Partit Popular Social Cristià
El Partit Popular Social Cristià (Chrëschtlech Sozial Vollekspartei) és un partit polític de Luxemburg. És democristià i membre del Partit Popular Europeu.
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | CSV i PCS  | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | democràcia cristiana | ||||
| Alineació política | centredreta | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Partit de la Dreta | ||||
| Creació | 1944 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Partit Popular Europeu | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Elisabeth Margue | ||||
| Joventuts | Chrëschtlech Sozial Jugend (en)  | ||||
| Afiliació internacional | CDI | ||||
| Afiliació europea | PPE | ||||
| Grup al Parlament Europeu | PPE Group | ||||
| Diputats | 21 / 60 | ||||
| Eurodiputats | 2 / 6 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | csv.lu | ||||
    | |||||
Localització geogràfica  | |||||
Tots els primers ministres de Luxemburg des de la restauració de la democràcia després de la Segona Guerra Mundial fins al dia d'avui han estat d'aquest partit polític, a excepció de les períodes 1974-1979 i 2013-2023 quan ho van ser respectivament Gaston Thorn i Xavier Bettel, ambdós membres del Partit Democràtic.
Història
modificaEl CSV va ser fundat en 1944, quan el Partit de la Dreta (fundat en 1914) va passar a anomenar-se Partit Popular Social Cristià. Totes les eleccions luxemburgueses, des de les primeres (1945) fins a les últimes (2004), han estat guanyades pel CSV llevat de les de 1974, on van guanyar els socialistes per un 1,6% d'avantatge, i entrà en l'oposició quan el Partit Democràtic de Gaston Thorn fou en Primer Ministre en coalició amb el LSAP, provocant que passés a l'oposició per primera i única vegada en tota la seva història, ja que en les següents eleccions (1979) va guanyar amb un avantatge del 10,2% i des de llavors s'ha mantingut com la primera força luxemburguesa. Actualment en el govern en una coalició amb el Partit Democràtic. Té 21 escons dels 60 i Luc Frieden és primer ministre de Luxemburg.
Resultats electorals
modifica| Any | Vots | % | Escons | +/– | Govern |
|---|---|---|---|---|---|
| 1945 | 907,601 | 44.7 (#1) | 25 / 51 |
Nou | Coalició |
| 1948 | 386,972 | 36.3 (#1) | 22 / 51 |
 2
|
Coalició |
| 1951 | 425,545 | 42.1 (#1) | 21 / 52 |
1
|
Coalició |
| 1954 | 1,003,406 | 45.2 (#1) | 26 / 52 |
 5
|
Coalició |
| 1959 | 896,840 | 38.9 (#1) | 21 / 52 |
5
|
Coalició |
| 1964 | 883,079 | 35.7 (#1) | 22 / 56 |
1
|
Coalició |
| 1968 | 915,944 | 37.5 (#1) | 21 / 56 |
1
|
Coalició |
| 1974 | 836,990 | 29.9 (#1) | 18 / 59 |
3
|
Oposició |
| 1979 | 1,049,390 | 36.4 (#1) | 24 / 59 |
6
|
Coalició |
| 1984 | 1,148,085 | 36.7 (#1) | 25 / 64 |
1
|
Coalició |
| 1989 | 977,521 | 32.4 (#1) | 22 / 60 |
3
|
Coalició |
| 1994 | 887,651 | 30.3 (#1) | 21 / 60 |
1
|
Coalició |
| 1999 | 870,985 | 30.1 (#1) | 19 / 60 |
2
|
Coalició |
| 2004 | 1,103,825 | 36.1 (#1) | 24 / 60 |
5
|
Coalició |
| 2009 | 1,129,368 | 38.0 (#1) | 26 / 60 |
2
|
Coalició |
| 2013 | 1,103,636 | 33.7 (#1) | 23 / 60 |
