Obre el menú principal

Ecolo és el nom amb què és conegut el partit ecologista de Valònia, que correspon a les inicials d'Écologistes Confédérés pour l'organisation de luttes originales. També es presenta a la regió de Brussel·les-Capital i a la Comunitat Germanòfona de Bèlgica. L'òrgan sobirà del partit és l'Assemblea General, mentre que el Consell de la Federació és com un parlament intern que controla l'executiva del partit.

Infotaula d'organitzacióEcolo
Ecolo.svg
Dades
Tipus Partit polític belga
Ideologia política Ecologisme
Alineació política esquerra
Història
Creació 1980
Activitat
Membre de Partit Verd Europeu
Organització i govern
Seu 
Presidència Jean-Michel Javaux i Sarah Turine
Afiliació europea Partit Verd Europeu
Representació 8 escons a la Primera Cambra
2 senadors

Lloc web http://www.ecolo.be/
Facebook: ecolo Twitter: ecolo Instagram: ecolobe Youtube: UCymlAQzmFJw-sJ2n96RTl-w
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

  • 1976 : Fundació d'Amis de la Terre – Belgique. Primeres llistes a les eleccions municipals, com «Combat pour l'Ecologie et l'Autogestion» a Namur.
  • 1977 : Primera participació en llistes "Valònia - Ecologia" a les eleccions legislatives en 8 districtes, una llista a Flandes (Antwerpen) i una a Brussel·les.
  • 1978 : Noves eleccions legislatives : 7 llistes «Wallonie – Ecologie», 2 llistes a Brusse·lles (Ecolog & Ecopol), 3 llistes a Flandes.
  • 1979 : Participa en les eleccions europees amb la llista «Europe – Ecologie» : 5%.
  • 1980 : 8 i 23 de març : assemblees fundadores d'Ecolo (Hélécine-Huy)
  • 1981 : Eleccions legislatives : 6,1% a Valònia i 2,2% a Brussel·les; juntament amb Agalev entra al Parlement belga (4 diputats i 5 senadors). Entrada als Consells Provincials
  • 1982 : eleccions municipals : 75 regidors elegits. Ecolo entra en majoria a Lieja (83-88).
  • 1983 : setembre: establiment del Centre d'Estudis i de Formació en Ecologia, el CEFE.
  • 1984 : Primer Congrés dels Verds Europeus a Lieja. Eleccions europees: amb gairebé el 10%, Ecolo obté un diputat.
  • 1985 : juliol: aprovació de la Declaració de Péruwelz / Louvain-La-Neuve expressant els principis fonamentals del moviment Ecolo (el "ni esquerra ni dreta" i la negativa a descartar una coalició amb els liberals i socialcristians contra els socialistes). Escissió d'una part de l'ala esquerra, que va fundar el dels Verds per una Esquerra Alternativa (VEGA).
  • 1999 : A les eleccions legislatives són un dels grans triomfadors, gràcies al fort impacte emocional del cas Dutroux i de les dioxines. Això els permetrà participar en el govern de coalició amb socialistes i liberals presidit per Guy Verhofstadt, on Isabelle Durant serà ministre de transports i Olivier Deleuze secretari d'Estat d'Energia i Desenvolupament Sostenible. A Valònia Thierry Detienne és nomenat Ministre d'Afers Socials i de Salut i José Donas Vicepresident del Govern Való, Ministre de Transport, Mobilitat i Energia. A la Comunitat francesa, Jean-Marc Nollet es va convertir en Ministre de la Infància, a càrrec de l'educació i Nicole Maréchal Ministre d'ajuts per a la Joventut i Salut. A la Comunitat Germanòfona, Hans Niessen es va convertir en Ministre de la Joventut i la Família, Patrimoni i Afers Socials.
  • 2000 : Eleccions municipals. Repeteix els resultats i entra en nombrosos governs municipals
  • 2003 Eleccions legislatives. Ecolo i Agalev perden els seus escons a la Cambra i al Senat. La causa són els continus enfrontaments amb els socis de govern.
  • 2004 : A les eleccions europees manté un eurodiputat, i a les eleccions regionals belgues de 2004, malgrat no millorar resultats, aconsegueix entrar en el govern de la regió de Brussel·les-Capital.
  • 2005 : Es posiciona a favor del Tractat de la Constitució Europea
  • 2007 : Eleccions legislatives: millora els resultats i obté 8 diputats i un senador.

Personatges lligats a EcoloModifica

Enllaços externsModifica