Obre el menú principal

Borís Nikolàievitx Ieltsin (en rus: Бори́с Никола́евич Е́льцин) (Butka, província de Sverdlovsk, URSS, 1931 - Moscou, 23 d'abril de 2007) va ser un polític rus. Va ser el primer president de la Federació Russa, entre els anys 1991 i 1999.

Infotaula de personaBorís Ieltsin
Boris Yeltsin.jpg
Biografia
Naixement (ru) Борис Николаевич Ельцин
1r febrer 1931
Butka
Mort 23 abril 2007 (76 anys)
Moscou
Causa de mort Insuficiència cardíaca
Lloc d'enterrament Cementiri de Novodévitxi 55° 43′ 27″ N, 37° 33′ 15″ E / 55.72422°N,37.55405°E / 55.72422; 37.55405
  Ministre de Defensa 

16 març 1992 – 18 maig 1992
← Konstantin Kobets TradueixPàvel Gratxov →
Coat of Arms of the Russian Federation.svg  Primer ministre de Rússia 

6 novembre 1991 – 15 juny 1992
← nou càrrecIegor Gaidar →
 1r President de Rússia 

10 juliol 1991 – 31 desembre 1999
← nou càrrecVladímir Putin →
  President del Soviet Suprem de Rússia 

29 maig 1990 – 10 juliol 1991
  Diputat del Soviet Suprem de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia 


  Comitè regional de Sverdlovsk del PCUS 


  Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica 


State Emblem of the Soviet Union.svg  Consell de Ministres de l'URSS 


  Membre del Presídium del Soviet Suprem de l'URSS 


  Diputat del Poble de la URSS 


  Secretariat del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica 


  Primer Secretari del Partit Comunista de Moscou 


Insignia of the Supreme Commander-in-Chief of the Russian Armed Forces.svg  Comandant en Cap Suprem de les Forces Armades de la Federació de Rússia 

Dades personals
Religió Església Ortodoxa Russa i cristianisme ortodox
Formació Universitat Tècnica Estatal dels Urals
Universitat Federal dels Urals
Activitat
Ocupació Enginyer civil i polític
Partit sense valor (1990–)
Partit Comunista de la Unió Soviètica (1961–1990)
Lleialtat Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Rang militar Coronel
Conflicte Cop d'Estat a la Unió Soviètica, Crisi constitucional russa de 1993, Guerra Civil de Geòrgia, Primera guerra de Txetxènia, Guerra civil del Tadjikistan, invasió del Daguestan, Segona guerra de Txetxènia i Conflicte a Ossètia del Nord
Participà en
2 juliol 199028è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
25 febrer 198627è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
23 febrer 198126è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
Família
Cònjuge Naina Yeltsina Tradueix (1956–2007)
Fills Tatyana Yumasheva Tradueix
Elena Yeltsina Tradueix
Signatura

IMDB: nm0947418 Allocine: 37167
Modifica les dades a Wikidata

El seu pare, Nikolai Ieltsin, fou enviat al gulag el 1934 per agitació antisoviètica. Va estudiar enginyeria a Bereznikí (territori de Perm) i el 1961 ingressà al PCUS. El 1977 fou nomenat cap del partit a Sverdlovsk, on va fer derruir la casa Ipàtiev, on foren assassinats Nicolau II de Rússia i la seva família.

Membre de l'ala progressista del partit, el 1985 Mikhaïl Gorbatxov el va cridar a Moscou, i el 1989 esdevingué diputat, imposant la seva línia a la del conservador Iegor Ligatxov.

A les primeres eleccions democràtiques fou escollit President de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia el 1990. Quan es va produir el cop d'estat del 1991 contra Gorbatxov protagonitzà amb èxit la resistència contra els involucionistes, cosa que li permeté ocupar el lloc de Gorbatxov i emprendre mesures més radicals: reconèixer la independència de les antigues repúbliques soviètiques i il·legalitzar el PCUS.

Fou el principal promotor de la Comunitat d'Estats Independents com a successora de l'URSS el 1991 amb Leonid Kravtxuk i Stanislav Xuixkévitx, de la qual fou president del 1993 al 2000, però a l'interior de Rússia els seus intents de reformes foren boicotejats per la duma, controlada per elements conservadors i comunistes. Això el conduí a convocar un referèndum el 1993, el resultat del qual li permeté promulgar una nova constitució accentuadament presidencialista amb la qual controlà el govern i pogué prescindir de la cambra. Poc després, davant la negativa dels parlamentaris, encapçalats per Aleksandr Rutskoi i Ruslan Khasbulàtov que es negaren a acatar la convocatòria d'eleccions anticipades, va fer assaltar el parlament.[1]

Els diversos governs foren encapçalats per Víktor Txernomirdin, addicte a Ieltsin, el qual, malgrat els problemes de salut i l'hostilitat d'amplis sectors, fou reelegit el 1996 fins al 1998. La seva gestió, dominada per l'autoritarisme i per procediments dubtosament democràtics, no aconseguí redreçar l'economia russa ni frenar l'extensió de la corrupció malgrat les reformes i les ajudes d'Occident. Tot i així, fou reescollit a les eleccions de 1995 aliat amb Aleksandr Lébed, derrotant el candidat comunista Guennadi Ziugànov.

El 1992 ratificà el tractat START i es mostrà bel·ligerant envers l'ampliació de l'OTAN als països de l'Europa de l'Est, que fins aleshores havien format part del Consell d'Assistència Econòmica Mútua. En els conflictes derivats de la dissolució de l'antiga Iugoslàvia comunista, s'abstingué de fer costat a Sèrbia, tradicional aliat de Rússia als Balcans.

El 1994 i el 1996 atacà la república de Txetxènia per ofegar-hi la rebel·lió secessionista,[2] però trobà una forta resistència dirigida per Djokhar Dudàiev. El 1997 signà un tractat d'unió amb el president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, que va intentar infructuosament estendre a Ucraïna i Kazakhstan. En 1998-99 nomenà cinc primers ministres, al darrer dels quals, Vladímir Putin, cedí el càrrec en dimitir al desembre del 1999.

ReferènciesModifica

  1. «Edició de La Vanguardia del dia 22 de setembre» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 22-09-1993 [Consulta: 29 novembre 2013].
  2. Galeotti, Mark. Russia’s Wars in Chechnya 1994–2009 (en anglès). Osprey Publishing, 2014, p. 7. ISBN 1782002774. 


Càrrecs públics
Precedit per:
Vitali Vorotnikov
President del Consell Suprem de la RSFS de Rússia
1990-1991
Succeït per:
President de la Federació Russa
Borís Ieltsin
Precedit per:
President de la RSFS Russa
Borís Ieltsin
President de Rússia
 

1991-1999
Succeït per:
Vladímir Putin