Venstre (Dinamarca)

partit polític a Dinamarca
Per a altres significats, vegeu «Venstre (Noruega)».

Venstre (oficialment en danés, Venstre, Danmarks Liberale Parti, lit.‘Esquerra, Partit Liberal de Dinamarca’)[1] és un partit polític liberal-conservador,[2][3][4] agrarista[5] de Dinamarca. Va ser fundat amb base en el liberalisme i actualment es troba ideològicament en el centredreta danés.[6] El partit és membre de la Internacional Liberal i forma part del Partit Europeu Liberal Demòcrata Reformista en el Parlament Europeu.[7] A les eleccions legislatives daneses de 2007 va rebre el 26% dels vots i va obtenir 46 de 179 escons.

Infotaula d'organitzacióVenstre, Danmarks Liberale Parti
Dades
Nom curtV i V Modifica el valor a Wikidata
TipusPartit polític danès
IdeologiaLiberalisme
Alineació políticacentredreta Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1870, reformat el 1910
Activitat
Membre dePartit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa
Internacional Liberal Modifica el valor a Wikidata
Membres30.791 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Seu
PresidènciaTroels Lund Poulsen (2023–) Modifica el valor a Wikidata
President Modifica el valor a WikidataJakob Ellemann-Jensen Modifica el valor a Wikidata
JoventutsVenstres Ungdom (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Treballadors35 Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Afiliació europeaPLDRE
Representació46 escons al Folketing
Parlament de Dinamarca
23 / 179
Parlament Europeu
4 / 720 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhttp://www.venstre.dk/

X: Venstredk Bluesky: venstre.dk Modifica el valor a Wikidata

El seu cap és el primer ministre Anders Fogh Rasmussen, i actualment governa en coalició amb el Partit Popular Conservador, amb suport del Partit Popular Danès. Venstre és un partit liberal, de vegades descrit com a representant del liberalisme clàssic. El seu actual cap, Anders Fogh Rasmussen, és l'autor del llibre Fra Socialstat til Minimalstat (De l'Estat Social a l'Estat Mínim), on es refereix a la reforma de l'Estat del Benestar danesa des d'una òptica liberal clàssica, incloent-hi retallades d'impostos i menor interferència estatal en matèries corporatives i individuals. Posteriorment, canviaria moltes de les seves antigues idees i diria que el liberalisme és una ideologia obsoleta.[8]

Història

modifica

Venstre, va ser fundat en 1870 sota el nom de Det Forenede Venstre (L'Esquerra Unida). Va ser format per la unió de tres faccions parlamentàries, totes identificades com d'esquerra en el context de l'època. En el període 1895-1910 va ser conegut com a Venstrereformpartiet (Partit Reformista d'Esquerra), i després com a Venstre (Esquerra).

Venstre fou tradicionalment un partit enfocat al lliure mercat i als interessos dels grangers danesos.[6] Aquest base electoral camperola va resultar en una relativa baixa en influència a causa de l'accelerada urbanització de la societat danesa. Al començament de la dècada de 1980, el partit va començar a expandir-se en àrees urbanes. Després de la dècada de 1960, Venstre es va orientar com un partit liberal clàssic. Sota el lideratge d'Anders Fogh Rasmussen, la línia del partit es va enfocar més cap a una posició de centredreta.

Llista de participació en el govern

modifica

Primers ministres del Venstre

modifica

Líders de Venstre des de 1929

modifica

Origen del nom

modifica

El fet que el més gran partit liberal d'un país s'anomeni Esquerra sovint és confús per a molts observadors estrangers. El nom té, no obstant això, una explicació històrica. En l'època de la seva fundació, Venstre defensava idees progressistes al Parlament Danès. Els seus oponents d'aleshores, H (Dreta), és l'actual Partit Popular Conservador. En la política danesa actual es fa una clara diferència entre els conceptes de Venstre (Esquerra, en el sentit del partit), i Venstreflj (ala esquerra, per a referir-se a partits socialistes i comunistes). L'ús de la paraula «esquerra» en el nom del partit danès Det Radikale Venstre i en el partit noruec Venstre es refereixen al Liberalisme i no al Socialisme.

