Viquipèdia

Teresa Gimpera i Flaquer

exmodel i actriu de cinema, televisió i teatre catalana

Teresa Gimpera i Flaquer (Igualada, Anoia, 21 de setembre de 1936),[1] coneguda en els seus inicis artístics com a Gim, és una exmodel i actriu de cinema, televisió i teatre catalana.

Infotaula de personaTeresa Gimpera i Flaquer

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 setembre 1936 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Igualada (Segona República Espanyola) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPel·lícula i televisió Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu, model, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1965 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeCraig Hill (1990–2014), mort Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0319834 Allocine: 7958 Allmovie: p27027 TMDB.org: 37839 Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria personal i professional modifica

Teresa Gimpera nasqué a Igualada, on passà els primers anys de la infància. Els seus pares Perfecto Gimpera Vidal i Núria Flaquer Cucurella, mestres, es traslladaren a Barcelona, al districte de Sant Andreu, on exerciren aquesta professió.[2] Gimpera es casà molt jove amb Octavi Sarsanedas, amb qui tingué tres fills, Marc, Job i Joan,[2] en una època en què ella desconeixia els mètodes anticonceptius.[3]

Fou descoberta pel publicista i fotògraf Leopold Pomés i s'inicià ben aviat com a model professional. El seu primer anunci fou per a una marca de cervesa.[2]

L'any 1965 debutà com a actriu de cinema en la pel·lícula Fata Morgana, de Vicente Aranda, i posteriorment participà en moltes pel·lícules rodades a Espanya, França i Itàlia. A final de la dècada del 1960 formà part de la Gauche Divine, un moviment d'intel·lectuals i artistes d'esquerra de Barcelona. Obtingué gran popularitat quan fou designada Lady Europa l'any 1969.

L'any 1984 va crear a Barcelona Gimpera Models, una agència i escola de models, i des d'aquell moment només va tornar a fer cinema de forma esporàdica. L'agència és dirigida pel seu fill Job Sarsanedas.

L'any 1987 fou protagonista de la pel·lícula El extranger-oh! de la calle de la Cruz del Sur, de Jordi Grau, filmada a El Molino. L'any 1990 es va casar amb l'actor de cinema californià Craig Hill (1926-2014),[4] tot i que ja eren parella des de l'any 1966. És autora dels llibres Claves para saber estar i Y se nota por fuera. Cómo alcanzar una espléndida madurez.

