Grups polítics del Parlament Europeu

Els grups polítics del Parlament Europeu són els grups parlamentaris del Parlament Europeu. Aquests grups no són partits sinó coalicions flexibles que inclouen diputats de diferents partits polítics europeus, blocs polítics europeus informals, i independents. Cada grup ha de constar d'un mínim de 19 diputats de cinc estats membres de la Unió Europea.

Composició actual (10è Parlament Europeu)


	Partits	Escons
Grup del Partit Popular Europeu (EPPG)	Partit Popular Europeu (EPP)	188 / 703
Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D)	Partit dels Socialistes Europeus (PES)	136 / 703
Patriotes per Europa (PfE)	Partit Identitat i Democràcia (IDP) Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECRP) Moviment Polític Cristià Europeu (ECPM)	84 / 703
Conservadors i Reformistes Europeus (ECR)	Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECRP) Moviment Polític Cristià Europeu (ECPM)	78 / 703
Renovar Europa (Renew)	Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE) Partit Demòcrata Europeu (EDP)	77 / 703
Els Verds/Aliança Lliure Europea (Greens-EFA)	Partit Verd Europeu (EGP) Aliança Lliure Europea (EFA) Partit Pirata Europeu Volt Europa	53 / 703
L'Esquerra en el Parlament Europeu (GUE-NGL)	Partit de l'Esquerra Europea (PEL) Aliança de l'Esquerra Verda Nòrdica (NGLA) Ara la Gent! (MPL) Animal Politics EU	46 / 703
Europa de les Nacions Sobiranes (ESN)	Partit Identitat i Democràcia (IDP)	25 / 703
No Inscrits	Acció Comunista Europea Partit dels Socialistes Europeus (PES) - obs. i suspesos	33 / 703

Anteriors composicions

9è Parlament Europeu


	Partits	Liders	Establert	Escons
Grup del Partit Popular Europeu (EPPG)	Partit Popular Europeu (EPP)	Manfred Weber	2009	176 / 703
Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D)	Partit dels Socialistes Europeus (PES)	Iratxe García	2009	144 / 703
Renovar Europa (Renew)	Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE) Partit Demòcrata Europeu (EDP)	S. Séjourné	2019	101 / 703
Els Verds/Aliança Lliure Europea (Greens-EFA)	Partit Verd Europeu (EGP) Aliança Lliure Europea (EFA) Partit Pirata Europeu Volt Europa	Terry Reintke P. Lamberts	1999	73 / 703
Conservadors i Reformistes Europeus (ECR)	Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECRP) Moviment Polític Cristià Europeu (ECPM)	Raffaele Fitto R. Legutko	2009	66 / 703
Identitat i Democràcia (ID)	Partit Identitat i Democràcia (IDP)	Marco Zanni	2009	62 / 703
L'Esquerra en el Parlament Europeu (GUE-NGL)	Partit de l'Esquerra Europea (PEL) Aliança de l'Esquerra Verda Nòrdica (NGLA) Esquerra Anticapitalista Europea (EACL) Ara la Gent! (MPL) Animal Politics EU	Manon Aubry M Schirdewan	1995	38 / 703
No Inscrits	Aliança per la Pau i la Llibertat (APF) Iniciativa de Partits Comunistes i Obrers	-	-	46 / 703

8è Parlament Europeu

Aquest és un resum de la composició del vuitè Parlament Europeu, el mandat s'estén des de 2014 fins 2019.^[1]

Grups	Partits	Líder(s)	Escons
Partit Popular Europeu (PPE)	Partit Popular Europeu	Manfred Weber	221
Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D)	Partit Socialista Europeu	Martin Schulz	191
Conservadors i Reformistes Europeus (ECR)	Aliança dels Conservadors i Reformistes Europeus Moviment Polític Cristià d'Europa	Syed Kamall	70
Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE)	Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa Partit Demòcrata Europeu	Guy Verhofstadt	67
Esquerra Unida Europea-Esquerra Verda Nòrdica (GUE-NGL)	Partit de l'Esquerra Europea Aliança de l'Esquerra Verda Nòrdica (NGLA) altres partits d'esquerra no afiliats	Gabriele Zimmer	52
Els Verds/Aliança Lliure Europea (Verds/ALE)	Partit Verd Europeu Aliança Lliure Europea	Rebecca Harms Philippe Lamberts	50
Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa (ELDD)	Moviment per l'Europa de les Llibertats i de la Democràcia Directa diversos partits independents i nacionalistes	Nigel Farage David Borrelli	48
No inscrits	Aliança dels Moviments Nacionals Europeus		43
Altres			9
TOTAL			751