Política d'Impostos

modifica

Des de les eleccions legislatives daneses de 2001, Venstre s'ha enfocat a una política de detenir la pujada d'impostos que es va veure durant els vuit anys anteriors de govern dels socialdemòcrates. Aquesta política ha estat molt criticada per altres partits d'esquerra, acusada de ser "asocial" i "només per als rics". La política sobre control del creixement de la despesa estatal, no obstant això, va tenir menys èxit del que originalment s'esperava. El despesa públic va continuar creixent aproximadament un 1% més que la inflació cada any. El 2004 van efectuar una sèrie de retallades d'impostos per a incentivar la recerca d'ocupacions i desincentivar l'ús de la seguretat social, però han deixat de fer declaracions sobre la seva intenció de baixar, en un futur, l'«impost màxim» a un 15% i de deixar l'Impost al Valor Afegit en un 25%. L'actual política danesa d'impostos va d'un rang entre el 9%-44% per a famílies d'ingressos modests i augmenta progressivament fins a un rang de 44%-62% per a famílies de classe mitjana. 850.000 danesos (aproximadament el 31% de la població) paga un impost del 62%.

Resultats electorals

modifica

Parlament

modifica
Any Vots % Escons +/- Govern
1872
53 / 104
Nou Oposició
1873
51 / 104
  2 Oposició
1876
74 / 104
  23 Oposició
1879
65 / 104
  9 Oposició
1881 (I)
69 / 102
  4 Oposició
1881 (II)
75 / 102
  6 Oposició
1884 80,000 56.3 (#1)
81 / 102
  6 Oposició
1887 132,000 58.1 (#1)
74 / 102
  7 Oposició
1890 123,000 53.0 (#1)
75 / 102
  1 Oposició
1892 63,000 28.1 (#3)
30 / 102
  45 Oposició
1895 89,530 40.5 (#1)
53 / 114
  23 Oposició
1898 98,070 43.6 (#1)
63 / 114
  10 Oposició
1901 103,495 45.9 (#1)
76 / 114
  13 Majoria
1903 121,357 49.4 (#1)
73 / 114
  3 Majoria
1906 94,272 31.2 (#1)
56 / 114
  17 Minoria
1909 77,949 24.0 (#1)
37 / 114
  19 Minoria (1909)
Oposició (1909–1910)
1910 118,902 34.1 (#1)
57 / 114
  20 Majoria
1913 103,917 28.6 (#2)
44 / 114
  13 Oposició
1915 8,081 62.8 (#1)
43 / 114
  1 Oposició
1918 269,646 29.4 (#1)
45 / 140
  2 Oposició
1920 (I) 350,563 34.2 (#1)
48 / 140
  3 Minoria
1920 (II) 344,351 36.1 (#1)
51 / 140
  3 Minoria
1920 (III) 411,661 34.0 (#1)
51 / 149
= Minoria
1924 362,682 28.3 (#2)
44 / 149
  7 Oposició
1926 378,137 28.3 (#2)
46 / 149
  2 Minoria
1929 402,121 28.3 (#2)
43 / 149
  3 Oposició
1932 381,862 24.7 (#2)
38 / 149
  5 Oposició
1935 292,247 17.8 (#2)
28 / 149
  10 Oposició
1939 309,355 18.2 (#2)
30 / 149
  2 Oposició (1939–1940)
Coalició (1940–1943)
1943 376,850 18.7 (#3)
28 / 149
  2 Coalició
1945 479,158 23.4 (#2)
38 / 149
  10 Minoria
1947 529,066 27.6 (#2)
49 / 150
  8 Oposició
1950 438,188 21.3 (#2)
32 / 151
  14 Coalició
1953 (I) 456,896 22.1 (#2)
33 / 151
  1 Coalició
1953 (II) 499,656 23.1 (#2)
42 / 179
  9 Oposició
1957 578,932 25.1 (#2)
45 / 179
  3 Oposició
1960 512,041 21.1 (#2)
38 / 179
  7 Oposició
1964 547,770 20.8 (#2)
38 / 179
= Oposició
1966 539,027 19.3 (#2)
35 / 179
  3 Oposició
1968 530,167 18.6 (#3)
34 / 179
  1 Coalició
1971 450,904 15.6 (#3)
30 / 179
  4 Oposició
1973 374,283 12.3 (#3)
22 / 179
  8 Minoria
1975 711,298 23.3 (#2)
42 / 179
  20 Oposició
1977 371,728 12.0 (#3)
21 / 179
  21 Oposició (1977–1978)
Coalició (1978–1979)
1979 396,484 12.5 (#2)
22 / 179
  1 Oposició
1981 353,280 11.3 (#4)
20 / 179
  2 Oposició (1981–1982)
Coalició (1982–1984)
1984 405,737 12.1 (#3)
22 / 179
  2 Coalició
1987 354,291 10.5 (#4)
19 / 179
  3 Coalició
1988 394,190 11.8 (#4)
22 / 179
  3 Coalició
1990 511,643 15.8 (#3)
29 / 179
  7 Coalició (1990–1993)
Oposició (1993–1994)
1994 775,176 23.3 (#2)
42 / 179
  13 Oposició
1998 817,894 24.0 (#2)
42 / 179
= Oposició
2001 1,077,858 31.2 (#1)
56 / 179
  14 Coalició
2005 974,636 29.0 (#1)
52 / 179
  4 Coalició
2007 908,472 26.2 (#1)
46 / 179
  6 Coalició
2011 947,725 26.7 (#1)
47 / 179
  1 Oposició
2015 685,188 19.5 (#3)
34 / 179
  13 Minoria (2015–2016)
Coalició (2016–2019)
2019 825,486 23.4 (#2)
43 / 179
  9 Oposició
2022 460,546 13.3 (#2)
23 / 179
  20 Coalició