3
|
Oposició |
| 2018 | 999,381 | 28.3 (#1) | 21 / 60 |
2
|
Oposició |
| 2023 | 1,099,427 | 29.2 (#1) | 21 / 60 |
= | Coalició |
| Any | Vots | % | Escons | +/– |
|---|---|---|---|---|
| 1979 | 352,296 | 36.1 (#1) | 3 / 6 |
|
| 1984 | 345,586 | 34.9 (#1) | 3 / 6 |
= |
| 1989 | 346,621 | 34.9 (#1) | 3 / 6 |
= |
| 1994 | 319,462 | 31.5 (#1) | 2 / 6 |
1
|
| 1999 | 321,021 | 31.7 (#1) | 2 / 6 |
= |
| 2004 | 404,823 | 37.1 (#1) | 3 / 6 |
1
|
| 2009 | 353,094 | 31.4 (#1) | 3 / 6 |
= |
| 2014 | 441,578 | 37.7 (#1) | 3 / 6 |
= |
| 2019 | 264,665 | 21.1 (#2) | 2 / 6 |
1
|
| 2024 | 317,334 | 22.91 (#1) | 2 / 6 |
= |
Presidents del partit
modifica- Émile Reuter (1945 – 1964)
- Tony Biever (1964 – 1965)
- Jean Dupong (1965 – 1972)
- Nicolas Mosar (1972 – 1974)
- Jacques Santer (1974 – 1982)
- Jean Spautz (1982 – 1990)
- Jean-Claude Juncker (1990 – 1995)
- Erna Hennicot-Schoepges (1995 – 2003)
- François Biltgen (2003–2009)[1]
- Michel Wolter (2009–2014)[2]
- Marc Spautz (2014-2019)
- Frank Engel (2019-2021)
- Claude Wiseler (2021-2023)
- Elisabeth Margue (2022 - actualitat)
Secretaris generals
modifica- Jean-Pierre Kraemer (1977–1984)
- Willy Bourg (1984–1990)
- Camille Dimmer (1990–1995)
- Claude Wiseler (1995–2000)
- Jean-Louis Schiltz (2000–2006)[3]
- Marco Schank (2006–2009)
- Marc Spautz (2009 – 2012)
- Laurent Zeimet (2012 - 2019)
- Félix Eischen (2019-2021)
- Christophe Hansen (2021-2023)
Presidents del Partit Popular Social Cristià a la Cambra de Diputats
modifica- Tony Biever (1959–1974)
- Pierre Werner (1974–1979)
- Nicolas Mosar (1979–1984)
- François Colling (1984–1995)
- Lucien Weiler (? – 2004)
- Michel Wolter (2004 – 2009)
- Jean-Louis Schiltz (2009 – 2011)
- Lucien Thiel (2011)
- Marc Spautz (2011 -2013)
- Gilles Roth (2013)
- Claude Wiseler (2014-2018)
- Martine Hansen (2018-2023)
- Gilles Roth (2021-2023)
- Marc Spautz (2023 - actualitat)
Antics polítics
modifica- Joseph Bech: primer ministre luxemburguès (1926-1937 i 1953-1958)
- Pierre Dupong: primer ministre luxemburguès (1937-1953)
- Pierre Frieden: primer ministre luxemburguès (1958-1959)
- Jacques Santer: primer ministre luxemburguès (1984-1995), president de la Comissió Europea (1995-1999)
- Pierre Werner: primer ministre luxemburguès (1959-1974 i 1979-1984)
Polítics actuals
modifica- Luc Frieden: primer ministre luxemburguès
- Gilles Roth: ministre de Finances
- Claude Wiseler: president de la Cambra dels Diputats
- Elisabeth Margue: presidenta del partit i ministre de Justícia
Referències
modifica- ↑ «François Biltgen». Service Information et Presse, 07-06-2006. Arxivat de l'original el 9 juliol 2006. [Consulta: 18 juliol 2006].
- ↑ «New leader for the CSV». Arxivat de l'original el 2012-05-26. [Consulta: 16 setembre 2015].
- ↑ (luxemburguès) «Perséinlechkeeten aus der CSV». Christian Social People's Party. Arxivat de l'original el 26 de gener 2009. [Consulta: 16 gener 2009].
Bibliografia
modifica- Poirie, Philippe. At the Centre of the State: Christian Democracy in Luxembourg. Leuven University Press, 2004, p. 179–195. ISBN 90-5867-377-4.