7è Parlament Europeu

Aquest és un resum de la composició del setè Parlament Europeu, el mandat s'estengué des de 2009 fins 2014.^[2]

Grups	Partits	Líder(s)	Escons
Partit Popular Europeu (PPE)	Partit Popular Europeu	Joseph Daul	274
Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D)	Partit Socialista Europeu	Hannes Swoboda	196
Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE)	Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa Partit Demòcrata Europeu	Guy Verhofstadt	83
Els Verds/Aliança Lliure Europea (Verds/ALE)	Partit Verd Europeu Aliança Lliure Europea	Daniel Cohn-Bendit Rebecca Harms	57
Conservadors i Reformistes Europeus (ECR)	Aliança dels Conservadors i Reformistes Europeus Moviment Polític Cristià d'Europa	Martin Callanan	57
Esquerra Unida Europea-Esquerra Verda Nòrdica (GUE-NGL)	Partit de l'Esquerra Europea Aliança de l'Esquerra Verda Nòrdica (NGLA) altres partits d'esquerra no afiliats	Gabriele Zimmer	35
Europa de la Llibertat i la Democràcia (ELD)	Moviment per l'Europa de les Llibertats i de la Democràcia diversos partits independents i nacionalistes	Nigel Farage Francesco Speroni	31
No inscrits	Aliança dels Moviments Nacionals Europeus		33
TOTAL			766

Evolució dels grups

Conservadors i democratacristians

En la política europea, el centredreta és habitualment ocupat per democratacristians i conservadors. Aquests dos fils ideològics han tingut una relació històrica estreta al Parlament. El primer grup democratacristià es va fundar l'any 1953 i es va mantenir amb aquest nom durant un quart de segle, fins a la creació del Partit Popular Europeu el 29 d'abril de 1976. Paral·lelament, al 1973 britànics i danesos, recentment afegits a la CEE, funden el grup Conservadors Europeus, rebatejat més endavant com a Demòcrates europeus. Les dues famílies, democratacristians i conservadors, s'acabarien unificant en el PPE al 1992. Posteriorment serien inclosos també els italians de Força Itàlia, que van romandre un any en el seu propi grup (Forza Europa) i tres en el grup conservador euroescèptic Unió per Europa. Finalment, el 2009 part del subgrup Demòcrates Europeus trenca l'aliança amb el PPE per originar el seu propi bloc. Des de llavors, (2009-present) el nom es manté com a Partit Popular Europeu.

Nom	Abr. anglesa	Abr. francesa	Nom formal del grup parlamentari	De	Fins
Grup demòcratacristià	CD	DC	Grup Demòcrata Cristià	23 de juny de 1953	14 de Març de 1978
Grup demòcratacristià	CD	DC	Grup Demòcrata Cristià (Grup del Partit Popular Europeu)	14 de març de 1978	17 de juliol de 1979
Conservadors europeus	C	n/a	Grup Conservador Europeu	16 de gener de 1973	17 de juliol de 1979
Demòcrates europeus	ED	DE	Grup Demòcrata Europeu	17 de juliol de 1979	1 de maig de 1992
Partit Popular Europeu	EPP	PPE	Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrates Cristians)	17 de juliol de 1979	1 de maig de 1999
Força Europa	FE	n/a	Força Europa	19 de juliol de 1994	6 de juliol de 1995
Partit Popular Europeu–Demòcrates europeus	EPP-ED	PPE-DE	Grup del Partit Popular Europeu (demòcrates-cristians) i demòcrates europeus	20 de juliol de 1999	22 de juny de 2009
Partit Popular Europeu	EPP	PPE	Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrates Cristians)	22 de juny de 2009	present

