Ecolo és el nom amb què és conegut el partit ecologista de Valònia, que correspon a les inicials d'Écologistes Confédérés pour l'organisation de luttes originales. També es presenta a la regió de Brussel·les-Capital i a la Comunitat Germanòfona de Bèlgica. L'òrgan sobirà del partit és l'Assemblea General, mentre que el Consell de la Federació és com un parlament intern que controla l'executiva del partit.

Infotaula d'organitzacióEcolo
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPartit polític belga
IdeologiaEcologisme
Alineació políticaesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1980
Activitat
Membre dePartit Verd Europeu Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaJean-Michel Javaux i Sarah Turine
Afiliació europeaPartit Verd Europeu
Representació8 escons a la Primera Cambra
2 senadors
Cambra de Representants de Bèlgica (2025)
3 / 150
Senat de Bèlgica (2025)
5 / 60 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhttp://www.ecolo.be/

Facebook: ecolo X: ecolo Bluesky: ecolo.be Instagram: ecolobe Youtube (canal): UCymlAQzmFJw-sJ2n96RTl-w Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

En 1976 es va fundar Amis de la Terre – Belgique i es van presentar les primeres llistes a les eleccions municipals, com «Combat pour l'Ecologie et l'Autogestion» a Namur.

  • 1977 : Primera participació en llistes "Valònia - Ecologia" a les eleccions legislatives en 8 districtes, una llista a Flandes (Antwerpen) i una a Brussel·les.
  • 1978 : Noves eleccions legislatives : 7 llistes «Wallonie – Ecologie», 2 llistes a Brussel·les (Ecolog & Ecopol), 3 llistes a Flandes.
  • 1979 : Participa en les eleccions europees amb la llista «Europe – Ecologie» : 5%.
  • 1980 : 8 i 23 de març : assemblees fundadores d'Ecolo (Hélécine-Huy)

A les eleccions legislatives belgues de 1981 van obtenir un 6,1% a Valònia i 2,2% a Brussel·les; juntament amb Agalev entra al Parlament belga (4 diputats i 5 senadors) i als Consells Provincials

  • 1982 : eleccions municipals : 75 regidors elegits. Ecolo entra en majoria a Lieja (83-88).
  • 1983 : setembre: establiment del Centre d'Estudis i de Formació en Ecologia, el CEFE.
  • 1984 : Primer Congrés dels Verds Europeus a Lieja. Eleccions europees: amb gairebé el 10%, Ecolo obté un diputat.
  • 1985 : juliol: aprovació de la Declaració de Péruwelz / Louvain-La-Neuve expressant els principis fonamentals del moviment Ecolo (el "ni esquerra ni dreta" i la negativa a descartar una coalició amb els liberals i socialcristians contra els socialistes). Escissió d'una part de l'ala esquerra, que va fundar el dels Verds per una Esquerra Alternativa (VEGA).

A les Eleccions legislatives belgues de 1999 són un dels grans triomfadors, gràcies al fort impacte emocional del cas Mark Dutroux i els enverinaments per dioxina. Això els permetrà participar en el govern de coalició amb socialistes i liberals presidit per Guy Verhofstadt,[1] on Isabelle Durant serà ministre de transports i Olivier Deleuze secretari d'Estat d'Energia i Desenvolupament Sostenible. A Valònia Thierry Detienne és nomenat Ministre d'Afers Socials i de Salut i José Donas Vicepresident del Govern Való, Ministre de Transport, Mobilitat i Energia. A la Comunitat francesa, Jean-Marc Nollet es va convertir en Ministre de la Infància, a càrrec de l'educació i Nicole Maréchal Ministre d'ajuts per a la Joventut i Salut. A la Comunitat Germanòfona, Hans Niessen es va convertir en Ministre de la Joventut i la Família, Patrimoni i Afers Socials. A les eleccions municipals de 2000 repeteix els resultats i entra en nombrosos governs municipals

A les eleccions legislatives belgues de 2003 Ecolo i Agalev perderen els seus escons a la Cambra i al Senat pels continus enfrontaments amb els socis de govern.

  • 2004 : A les eleccions europees manté un eurodiputat, i a les eleccions regionals belgues de 2004, malgrat no millorar resultats, aconsegueix entrar en el govern de la regió de Brussel·les-Capital.
  • 2005 : Es posiciona a favor del Tractat de la Constitució Europea
  • 2007: Eleccions legislatives: millora els resultats i obté 8 diputats i un senador.

L'11 d'octubre de 2011 es va presentar un acord entre els partits flamencs Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V), Open VLD, Socialistische Partij Anders (sp.a), Groen! i els francòfons Parti Socialiste (PS), Mouvement Réformateur (MR), CDH i Ecolo per a una sisena reforma institucional en la que el districte electoral i judicial de Brussel·les-Halle-Vilvoorde es dividiria, es transferirien competències federals a les comunitats i regions com economia, ocupació i política familiar, i el Senat belga ja no seria elegit directament, sinó que es convertirà en una assemblea de parlaments regionals, amb menys membres.[2] Tanmateix, encara s'havia de formar una coalició de govern, que s'establiria el 6 de desembre del 2011 amb Elio Di Rupo com a primer ministre fruit del nou acord entre PS, CD&V, MR, SP.A, Open VLD i CDH.[3]

