Ecolo
Ecolo és el nom amb què és conegut el partit ecologista de Valònia, que correspon a les inicials d'Écologistes Confédérés pour l'organisation de luttes originales. També es presenta a la regió de Brussel·les-Capital i a la Comunitat Germanòfona de Bèlgica. L'òrgan sobirà del partit és l'Assemblea General, mentre que el Consell de la Federació és com un parlament intern que controla l'executiva del partit.
|
|||||
.jpg)  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | Partit polític belga | ||||
| Ideologia | Ecologisme | ||||
| Alineació política | esquerra | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1980 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Partit Verd Europeu | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Jean-Michel Javaux i Sarah Turine | ||||
| Afiliació europea | Partit Verd Europeu | ||||
| Representació | 8 escons a la Primera Cambra 2 senadors | ||||
| Cambra de Representants de Bèlgica (2025) | 3 / 150 | ||||
| Senat de Bèlgica (2025) | 5 / 60 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | http://www.ecolo.be/ | ||||
     | |||||
Història
modificaEn 1976 es va fundar Amis de la Terre – Belgique i es van presentar les primeres llistes a les eleccions municipals, com «Combat pour l'Ecologie et l'Autogestion» a Namur.
- 1977 : Primera participació en llistes "Valònia - Ecologia" a les eleccions legislatives en 8 districtes, una llista a Flandes (Antwerpen) i una a Brussel·les.
- 1978 : Noves eleccions legislatives : 7 llistes «Wallonie – Ecologie», 2 llistes a Brussel·les (Ecolog & Ecopol), 3 llistes a Flandes.
- 1979 : Participa en les eleccions europees amb la llista «Europe – Ecologie» : 5%.
- 1980 : 8 i 23 de març : assemblees fundadores d'Ecolo (Hélécine-Huy)
A les eleccions legislatives belgues de 1981 van obtenir un 6,1% a Valònia i 2,2% a Brussel·les; juntament amb Agalev entra al Parlament belga (4 diputats i 5 senadors) i als Consells Provincials
- 1982 : eleccions municipals : 75 regidors elegits. Ecolo entra en majoria a Lieja (83-88).
- 1983 : setembre: establiment del Centre d'Estudis i de Formació en Ecologia, el CEFE.
- 1984 : Primer Congrés dels Verds Europeus a Lieja. Eleccions europees: amb gairebé el 10%, Ecolo obté un diputat.
- 1985 : juliol: aprovació de la Declaració de Péruwelz / Louvain-La-Neuve expressant els principis fonamentals del moviment Ecolo (el "ni esquerra ni dreta" i la negativa a descartar una coalició amb els liberals i socialcristians contra els socialistes). Escissió d'una part de l'ala esquerra, que va fundar el dels Verds per una Esquerra Alternativa (VEGA).
A les Eleccions legislatives belgues de 1999 són un dels grans triomfadors, gràcies al fort impacte emocional del cas Mark Dutroux i els enverinaments per dioxina. Això els permetrà participar en el govern de coalició amb socialistes i liberals presidit per Guy Verhofstadt,[1] on Isabelle Durant serà ministre de transports i Olivier Deleuze secretari d'Estat d'Energia i Desenvolupament Sostenible. A Valònia Thierry Detienne és nomenat Ministre d'Afers Socials i de Salut i José Donas Vicepresident del Govern Való, Ministre de Transport, Mobilitat i Energia. A la Comunitat francesa, Jean-Marc Nollet es va convertir en Ministre de la Infància, a càrrec de l'educació i Nicole Maréchal Ministre d'ajuts per a la Joventut i Salut. A la Comunitat Germanòfona, Hans Niessen es va convertir en Ministre de la Joventut i la Família, Patrimoni i Afers Socials. A les eleccions municipals de 2000 repeteix els resultats i entra en nombrosos governs municipals
A les eleccions legislatives belgues de 2003 Ecolo i Agalev perderen els seus escons a la Cambra i al Senat pels continus enfrontaments amb els socis de govern.
- 2004 : A les eleccions europees manté un eurodiputat, i a les eleccions regionals belgues de 2004, malgrat no millorar resultats, aconsegueix entrar en el govern de la regió de Brussel·les-Capital.
- 2005 : Es posiciona a favor del Tractat de la Constitució Europea
- 2007: Eleccions legislatives: millora els resultats i obté 8 diputats i un senador.