Cinema modifica

  • 1965. Fata Morgana. Director: Vicente Aranda.
  • 1966. Una història de amor. Director: Jordi Grau.
  • 1966. Espi... ando. Director: Francisco Ariza.
  • 1966. il mondo trema. Director: Marcello Ciorciolini.
  • 1966. Le solitaire passe à l'attaque. Director: Ralph Habib.
  • 1967. Novios 68. Director: Pedro Lazaga.
  • 1967. Lucky, el intrépido. Director: Jesús Franco Manera.
  • 1967. Wanted. Director: Giorgio Ferroni.
  • 1967. Tuset Street. Directors: Jordi Grau i Luis Marquina.
  • 1967. Spia, spione. Director: Bruno Corbucci.
  • 1967. Play-Boy. Director: Enzo Battaglia.
  • 1968. La cena. Director: Jordi Grau.
  • 1968. Un día es un día. Director: Francisco Prósper.
  • 1968. Cuidado con las señoras. Director: Julio Buchs.
  • 1968. ¡Cómo sóis las mujeres!. Director: Pedro Lazaga.
  • 1968. Las secretarias. Director: Pedro Lazaga.
  • 1968. No le busques tres pies.... Director: Pedro Lazaga.
  • 1968. Matrimonios separados. Director: Mariano Ozores, fill.
  • 1968. La battaglia d'Inghilterra. Director: Enzo G. Castellari.
  • 1968. Las crueles. Director: Vicente Aranda.
  • 1968. Viaje al vacío. Director: Javier Setó.
  • 1968. Las amigas. Director: Pedro Lazaga.
  • 1969. El extraño caso del doctor Fausto. Director: Gonzalo Suárez
  • 1970. Helena y Fernanda. Director: Julio Diamante.
  • 1970. El gran crucero. Director: José Gutiérrez Maesso.
  • 1970. Después de los nueve meses. Director: Mariano Ozores, fill.
  • 1970. ¿Quién soy yo?. Director: Ramón Fernández.
  • 1970. Forajidos implacables. Director: Alberto Cardone.
  • 1970. Count Dracula. Director: Jesús Franco.
  • 1970. Aoom. Director: Gonzalo Suárez.
  • 1970. Las piernas de la serpiente. Director: Joan Xiol i Marchal.
  • 1971. Les pétroleuses. Director: Christian-Jaque.
  • 1971. Las amantes del diablo. Director: José María Elorrieta.
  • 1971. La novicia rebelde. Director: Luis Lucia Mingarro.
  • 1972. Chicas de club. Director: Jordi Grau.
  • 1972. Ragazza tutta nuda assassinata nel parco. Director: Alfonso Brescia.
  • 1972. Las colocadas. director: Pedro Masó.
  • 1972. Historia de una chica sola. director: Jordi Grau.
  • 1972. La casa de las muertas vivientes. director: Alfonso Balcázar.
  • 1972. La notte dei diavoli. Director: Giorgio Ferroni.
  • 1973. Una breve vacanza. Director: Vittorio De Sica.
  • 1973. Las estrellas están verdes. Director: Pedro Lazaga.
  • 1973. La tumba de la isla maldita. Directors: Julio Salvador i Ray Danton.
  • 1973. El secreto de la momia egipcia. Director: Alejandro Martí.
  • 1973. Campa carogna...la taglia cresce. Director: Giuseppe Rosati.
  • 1973. Las tres perfectas casadas. Director: Benito Alazraki.
  • 1973. Las juergas de 'El señorito. Director: Alfonso Balcázar.
  • 1973. El espíritu de La Colmena. Director Víctor Erice.
  • 1974. Diez Negritos. Director: Peter Collinson.
  • 1974. Las correrías del Vizconde Arnau. Director: Joaquín Coll Espona.
  • 1974. El refugio del miedo. Director: José Ulloa.
  • 1974. Vida conyugal sana. Director: Roberto Bodegas.
  • 1974. Perversión. Director: Francisco Lara Polop.
  • 1975. Juego sucio en Panamá. Director: Tulio Demicheli.
  • 1975. El vicio y la virtud. director: Francisco Lara Polop.
  • 1975. El mejor regalo. Director: Javier Aguirre.
  • 1975. Vida íntima de un seductor cínico. Director: Javier Aguirre.
  • 1975. Strip-tease a la inglesa. Director: José Luis Madrid.
  • 1976. Las camareras. Director: Joaquín Coll Espona
  • 1976. Último deseo. Director: León Klimovsky
  • 1976. La ciutat cremada. Director: Antoni Ribas
  • 1976. La querida. Director: Fernando Fernán Gómez
  • 1976. La muerte del escorpión. Director: Gonzalo Herralde
  • 1976. Secuestro. Director: León Klimovsky
  • 1977. Más fina que las gallinas. Director: Jesús Yagüe.
  • 1977. La menor. Director: Pedro Masó.
  • 1977. Clímax. Director: Francisco Lara Polop.
  • 1978. La guerra de papà. Director: Antonio Mercero.
  • 1978. Carta de amor de una monja. director: Jordi Grau.
  • 1978. Borrasca. director: Miguel Ángel Rivas.
  • 1978. La ocasión. Director: José Ramón Larraz.
  • 1978. Las eróticas vacaciones de Stella. Director: Zacarías Urbiola.
  • 1982. Los embarazados. Director: Joaquín Coll Espona.
  • 1982. Victòria. Director: Antoni Ribas.
  • 1987. El extranger-oh! de la calle Cruz del Sur. Director: Jordi Grau.
  • 1987. Asignatura aprovada. Director: José Luis Garci.
  • 1989. La chute des aigles. Director: Jesús Franco.
  • 1991. Lolita al desnudo. Director: José Antonio de la Loma.
  • 1992. El llarg hivern. Director: Jaime Camino.
  • 2000. Y decirte alguna estupidez, por ejemplo, te quiero. Director: Antonio del Real.
  • 2000. Prenent-te. Director: Isabel Gardela.
  • 2000. Adiós con el corazón. Director: José Luis García Sánchez.
  • 2000. Foc al càntir. Director: Frederic Amat.
  • 2001. Bellas durmientes. Director: Eloy Lozano.
  • 2004. El segon nom. Director: Paco Plaza.
  • 2007. 2 rivales casi iguales. Director: Miguel Ángel Calvo Buttini.

Televisió modifica

Obres publicades modifica

  • 1996. Teresa Gimpera. Claves para saber estar. Ediciones B.
  • 2003. Teresa Gimpera. Y se nota por fuera. Cómo alcanzar una espléndida madurez. Barcelona Editorial Planeta (Colección Planeta Prácticos).

Premis i distincions modifica

L'any 1990 guanyà el premi ACE de l'Associació de Cronistes de l'Espectacle de Nova York a la millor actriu secundària per la interpretació a la pel·lícula Asignatura aprovada, dirigida per José Luis Garci.

L'any 2006 obtingué el premi Zoom a la trajectòria professional, atorgat pel festival Zoom Igualada.[6]

L'any 2010 fou distingida amb la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya.[7]

El Govern de la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi l'11 d'abril de 2017.[8]

Referències modifica

  1. ↑ «Teresa Gimpera i Flaquer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Harpo «El calendario de la fama» (en castellà). ABC, 09-02-1969.
  3. ↑ Llibre "100 españoles y el sexo" de David Barba, publicat l'any 2009 per Plaza & Janés
  4. ↑ Nuestro Cine, Craig Hill(castellà)
  5. ↑ «Teresa Gimpera al blog de "El Convidat"». Arxivat de l'original el 2010-10-05. [Consulta: 3 novembre 2010].
  6. ↑ Jaime de Armiñan i Teresa Gimpera, premis Zoom a la trajectòria professional
  7. ↑ Anoia Diari, 6 de maig de 2010, Sita Murt i Teresa Gimpera recullen la Medalla al Treball President Macià
  8. ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 24 entitats». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2017-05-16. [Consulta: 11 abril 2017].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teresa Gimpera i Flaquer
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Teresa_Gimpera_i_Flaquer&oldid=31642372»