Resultats electorals

modifica

Cambra de representants

modifica
Any Vots % Escons +/- Govern
1977 3,834 0.1
0 / 212
= Extraparlamentari
1978 21,224 0.4
0 / 212
= Extraparlamentari
1981 132,312 2.2
2 / 212
  2 Oposició
1985 152,483 2.5
5 / 212
  3 Oposició
1987 157,988 2.6
3 / 212
  2 Oposició
1991 312,624 5.1
10 / 212
  7 Oposició
1995 243,362 4.0
6 / 150
  4 Oposició
1999 457,281 7.4
11 / 150
  5 Coalició
2003 201,118 3.1
4 / 150
  7 Oposició
2007 340,378 5.1
8 / 150
  4 Oposició
2010 313,047 4.8
8 / 150
= Oposició
2014 222,524 3.3
6 / 150
  2 Oposició
2019 416,452 6.1
13 / 150
  7 Suport extern (2020)
Coalició (2020–)
2024 204,438 2.9
3 / 150
  10 Oposició
Any Vots % Escons +/-
1977 7,558 0.1
0 / 106
Nou
1978 43,883 0.8
0 / 106
=
1981 153,989 2.6
3 / 106
  3
1985 163,361 2.7
2 / 106
  1
1987 168,491 2.8
2 / 106
=
1991 323,683 5.3
6 / 106
  4
1995 258,635 4.3
2 / 40
  4
1999 458,658 7.4
3 / 40
  1
2003 208,868 3.2
1 / 40
  2
2007 385,466 5.8
2 / 40
  1
2010 353,111 5.5
2 / 40
=
2014
3 / 60
  1
2019
5 / 60
  2
2024
1 / 60
  4

Regional

modifica

Parlament de Brussel·les

modifica
Any Vots % Escons +/- Govern
F.E.C. Overall
1989 44,874 10.2 (#5)
8 / 75
Oposició
1995 37,308 9.0 (#4)
7 / 75
  1 Oposició
1999 77,969 21.3 (#2) 18.3 (#2)
14 / 75
  7 Oposició
2004 37,908 9.7 (#4) 8.3 (#4)
7 / 89
  1 Coalició
2009 82,663 20.2 (#3) 17.9 (#3)
16 / 89
  9 Coalició
2014 41,368 10.1 (#5) 8.9 (#5)
8 / 89
  8 Oposició
2019 74,246 19.1 (#2) 16.2 (#2)
15 / 89
  7 Coalició
2024 38,386 9.85
7 / 89
  8 Per determinar

Parlament de la Comunitat Alemanya

modifica
Any Vots % Escons +/- Govern
1990 5,897 15.0 (#5)
4 / 25
Oposició
1995 5,128 13.9 (#4)
3 / 25
  1 Oposició
1999 4,694 12.7 (#5)
3 / 25
= Coalició
2004 2,972 8.2 (#5)
2 / 25
  1 Oposició
2009 4,310 11.5 (#5)
3 / 25
  1 Oposició
2014 3,591 9.5 (#6)
2 / 25
  1 Oposició
2019 4,902 12.5 (#5)
3 / 25
  1 Oposició
2024 3,644 9.1 (#6)
2 / 25
  1 Oposició

Parlament de Valònia

modifica
Any Vots % Escons +/- Govern
1995 196,988 10.4 (#4)
8 / 75
Oposició
1999 347,225 18.2 (#3)
14 / 75
  6 Coalició
2004 167,916 8.5 (#4)
3 / 75
  11 Oposició
2009 372,067 18.5 (#3)
14 / 75
  11 Coalició
2014 141,813 8.6 (#4)
4 / 75
  10 Oposició
2019 294,631 14.5 (#3)
12 / 75
  8 Coalició
2024 144,189 6.97 (#5)
5 / 75
  7 Oposició

Parlament Europeu

modifica
Any Líder Vots % Escons +/− Grup
F.E.C. G.E.C. F.E.C. G.E.C. Total
1979 Paul Lannoye (F.E.C.) 107,833 N/D 5.14 (#5) N/D 1.98
0 / 24
Nou
1984 François Roelants du Vivier (F.E.C.) 220,663 N/D 9.85 (#4) N/D 3.86
1 / 24
  1 RBW
1989 Paul Lannoye (F.E.C.) 371,053 N/D 16.56 (#4) N/D 6.29
2 / 24
  1 G
1994 Paul Lannoye (F.E.C.)
- (G.E.C.)
290,859 5,714 13.02 (#4) 14.90 (#4) 4.97
1 / 25
  1
1999 Paul Lannoye (F.E.C.)
Didier Cremer (G.E.C.)
525,316 6,276 22.70 (#3) 17.01 (#3) 8.59
3 / 25
  2 Verds/ALE
2004 Pierre Jonckheer (F.E.C.)
Lambert Jaegers (G.E.C.)
239,687 3,880 9.84 (#4) 10.49 (#4) 3.75
1 / 24
  2
2009 Isabelle Durant (F.E.C.)
Claudia Niessen (G.E.C.)
562,081 6,025 22.88 (#3) 15.58 (#3) 8.64
2 / 22
  1
2014 Philippe Lamberts (F.E.C.)
Erwin Schöpges (G.E.C.)
285,196 6,429 11.69 (#3) 16.66 (#2) 4.36
1 / 21
  1
2019 Philippe Lamberts (F.E.C.)
Shqiprim Thaqi (G.E.C.)
485,655 6,675 19.91 (#2) 16.37 (#2) 7.31
2 / 21
  1
2024 Saskia Bricmont (F.E.C.)
Shqiprim Thaqi (G.E.C.)
259,745 4,819 10.06 (#5) 11.10 (#6) 3.71
1 / 22
  1

Personatges lligats a Ecolo

modifica

Referències

modifica
  1. «Eleccions legislatives belgues de 1999». GEC. [Consulta: 11 juny 2024].
  2. «"Een van de grootste staatshervormingen ooit"» (en neerlandès). VRT, 11-10-2011. [Consulta: 7 juliol 2024].
  3. Lesaffre, P. «Elio Di Rupo, sauveur de la Belgique?» (en francès). L'Express, 13-10-2011.

Enllaços externs

modifica