Obre el menú principal

Daniel Cohn-Bendit (Montalban, Guiena, 1945) és un eurodiputat des del 1994 i portaveu del Partit Verd Europeu des del 2004.[1] Nascut a la Guiena però de nacionalitat alemanya, ha desenvolupat la seva carrera política a França i Alemanya, tot i ser un personatge especialment mediatitzat a França.

Infotaula de personaDaniel Cohn-Bendit
Daniel Cohn-Bendit Europe Ecologie 2009-06-03.jpg
Daniel Cohn-Bendit, juny 2009
Nom original (de) Daniel Cohn-Bendit
(fr) Daniel Cohn-Bendit
Biografia
Naixement 4 abril 1945 (74 anys)
Montalban
European Parliament logo.svg  Diputat al Parlament Europeu 

14 juliol 2009 – 30 juny 2014
Circumscripció electoral: Circumscripció Illa de França


European Parliament logo.svg  Diputat al Parlament Europeu 

20 juliol 2004 – 13 juliol 2009
Circumscripció electoral: Alemanya


European Parliament logo.svg  Diputat al Parlament Europeu 

20 juliol 1999 – 19 juliol 2004
Circumscripció electoral: França


European Parliament logo.svg  Diputat al Parlament Europeu 

19 juliol 1994 – 19 juliol 1999
Circumscripció electoral: Alemanya

Dades personals
Formació Universitat de París Nanterre
Universitat de París
Activitat
Ocupació Polític, periodista, presentador de televisió, professor i escriptor
Ocupador Europe 1
3Sat
Schweizer Fernsehen
Partit Aliança 90/Els Verds
Professors Manuel Castells Oliván
Participà en
1968Maig francès
Família
Pare Erich Cohn-Bendit
Germans Gabriel Cohn-Bendit

Lloc web Lloc web
IMDB: nm0169959 Allocine: 9008 Allmovie: p269923
Twitter: danycohnbendit Musicbrainz: c9911840-835f-412f-b818-3d31c9820dd2 Discogs: 622316
Modifica les dades a Wikidata

Durant la seva joventut es va fer conèixer com a un dels caps visibles de la revolta del maig del 68 francesa on, per la seva ideologia d'extrema esquerra (va pertànyer al moviment anarquista) i per ser pèl-roig, va rebre el sobrenom de Dany le Rouge ("Dani el Roig"). Avui dia, però, és favorable al capitalisme i a una "ecologia que tingui en compte l'economia de mercat per a poder regular-la".[2] El 1984 va entrar al partit ecologista alemany Aliança 90/Els Verds i el 1999 va declarar-se "liberal-llibertari", és a dir, que "sosté un reformisme ecologicosocial relacionat amb la tradició llibertària antiestatal".[3]

Favorable a una Europa federal, el setembre del 2010 va cofundar el Grup Spinelli per a treballar en aquesta direcció.[4]

Vida personalModifica

En Daniel Cohn-Bendit va néixer a Montalban (Occitània), on s'havien refugiat els seus pares, jueus d'Alemanya, per fugir dels nazis. Va ser apàtrida fins als catorze anys i sempre s'ha declarat "ciutadà europeu". Li van oferir la nacionalitat francesa però va preferir que al seu passaport constés la dels seus pares, segons ell per no haver de fer el servei militar.[5] Va estudiar Sociologia a Nanterre. Actualment viu a Frankfurt del Main.

El 1975 publica el llibre Le grand bazar [El gran basar],[6] en un capítol del qual, "Little big men", evoca les seves experiències com a educador en una llar d'infants "alternativa" de Frankfurt. Alguns passatges de l'obra parlen sobre el despertar sexual dels nens d'1 a 6 anys i donen testimoni d'experiències físiques ambigües que l'autor va tenir amb ells.[7] Cohn-Bendit també parlarà de les seves experiències, de manera provocativa, en el programa literari de la televisió francesa Apostrophes, dirigit per Bernard Pivot, corresponent a l'emissió del 23 d'abril de 1982.[8]

ReferènciesModifica

  1. Fiche de Daniel Cohn-Bendit sur le site du Parlement européen
  2. Une envie de politique, 1998, La Découverte. Cité par Politis, 23
  3. « Cohn-Bendit : “Je suis un libéral-libertaire” », L'Humanité, 7 gener 1999
  4. Web del Grup Spinelli - Llista de membres
  5. 40 ans après son coup d'éclat, «Dany le Rouge»Entrevista a Daniel Cohn-Bendit, à LaTéléLibre, el 15 de maig de 2008, (francès)
  6. Cohn-Bendit, Daniel. Le grande bazar (en francès). París: Éditions Belfond, 1975. 
  7. En aquest sentit escriu: "M'ha passat diverses vegades que certs nens m'obrien la bragueta i començaven a fer-me pessigolles. Jo reaccionava de manera diferent segons les circumstàncies, però el seu desig representava un problema. Jo els preguntava: 'Per què no jugueu entre vosaltres, per què m'heu elegit a mi, i no a uns altres nens?'. Però si insistien, jo els acariciava de tota manera". I també: "Tenia la necessitat de ser incondicionalment acceptat per ells. Volia que els nens em desitgessin i feia tot el possible perquè depenguessin de mi" (Le Grand Bazar, Éditions Belfond, 1975).
  8. Durant aquest programa, titulat "Quelles valeurs pour demain?", en el qual presentava el llibre d'Ingolf Diener i Eckard Supp Ils vivent autrement (Stock, 1982), Cohn-Bendit va dir, entre altres coses: "Arribo a les nou del matí per reunir-me amb els meus vuit nens d'entre 16 mesos i 2 anys. Els torco el cul, els faig… pessigolles, em fan pessigolles, ens acariciem (…) La sexualitat d’un nen és absolutament fantàstica (…) Quan una nena de 5 anys comença a despullar-se, és fantàstic! És fantàstic, perquè és un joc absolutament eroticomaníac".

Enllaços externsModifica