Dèbora
Segons la Bíblia, Dèbora (en hebreu דְּבוֹרָה Dəbôrāh) fou la quarta jutgessa d'Israel i l'única dona que ocupà aquest càrrec.
 Dèbora canta el seu càntic, per Gustave Doré, 1866 | |
| Nom original | (he) abeja o trabajadora  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | hebreu: דְּבוֹרָה (Dvora, Dəḇôrā, "abella") c. 1107 aC Ramah |
| Mort | c. 1367 (2472/2473 anys) Israel |
| Lloc d'enterrament | Tomba de Dèbora a Quèdeix de Neftalí, prop de Kedesh (Malquià, Israel) |
| Activitat | |
| Ocupació | Investigadora |
| jutgessa, profetessa | |
| Celebració | Judaisme, Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants |
| Festivitat | 21 de setembre |
Després de la mort d'Ehud, Israel fou ocupada per un rei de Canaan, que s'instal·là a Hassor i hi dominà amb mà de ferro durant vint anys.
En aquells temps la jutgessa d'Israel era la muller del benjaminita Lapidot, anomenada Dèbora. Des de casa seva judicava les disputes entre les diferents tribus d'Israel.
Un dia, va ordenar al general israelita Barac que pugés al mont Tabor i l'ocupés amb l'ajut de deu mil individus de les tribus de Zabuló i Neftalí per parar una emboscada a les tropes invasores. El general es negà a obeir fins que ella els acompanyés, ja que donaria moral a les tropes.
En topar els dos exèrcits, els israelites van matar tots els enemics. Solament va escapar el general Sisserà, que s'escapolí de la batalla i s'amagà a casa d'Hèber, pertanyent als quenites. Resultà que, estant amagat entre unes mantes, l'esposa d'Hèber, Jael, li clavà una estaca i l'assassinà.
Amb la desfeta de l'exèrcit enemic, Israel recuperà la pau i la llibertat.
Gravat de 1553
Dèbora a la palmera, ca. 1900 per Jacques Joseph Tissot
Tomba anomenada de Dèbora o Barac, a Quèdeix de Neftalí
| Precedit per: Xamgar |
Jutgessa d'Israel |
Succeït per: Gedeó |
Vegeu tambéModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dèbora |