L'11 d'octubre de 2011 es va presentar un acord entre els partits flamencs Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V), Open VLD, Socialistische Partij Anders (sp.a), Groen! i els francòfons Parti Socialiste (PS), Mouvement Réformateur (MR), CDH i Ecolo per a una sisena reforma institucional en la que el districte electoral i judicial de Brussel·les-Halle-Vilvoorde es dividiria, es transferirien competències federals a les comunitats i regions com economia, ocupació i política familiar, i el Senat belga ja no seria elegit directament, sinó que es convertirà en una assemblea de parlaments regionals, amb menys membres.[2] Tanmateix, encara s'havia de formar una coalició de govern, que s'establiria el 6 de desembre del 2011 amb Elio Di Rupo com a primer ministre fruit del nou acord entre PS, CD&V, MR, SP.A, Open VLD i CDH.[3]
Resultats electorals
modificaCambra de representants
modifica| Any | Vots | % | Escons | +/- | Govern |
|---|---|---|---|---|---|
| 1977 | 3,834 | 0.1 | 0 / 212 |
= | Extraparlamentari |
| 1978 | 21,224 | 0.4 | 0 / 212 |
= | Extraparlamentari |
| 1981 | 132,312 | 2.2 | 2 / 212 |
 2
|
Oposició |
| 1985 | 152,483 | 2.5 | 5 / 212 |
3
|
Oposició |
| 1987 | 157,988 | 2.6 | 3 / 212 |
 2
|
Oposició |
| 1991 | 312,624 | 5.1 | 10 / 212 |
7
|
Oposició |
| 1995 | 243,362 | 4.0 | 6 / 150 |
4
|
Oposició |
| 1999 | 457,281 | 7.4 | 11 / 150 |
5
|
Coalició |
| 2003 | 201,118 | 3.1 | 4 / 150 |
7
|
Oposició |
| 2007 | 340,378 | 5.1 | 8 / 150 |
4
|
Oposició |
| 2010 | 313,047 | 4.8 | 8 / 150 |
= | Oposició |
| 2014 | 222,524 | 3.3 | 6 / 150 |
2
|
Oposició |
| 2019 | 416,452 | 6.1 | 13 / 150 |
7
|
Suport extern (2020) |
| Coalició (2020–) | |||||
| 2024 | 204,438 | 2.9 | 3 / 150 |
10
|
Oposició |
Senat
modifica| Any | Vots | % | Escons | +/- |
|---|---|---|---|---|
| 1977 | 7,558 | 0.1 | 0 / 106 |
Nou |
| 1978 | 43,883 | 0.8 | 0 / 106 |
= |
| 1981 | 153,989 | 2.6 | 3 / 106 |
3
|
| 1985 | 163,361 | 2.7 | 2 / 106 |
1
|
| 1987 | 168,491 | 2.8 | 2 / 106 |
= |
| 1991 | 323,683 | 5.3 | 6 / 106 |
4
|
| 1995 | 258,635 | 4.3 | 2 / 40 |
4
|
| 1999 | 458,658 | 7.4 | 3 / 40 |
1
|
| 2003 | 208,868 | 3.2 | 1 / 40 |
2
|
| 2007 | 385,466 | 5.8 | 2 / 40 |
1
|
| 2010 | 353,111 | 5.5 | 2 / 40 |
= |
| 2014 | 3 / 60 |
1
| ||
| 2019 | 5 / 60 |
2
| ||
| 2024 | 1 / 60 |
4
| ||
Regional
modificaParlament de Brussel·les
modifica| Any | Vots | % | Escons | +/- | Govern | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| F.E.C. | Overall | |||||
| 1989 | 44,874 | 10.2 (#5) | 8 / 75 |
Oposició | ||
| 1995 | 37,308 | 9.0 (#4) | 7 / 75 |
1
|
Oposició | |
| 1999 | 77,969 | 21.3 (#2) | 18.3 (#2) | 14 / 75 |
7
|
Oposició |
| 2004 | 37,908 | 9.7 (#4) | 8.3 (#4) | 7 / 89 |
1
|
Coalició |
| 2009 | 82,663 | 20.2 (#3) | 17.9 (#3) | 16 / 89 |
9
|
Coalició |
| 2014 | 41,368 | 10.1 (#5) | 8.9 (#5) | 8 / 89 |
8
|
Oposició |
