Unió Patriòtica - Democristians Lituans
Unió Patriòtica - Democristians Lituans (lituà Tėvynės Sąjunga - Lietuvos Krikščionys Demokratai, TS-LKD) que abans de 2008 es deia Unió Patriòtica (Conservadors, Presos Polítics i Exiliats Democristians), és un partit polític de Lituània.
(lt) Tėvynės sąjunga-Lietuvos krikščionys demokratai  | |
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | TS-LKD |
| Tipus | partit polític |
| Ideologia | conservadorisme liberal democràcia cristiana |
| Alineació política | centredreta |
| Història | |
| Creació | maig 1993 |
| Activitat | |
| Membre de | Partit Popular Europeu Unió Internacional Demòcrata |
| Membres | 14.945 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Gabrielius Landsbergis (2015–) |
| Altres | |
| Color | |
| Lloc web | tsajunga.lt |
 
| |
Història
modificaVa ser fundat el maig de 1993 per l'ala dretana del Sąjūdis, dirigit pel líder nacional Vytautas Landsbergis. El seu actual líder és l'expresident i ara actual primer ministre Andrius Kubilius. És un partit de centredreta, conservador, i demòcrata cristià, i membre del Partit Popular Europeu (PPE) i de la Unió Demòcrata Internacional (UDI).
A les eleccions legislatives lituanes de 1996 va aconseguir el 40% dels vots i 70 diputats al Seimas, però a les de eleccions legislatives lituanes de 2001 es va reduir al 8,6% i 9 diputats. Després de l'ingrés de Lituània a la Unió Europea va obtenir dos diputats a les eleccions europees de 2004 (un dels quals és Vytautas Landsbergis) que s'asseuen al Grup PPE-DE. A les eleccions legislatives de 2004 va obtenir el 14,6% dels vots i 25 diputats.
Fins a la fusió amb la Unió de Presos Polítics i Exiliats i Democristians (no Democristians Lituans) era conegut com a Unió Patriòtica (Conservadors Lituans). L'últim canvi de nom va ser el resultat de la fusió amb la Unió Nacional de Lituània l'11 de març de 2008, i els Democristians Lituans el 17 de maig de 2008, després de les quals la Unió Patriòtica - Democristians Lituans va esdevenir el partit més gran amb més de 18.000 membres.
En les eleccions legislatives lituanes de 2008 va obtenir el 19,69% dels vots i 45 escons al Seimas, 20 més que en les eleccions de 2004, continua sent el partit més gran de Lituània i va esdevenir el principal partit representat al Parlament. Ha format un govern de coalició juntament amb el Moviment dels Liberals de la República de Lituània i el Partit de la Resurrecció Nacional. El seu líder Andrius Kubilius fou nomenat primer ministre per un segon mandat.
El suport al partit va disminuir a les eleccions legislatives lituanes de 2012 i va ser exclòs del govern d'Algirdas Butkevičius per moltes decisions impopulars preses durant el seu govern, i a la impopularitat de Kubilius.[1] A les eleccions al Parlament Europeu de 2014, el partit va aconseguir derrotar per un marge estret als seus principals competidors, el Partit Socialdemòcrata de Lituània.[2] Després de les eleccions municipals de 2015, Andrius Kubilius va renunciar a la posició de líder del partit.
El 25 d'abril de 2015, Gabrielius Landsbergis va ser escollit com a president de la Unió de la Patria, derrotant a l'expresidenta del Seimas Irena Degutienė.[3]
Com que cap partit o coalició electoral va aconseguir la majoria absoluta a les eleccions legislatives lituanes de 2020 es va formar un govern de coalició. El 15 d'octubre, quatre dies després de la primera volta, els líders de la Unió Patriòtica - Democristians Lituans, el Moviment Liberal i el Partit de la Llibertat formar un govern de coalició encapçalat com a primera ministra per Ingrida Šimonytė, que va prendre possessió del càrrec el 25 de novembre de 2020.[4]
L'endemà de la segona volta de les eleccions legislatives lituanes de 2024, Gabrielius Landsbergis va anunciar la seva renúncia com a líder de la Unió Patriòtica i com a membre de la propera Seimas, i Radvilė Morkūnaitė-Mikulėnienė es va convertir en la líder interina del partit.[5]
Resultats electorals
modifica| Elecció | Líder | Vots | % | Escons | +/– | Govern |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1996 | Vytautas Landsbergis | 409,585 | 31.3 (#1) | 70 / 141 |
 70
|
Coalició |
| 2000 | 126,850 | 8.6 (#5) | 9 / 141 |
 61
|
Oposició | |
| 2004 | Andrius Kubilius | 176,409 | 14.8 (#2) | 25 / 141 |
16
|
Oposició |
| 2008 | 243,823 | 19.7 (#1) | 45 / 141 |
20
|
Coalició | |
| 2012 | 206,590 | 15.0 (#2) | 33 / 141 |
12
|
Oposició | |
| 2016 | Gabrielius Landsbergis | 276,275 | 22.6 (#2) | 31 / 141 |
2
|
Oposició |
| 2020 | 292,124 | 25.8 (#1) | 50 / 141 |
19
|
Coalició | |
| 2024 | 224,026 | 18.35 (#2) | 28 / 141 |
22
|
Per determinar |
Parlament Europeu
modifica| Any | Vots | % | Escons | +/– |
|---|---|---|---|---|
| 2004 | 151,400 | 12.6 (#3) | 2 / 13 |
|
| 2009 | 147,756 | 26.2 (#1) | 4 / 12 |
2
|
| 2014 | 199,393 | 17.4 (#1) | 2 / 11 |
2
|
| 2019 | 248,736 | 19.7 (#1) | 3 / 11 |
1
|
| 2020
(Brexit) |
4 / 11 |
1
| ||
| 2024 | 144,525 | 21.33 (#1) | 3 / 11 |
1
|
Referències
modifica- ↑ «Lithuania election: Voters 'dump austerity government'» (en anglès). BBC, 15-10-2012. [Consulta: 11 novembre 2024].
- ↑ «Reitingai: pirma – D.Grybauskaitė, paskutinis – A.Kubilius» (en lituà). Delfi, 26-04-2011. [Consulta: 11 novembre 2024].
- ↑ «I. Degutienė dirbs G. Landsbergio komandoje» (en lituà). Bernadinai, 27-04-2015. [Consulta: 4 novembre 2024].
- ↑ Dalia Plikūnė, Simona Voveriūnaitė. «Šimonytė Nausėdai ant stalo deda ministrų sąrašą: pateiktos konkrečios pavardės» (en lituà). Delfi, 18-11-2020. [Consulta: 28 octubre 2024].
- ↑ Perminas, Paulius. «Morkūnaitė-Mikulėnienė named interim chair of TS-LKD after Landsbergis’ resignation» (en anglès). LRT, 28-10-2024. [Consulta: 4 novembre 2024].