Socialdemòcrates

El bloc socialdemòcrata ha estat des del primer moment una de les principals forces del Parlament Europeu i probablement la més homogènia i estable. Així, va ser creat al 1953 i ha modificat el seu nom en tres ocasions sense gaires tensions, fins a l'actual Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, per a diferenciar-lo del propi Partit dels Socialistes Europeus i facilitar l'entrada, com va ser el cas del Partit Democràtic d'Itàlia, d'organitzacions amb tendències ideològiques diverses.

Nom	Abr. anglesa	Abr. francesa	Nom formal del grup parlamentari	De	Fins
Grup Socialista	S	n/a	Grup dels Socialistes	23 de juny de 1953	1958
Grup Socialista	SOC	n/a	Grup Socialista	1958	21 d'abril de 1993
Partit dels Socialistes Europeus	PES	PSE	Grup del Partit dels Socialistes Europeus Grup Socialista en el Parlament Europeu (des del 20 de juliol de 2004)	21 d'abril de 1993	23 de juny de 2009
Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates	S&D	S&D	Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates en el Parlament Europeu	23 de juny de 2009	present

Liberals i centristes

El bloc és heterogeni i agrupa diverses tendències liberals i centristes, formant plegats el que actualment és la tercera força al Parlament. Al llarg dels anys el grup ha anat equilibrant-se segons el pes d'un sector o altre, tot i que del 1994 al 1999 es va formar un grup escindit del que llavors era el ELDR anomenada Aliança Radical Europea, amb una vintena d'eurodiputats liderats pel PRG francès. El grup actual dels liberals i centristes és el grup Renovar Europa.

Nom	Abr. anglesa	Abr. francesa	Nom formal del grup parlamentari	De	Fins
Grup Liberal	L	n/a	Grup de Liberals i Aliats	23 de juny de 1953	1976
Grup Liberal i Democràtic	LD	n/a	Grup Liberal i Democràtic	1976	13 de desembre de 1985
Grup Liberal i Democràtic Reformista	LDR	n/a	Grup Reformista Liberal i Democràtic	13 de desembre de 198juliol de 1994
Partit Liberal Democràtic i Reformista Europeu	ELDR	n/a	Grup del Partit Liberal Demòcrata i Reformista Europeu	19 de juliol de 1994	20 de juliol de 2004
Aliança Radical Europea	ERA	ARE	Grup de l'Aliança Radical Europea	1994	1999
Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa	ALDE	ADLE	Grup de l'Aliança de Liberals i Demòcrates per Europa	20 de juliol de 2004	Juny de 2019
Renovar Europa	RE	RE	Grup Renovar Europa	20 de juny de 2019	present

Conservadors i reformistes euroescèptics

Aquest bloc està format per partits conservadors europeus de tendència més o menys euroescèptica. Va néixer a partir de la sortida de l'UNR gaullista del Grup Liberal, formant el seu propi grup, la Unió Democràtica Europea, que més endavant incorporaria altres forces com l'irlandès Fianna Fáil o el SNP escocès, modificant el nom per Demòcrates Progressistes Europeus i posteriorment l'Aliança Democràtica Europea. Del 1995 al 1999 es formaria la Unió per l'Europa liderat per Força Itàlia, que acabaria intengrant-se en el PPE, mentre partits d'una orientació més ultraconservadora com el PiS polonès i d'extrema-dreta com l'Aliança Nacional, el SNS o la Lliga Nord formen la Unió per l'Europa de les Nacions (UEN). Al darrer Parlament l'escissió conservadora Demòcrates europeus que provenia de la coalició amb el PPE i la UEN s'agrupen en el grup Conservadors i reformistes europeus (ECR).