| 2019 | 74,246 | 19.1 (#2) | 16.2 (#2) | 15 / 89 |
7
|
Coalició |
| 2024 | 38,386 | 9.85 | 7 / 89 |
8
|
Per determinar | |
Parlament de la Comunitat Alemanya
modifica| Any | Vots | % | Escons | +/- | Govern |
|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 5,897 | 15.0 (#5) | 4 / 25 |
Oposició | |
| 1995 | 5,128 | 13.9 (#4) | 3 / 25 |
1
|
Oposició |
| 1999 | 4,694 | 12.7 (#5) | 3 / 25 |
= | Coalició |
| 2004 | 2,972 | 8.2 (#5) | 2 / 25 |
1
|
Oposició |
| 2009 | 4,310 | 11.5 (#5) | 3 / 25 |
1
|
Oposició |
| 2014 | 3,591 | 9.5 (#6) | 2 / 25 |
1
|
Oposició |
| 2019 | 4,902 | 12.5 (#5) | 3 / 25 |
1
|
Oposició |
| 2024 | 3,644 | 9.1 (#6) | 2 / 25 |
1
|
Oposició |
Parlament de Valònia
modifica| Any | Vots | % | Escons | +/- | Govern |
|---|---|---|---|---|---|
| 1995 | 196,988 | 10.4 (#4) | 8 / 75 |
Oposició | |
| 1999 | 347,225 | 18.2 (#3) | 14 / 75 |
6
|
Coalició |
| 2004 | 167,916 | 8.5 (#4) | 3 / 75 |
11
|
Oposició |
| 2009 | 372,067 | 18.5 (#3) | 14 / 75 |
11
|
Coalició |
| 2014 | 141,813 | 8.6 (#4) | 4 / 75 |
10
|
Oposició |
| 2019 | 294,631 | 14.5 (#3) | 12 / 75 |
8
|
Coalició |
| 2024 | 144,189 | 6.97 (#5) | 5 / 75 |
7
|
Oposició |
Parlament Europeu
modifica| Any | Líder | Vots | % | Escons | +/− | Grup | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| F.E.C. | G.E.C. | F.E.C. | G.E.C. | Total | |||||
| 1979 | Paul Lannoye (F.E.C.) | 107,833 | N/D | 5.14 (#5) | N/D | 1.98 | 0 / 24 |
Nou | − |
| 1984 | François Roelants du Vivier (F.E.C.) | 220,663 | N/D | 9.85 (#4) | N/D | 3.86 | 1 / 24 |
1
|
RBW |
| 1989 | Paul Lannoye (F.E.C.) | 371,053 | N/D | 16.56 (#4) | N/D | 6.29 | 2 / 24 |
1
|
G |
| 1994 | Paul Lannoye (F.E.C.) - (G.E.C.) |
290,859 | 5,714 | 13.02 (#4) | 14.90 (#4) | 4.97 | 1 / 25 |
1
| |
| 1999 | Paul Lannoye (F.E.C.) Didier Cremer (G.E.C.) |
525,316 | 6,276 | 22.70 (#3) | 17.01 (#3) | 8.59 | 3 / 25 |
2
|
Verds/ALE |
| 2004 | Pierre Jonckheer (F.E.C.) Lambert Jaegers (G.E.C.) |
239,687 | 3,880 | 9.84 (#4) | 10.49 (#4) | 3.75 | 1 / 24 |
2
| |
| 2009 | Isabelle Durant (F.E.C.) Claudia Niessen (G.E.C.) |
562,081 | 6,025 | 22.88 (#3) | 15.58 (#3) | 8.64 | 2 / 22 |
1
| |
| 2014 | Philippe Lamberts (F.E.C.) Erwin Schöpges (G.E.C.) |
285,196 | 6,429 | 11.69 (#3) | 16.66 (#2) | 4.36 | 1 / 21 |
1
| |
| 2019 | Philippe Lamberts (F.E.C.) Shqiprim Thaqi (G.E.C.) |
485,655 | 6,675 | 19.91 (#2) | 16.37 (#2) | 7.31 | 2 / 21 |
1
| |
| 2024 | Saskia Bricmont (F.E.C.) Shqiprim Thaqi (G.E.C.) |
259,745 | 4,819 | 10.06 (#5) | 11.10 (#6) | 3.71 | 1 / 22 |
1
| |
Personatges lligats a Ecolo
modificaReferències
modifica- ↑ «Eleccions legislatives belgues de 1999». GEC. [Consulta: 11 juny 2024].
- ↑ «"Een van de grootste staatshervormingen ooit"» (en neerlandès). VRT, 11-10-2011. [Consulta: 7 juliol 2024].
- ↑ Lesaffre, P. «Elio Di Rupo, sauveur de la Belgique?» (en francès). L'Express, 13-10-2011.