Obre el menú principal

Josep Capmany i Casamitjana (Sabadell, 6 de març de 1920 - Madrid, 20 d'abril de 1995)[1] fou un sacerdot català. Va ser bisbe auxiliar de Barcelona.

Infotaula de personaJosep Capmany i Casamitjana
Biografia
Naixement 6 març 1920
Sabadell
Mort 20 abril 1995 (75 anys)
  Bisbe catòlic 

14 desembre 1968 –
Escudo de la Archidiócesis de Barcelona.svg  Bisbe auxiliar arquebisbat de Barcelona

22 octubre 1968 – 11 setembre 1991
  Diòcesi titular Q787706 Tradueix

1968 –
  Bisbe de Barcelona 

Dades personals
Religió Església Catòlica
Educació Pontifícia Universitat Gregoriana
Activitat
Ocupació Teòleg
Ocupador Seminari Conciliar de Barcelona
Consagració Luigi Dadaglio
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Nascut el 1920 a Sabadell, estudià el batxillerat a l'Escola Pia, com també els estudis tecnicotèxtils. Fou president de la Joventut d'Acció Catòlica de Sabadell el 1941. L'any següent ingressà al Seminari Conciliar de Barcelona, on estudià Filosofia, i inicià els de Teologia, que completà a la Universitat Gregoriana de Roma amb una tesi doctoral sobre sant Cebrià (1956).[2]

TrajectòriaModifica

Fou ordenat sacerdot a la Basílica de Sant Pere del Vaticà el 1948. Tornà Barcelona, on va exercir de capellà particular del bisbe Gregorio Modrego Casaus de 1949 a 1960. Va ser secretari de la Subcomissió de Teologia Oriental durant el Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona l'any 1952. Entre el 1963 i 1967 fou nomenat director del Secretariat Interdiocesà i delegat de l'OCSHA. Fou professor de Teologia del seminari des de 1949.

Va exercir el seu ministeri a les parròquies de Sant Andreu de Llavaneres, Santa Maria la Geltrú, Sant Francesc Xavier i Maria Reina de la ciutat de Barcelona. Fou delegat episcopal d'Habitatge (construcció de les “Viviendas del Congreso Eucarístico”). El 1966 el van nomenar canonge de la Catedral de Barcelona i vicari episcopal per la Doctrina de la Fe i l'ensenyament.[2]

El 26 de novembre de 1968 va ser nomenat bisbe auxiliar de Barcelona, juntament amb els bisbes Josep Maria Guix i Ferreres, Ramon Daumal i Serra i Ramon Torrella Cascante, en un context de forta contestació (campanya Volem bisbes catalans!) envers l'arquebisbe Marcelo González Martín.[2]

L'any 1972 va presidir la Comissió Episcopal de Missions i de Cooperació entre les esglésies de l'episcopat espanyol.

Obres[3]Modifica

  • ”Miles Christi” en la espiritualidad de san Cipriano (1956)
  • Espiritualitat del sacerdot diocesà (1962)
  • La resurección del Señor, ensayo de síntesis teológica
  • Reflexió sobre el missatge nadalenc del Sant Pare

ReferènciesModifica

  1. «El bisbe Josep Capmany ha mort». Catalunya Cristiana, n. 814, 27.4.1995. [Consulta: 8 juliol 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Nombramiento de cuatro obispos auxiliares de la Diócesis de Barcelona». La Vanguardia. [Consulta: 8 juliol 2014].
  3. «Josep Capmany i Casamitjana». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.