Nom	Abr. anglesa	Abr. francesa	Nom formal del grup parlamentari	De	Fins
Unió Democràtica Europea	n/a	UDE	Grup de la Unió Democràtica Europea	21 de gener de 1965	16 de gener de 1973
Demòcrates Progressistes Europeus	EPD	DEP	Grup de Demòcrates Progressistes Europeus	16 de gener de 1973	24 de juliol de 1984
Aliança Democràtica Europea	EDA	RDE	Grup de l'Aliança Democràtica Europea	24 de juliol de 1984	6 de juliol de 1995
Unió per Europa	UFE	UPE	Grup Unió per a Europa	6 de juliol de 1995	20 de juliol de 1999
Unió per l'Europa de les Nacions	UEN	n/a	Grup de la Unió per a l'Europa de les Nacions	20 de juliol de 1999	11 de juny de 2009
Conservadors i reformistes europeus	ECR	CRE	Grup Europeu de Conservadors i Reformistes	24 de juny de 2009	present

Verds i nacionalistes de nacions sense estat

Des dels anys vuitanta partits verds europeus i organitzacions regionalistes o nacionalistes han format un grup propi, que durant la primera dècada es va anomenar Grup de l'Arc de Sant Martí. Posteriorment es van dividir en dos blocs diferenciats, els partits nacionalistes mantindrien l'Arc de Sant Martí fins la formació de la liberal Aliança Radical Europea, mentre que els Verds formarien un grup propi. Des del 1999 fins a l'actualitat es van tornar a agrupar les dues famílies en Els Verds-Aliança Lliure Europea.

Nom	Abr. anglesa	Abr. francesa	Nom formal del grup parlamentari	De	Fins
Grup de l'Arc de Sant Martí	RBW	ARC	Grup Arc de Sant Martí: Federació de l'Esquerra Europea Alternativa Verda, Agalev-Ecolo, el Moviment Popular Danès contra la pertinença a la Comunitat Europea i l'Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu	1984	1989
Grup de l'Arc de Sant Martí	RBW	ARC	Grup Arc de Sant Martí al Parlament Europeu	1989	1994
El Grup Verd	G	V	El Grup Verd al Parlament Europeu	1989	1999
Els Verds-Aliança Lliure Europea	G/EFA	Verts/ALE	Grup dels Verds-Aliança Lliure Europea	1999	present

Comunistes i esquerres

El bloc comunista i aliats d'esquerres es va formar el 1973, mantenint l'espai fins al 1989, que es va dividir en dos grups, l'Esquerra Unida Europea d'orientació eurocomunista liderada pel Partit Comunista Italià, i l'Unitat d'Esquerra amb el suport dels partits comunistes de França, Grècia o Portugal. Amb la dissolució del PCI i l'ensorrament de l'EUL, es tornaria a agrupar l'espai comunista i progressista en l'Esquerra Unida Europea i l'actual L'Esquerra en el Parlament Europeu, amb l'entrada del bloc nòrdic. El Partit Comunista de Grècia, però, crític amb la línia del grup, va sortir posteriorment per situar-se en els no-inscrits.

Nom	Abr. anglesa	Abr. francesa	Nom formal del grup parlamentari	De	Fins
Comunistes i aliats	COM	n/a	Grup dels Comunistes i Aliats	16 d'octubre de 1973	25 de juliol de 1989
Esquerra Unida Europea	EUL	GUE	Grup per l'Esquerra Unida Europea	25 de juliol de 1989	Gener de 1993
Unitat d'Esquerra	LU	CG	Unitat d'Esquerra	25 de juliol de 1989	19 de juliol de 1994
Esquerra Unida Europea	EUL	GUE	Grup Confederal de l'Esquerra Unida Europea	19 de juliol de 1994	6 de gener de 1995
L'Esquerra en el Parlament Europeu	EUL/NGL	GUE/NGL	Grup Confederal de l'Esquerra Unida Europea-Esquerra Verda Nòrdica	6 de gener de 1995	present

Extrema-dreta i nacionalistes de dreta

El bloc va néixer als anys vuitanta amb la formació de la Dreta Europea, agrupant els neofeixistes Front Nacional francès, el MSI italià o l'EPEN grec, que mantindrien el nom en la següent legislatura amb una composició, però, diferent. Tretze anys després trigarien a tornar a agrupar l'espai en el bloc Identitat, Tradició, Sobirania, i de nou vuit anys en recuperar-lo després de diferències internes en la nova Europa de les Nacions i de la Llibertat. Actualment el grup s'anomena Identitat i democràcia liderats per Reagrupament Nacional i la Lega.

