 018 Ed. mañana, 18-01-1883, pàg. 9.
  3. «esquela de Valentina Vallescà Xirinachs». La Vanguardia, 25-03-1926, pàg. 2.
  4. Josep M. Figueras i Artigues. El primer diari en llengua catalana: Diari Català (1879-1881). Institut d'Estudis Catalans, 1995, p. 171. 
  5. Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.166. ISBN 978-84-9850-461-3.