Borís Ieltsin

polític rus president de Rússia

Borís Ieltsin Borís Ieltsin (rus: Бори́с Никола́евич Е́льцин) (Butka, 1 de febrer de 1931 - Moscou, 23 d'abril de 2007), nom complet amb patronímic Borís Nikolàievitx Ieltsin, va ser un polític rus. Va ser el primer president de la Federació Russa, entre els anys 1991 i 1999.

Infotaula de personaBorís Ieltsin

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Бори́с Никола́евич Е́льцин Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r febrer 1931 Modifica el valor a Wikidata
Butka (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 abril 2007 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Insuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri de Novodévitxi 55° 43′ 27″ N, 37° 33′ 15″ E / 55.72422°N,37.55405°E / 55.72422; 37.55405 Modifica el valor a Wikidata
Comandant en Cap Suprem de les Forces Armades de la Federació de Rússia
7 maig 1992 – 31 desembre 1999
Ministre de Defensa
16 març 1992 – 18 maig 1992
← Konstantin Kobets (en) TradueixPàvel Gratxov →
Primer ministre de Rússia
6 novembre 1991 – 15 juny 1992
← cap valor – Iegor Gaidar →
1r President de Rússia
10 juliol 1991 – 31 desembre 1999
← cap valor – Vladímir Putin →
President del Soviet Suprem de Rússia
29 maig 1990 – 10 juliol 1991
← Vitaly Vorotnikov (en) TradueixRuslan Khasbulàtov →
Primer Secretari del Partit Comunista de Moscou
23 desembre 1985 – 11 novembre 1987
← Viktor Grishin (en) TradueixLev Zaykov (en) Tradueix →
Diputat del Soviet Suprem de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
Consell de Ministres de l'URSS
Diputat del Poble de la URSS
Membre del Presídium del Soviet Suprem de l'URSS
Secretariat del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica
Comitè regional de Sverdlovsk del PCUS
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Ortodoxa Russa i cristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Tècnica Estatal dels Urals
Universitat Federal dels Urals Modifica el valor a Wikidata
Alçada187 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Moscou (1985–2007)
Iekaterinburg (1961–1985) Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióenginyer civil, polític Modifica el valor a Wikidata
Partitindependent (1990–)
Partit Comunista de la Unió Soviètica (1961–1990) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
LleialtatUnió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Rang militarComandant en Cap Suprem de les Forces Armades de la Federació de Rússia Modifica el valor a Wikidata
Comandant de (OBSOLET)Forces Armades de Rússia Modifica el valor a Wikidata
ConflicteCop d'estat a la Unió Soviètica, Crisi constitucional russa de 1993, Guerra Civil de Geòrgia, primera guerra de Txetxènia, Guerra civil del Tadjikistan, invasió del Daguestan, segona guerra de Txetxènia, Conflicte a Ossètia del Nord, conflicte de l'Alt Karabagh, Transnistria conflict (en) Tradueix i Incident at Pristina airport (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Artistes relacionatsBill Clinton Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2 juliol 199028è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
28 juny 198819th All-Union Conference of the Communist Party of the Soviet Union (en) Tradueix
25 febrer 198627è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
23 febrer 198126è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
Soviet Suprem de la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia
Congrés dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNaina Yeltsina (en) Tradueix (1956–2007) Modifica el valor a Wikidata
FillsTatyana Yumasheva (en) Tradueix, Elena Yeltsina (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesNikolai Ieltsin Modifica el valor a Wikidata  i Klavdia Ieltsina Modifica el valor a Wikidata
GermansMikhaïl Ieltsin Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0947418 Allocine: 37167 TMDB.org: 1123304
Find a Grave: 19058255 Modifica el valor a Wikidata

El seu pare, Nikolai Ieltsin, fou enviat al gulag el 1934 per agitació antisoviètica. Boris Ieltsin va estudiar enginyeria a Bereznikí (krai de Perm) i el 1961 ingressà al PCUS. El 1977 fou nomenat cap del partit a Sverdlovsk, on va fer enderrocar la casa Ipàtiev, on foren assassinats Nicolau II de Rússia i la seva família.

Membre de l'ala progressista del partit, el 1985 Mikhaïl Gorbatxov el va cridar a Moscou, i el 1989 esdevingué diputat, imposant la seva línia a la del conservador Iegor Ligatxov.

A les primeres eleccions democràtiques fou escollit President de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia el 1990. Quan es va produir el cop d'estat del 1991 contra Gorbatxov protagonitzà amb èxit la resistència contra els involucionistes, cosa que li permeté ocupar el lloc de Gorbatxov i emprendre mesures més radicals: reconèixer la independència de les antigues repúbliques soviètiques i il·legalitzar el PCUS.

Fou el principal promotor de la Comunitat d'Estats Independents com a successora de l'URSS el 1991 amb Leonid Kravtxuk i Stanislav Xuixkévitx, de la qual fou president del 1993 al 2000, però a l'interior de Rússia els seus intents de reformes foren boicotejats per la duma, controlada per elements conservadors i comunistes. Això el conduí a convocar un referèndum el 1993, el resultat del qual li permeté promulgar una nova constitució accentuadament presidencialista amb la qual controlà el govern i pogué prescindir de la cambra. Poc després, davant la negativa dels parlamentaris, encapçalats per Aleksandr Rutskoi i Ruslan Khasbulàtov que es negaren a acatar la convocatòria d'eleccions anticipades, va fer assaltar el parlament.[1]

Els diversos governs foren encapçalats per Víktor Txernomirdin, addicte a Ieltsin, el qual, malgrat els problemes de salut i l'hostilitat d'amplis sectors, fou reelegit el 1996 fins al 1998. La seva gestió, dominada per l'autoritarisme i per procediments dubtosament democràtics, no aconseguí redreçar l'economia russa ni frenar l'extensió de la corrupció malgrat les reformes i les ajudes d'Occident. Tot i així, fou reescollit a les eleccions de 1995 aliat amb Aleksandr Lébed, derrotant el candidat comunista Guennadi Ziugànov.

El 1992 ratificà el tractat START i es mostrà bel·ligerant envers l'ampliació de l'OTAN als països de l'Europa de l'Est, que fins aleshores havien format part del Consell d'Assistència Econòmica Mútua. En els conflictes derivats de la dissolució de l'antiga Iugoslàvia comunista, s'abstingué de fer costat a Sèrbia, tradicional aliat de Rússia als Balcans.

El 1994 i el 1996 atacà la república de Txetxènia per ofegar-hi la rebel·lió secessionista,[2] però trobà una forta resistència dirigida per Djokhar Dudàiev. El 1997 signà un tractat d'unió amb el president de Belarús, Aleksandr Lukaixenko, que va intentar infructuosament estendre a Ucraïna i Kazakhstan. En 1998-99 nomenà cinc primers ministres, al darrer dels quals, Vladímir Putin, cedí el càrrec en dimitir el desembre del 1999.

Referències modifica

  1. «Edició de La Vanguardia del dia 22 de setembre» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], //.
  2. Galeotti, Mark. Russia’s Wars in Chechnya 1994–2009 (en anglès). Osprey Publishing, 2014, p. 7. ISBN 1782002774. 


Càrrecs públics
Precedit per:
Vitali Vorotnikov
President del Consell Suprem de la RSFS de Rússia
1990-1991
Succeït per:
President de la Federació Russa
Borís Ieltsin
Precedit per:
President de la RSFS Russa
Borís Ieltsin
President de Rússia
 

1991-1999
Succeït per:
Vladímir Putin