Nom	Abr. anglesa	Abr. francesa	Nom formal del grup parlamentari	De	Fins
Dreta Europea	ER^[3]^[4]	n/a	Grup de la Dreta Europea	24 de juliol de 1984	24 de juliol de 1989
Dreta Europea	DR^[4]	n/a	Grup Tècnic de la Dreta Europea	25 de juliol de 1989	18 de juliol de 1994
Identitat, Tradició, Sobirania	ITS^[5]	n/a	Grup Identitat, Tradició i Sobirania	15 de gener de 2007	14 de novembre de 2007
Europa de les Nacions i de la Llibertat	ENF^[6]	ENL	Grup Europa de les Nacions i la Llibertat	16 de juny de 2015	13 de juny de 2019
Identitat i democràcia	ID	ID	Grup Identitat i Democràcia	13 de juny de 2019	present

Euroescèptics

Nom	Abr. anglesa	Abr. francesa	Nom formal del grup parlamentari	De	Fins
Europa de les Nacions	EN	EDN	Grup de les Nacions Europees (Grup de Coordinació)	19 de Juliol de 1994	10 de Novembre de 1996
Independents per una Europa de les Nacions	I-EN	I-EDN	Grup d'Independents per una Europa de les Nacions	20 de desembre de 1996	20 de juliol de 1999
Europa de les Democràcies i les Diferències	EDD	n/a	Grup per una Europa de les Democràcies i les Diferències	20 de juliol de 1999	20 de juliol de 2004
Independència/Democràcia	IND/DEM	n/a	Grup Independència/Democràcia	20 de juliol de 2004	11 de juny de 2009
Europa de la Llibertat i la Democràcia	EFD	ELD	Grup Europa de la Llibertat i la Democràcia	1 juliol de 2009	24 de juny de 2014
Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa	EFDD	ELDD	Grup Europa de la Llibertat i Democràcia Directa	24 de juny de 2014	26 de juny de 2019

Heterogenis

Nom	Abr. anglesa	Abr. francesa	Nom formal del grup parlamentari	De	Fins
Grup Tècnic d'Independents	n/a	CDI	Grup de Coordinació Tècnica i Defensa de Grups i Membres Independents	20 de juliol de 1979	24 de juliol de 1984
Grup Tècnic d'Independents	TGI	TDI	Grup tècnic de membres independents - grup mixt	20 de juliol de 1999	4 d'octubre de 2001

Referències

↑ «Results of the 2014 European elections - European Parliament». Results of the 2014 European elections - European Parliament. [Consulta: 1r juliol 2014].
↑ «Results of the 2009 European elections - European Parliament». Results of the 2009 European elections - European Parliament. [Consulta: 1r juliol 2014].
↑ Searchlight article on collapse of ER
↑ ^4,0 ^4,1 «European Consortium for Political Research». Arxivat de l'original el 7 juny 2011. [Consulta: 27 maig 2016].
↑ «European Parliament press releases». European Parliament. [Consulta: 27 maig 2016].
↑ «Marine LE PEN». [Consulta: 27 maig 2016].

[1] «Results of the 2014 European elections - European Parliament». Results of the 2014 European elections - European Parliament. [Consulta: 1r juliol 2014].

[2] «Results of the 2009 European elections - European Parliament». Results of the 2009 European elections - European Parliament. [Consulta: 1r juliol 2014].

[t1s36-3] Searchlight article on collapse of ER

[t1s15-4] 4,0 ^4,1 «European Consortium for Political Research». Arxivat de l'original el 7 juny 2011. [Consulta: 27 maig 2016].

[t1s17-5] «European Parliament press releases». European Parliament. [Consulta: 27 maig 2016].

[le_pen2-6] «Marine LE PEN». [Consulta: 27 maig 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]