Eleccions locals

modifica
Eleccions municipals
Any Escons
# ±
1925
2.291 / 11.289
1929
2.615 / 11.329
  324
1933
2.692 / 11.424
  77
1937
2.374 / 11.425
  318
1943
2.217 / 10.569
  157
1946
2.519 / 11.488
  302
1950
2.342 / 11.499
  177
1954
2.353 / 11.505
  11
1958
2.405 / 11.529
  52
1962
2.196 / 11.414
  209
1966
1.747 / 10.005
  449
Reforma municipal
1970
1.080 / 4.677
  667
1974
1.277 / 4.735
  197
1978
1.155 / 4.759
  122
1981
1.240 / 4.769
  85
1985
1.201 / 4.773
  39
1989
1.261 / 4.737
  60
1993
1.601 / 4.703
  340
1997
1.557 / 4.685
  44
2001
1.666 / 4.647
  109
Reforma municipal
2005
804 / 2.522
  862
2009
699 / 2.468
  105
2013
767 / 2.444
  68
2017
688 / 2.432
  79
2021
620 / 2.436
  68
 
Eleccions regionals
Any Escons
# ±
1935 217,375
124 / 299
Nou
1943 300,241
123 / 299
  1
1946 368,040
139 / 299
  16
1950 348,861
128 / 299
  11
1954 355,295
127 / 299
  1
1958 412,111
135 / 303
  8
1962 387,628
127 / 301
  8
1966 402,574
115 / 303
  12
Reforma municipal
1970 449,479
95 / 366
  20
1974 400,062
98 / 370
  3
1978 411,812
90 / 370
  8
1981 457,565
84 / 370
  6
1985 418,149
83 / 374
  1
1989 451,807
89 / 374
  6
1993 717,536
125 / 374
  36
1997 665,857
124 / 374
  1
2001 963,220
139 / 374
  15
Reforma municipal
2005 744,466
60 / 205
  79
2009 648,903
54 / 205
  6
2013 809,664
62 / 205
  8
2017
54 / 205
  8
2021
54 / 205
= 0
 
Alcaldies
Any Escons
No. ±
2005
35 / 98
2009
31 / 98
  4
2013
48 / 98
  17
2017
37 / 98
  11
2021
35 / 98
  2

Parlament Europeu

modifica
Any Vots % Escons +/-
1979 252,767 14.5 (#3)
3 / 16
1984 248,397 12.5 (#4)
2 / 16
  1
1989 297,565 16.6 (#3)
3 / 16
  1
1994 394,362 19.0 (#1)
4 / 16
  1
1999 460,834 23.4 (#1)
5 / 16
  1
2004 366,734 19.4 (#2)
3 / 14
  2
2009 474,041 20.2 (#2)
3 / 13
=
2014 379,840 17.7 (#3)
2 / 13
  1
2019 648,203 23.5 (#1)
4 / 14
  2
2024 360,212 14.7 (#3)
2 / 14
  2

Referències

modifica
  1. Spearing Ortiz, A. I. «The Road to Strasbourg (1/2)» (en anglès). The New Federalist, 10-01-2014. [Consulta: 12 abril 2014].
  2. Kirchner, Emil J. Liberal Parties in Western Europe (en anglès). Cambridge University Press, 1988-11-03, p. 280. ISBN 978-0-521-32394-9. 
  3. Slomp, Hans. Europe, A Political Profile: An American Companion to European Politics [2 volumes: An American Companion to European Politics] (en anglès). ABC-CLIO, 2011-09-26, p. 415-420. ISBN 978-0-313-39182-8. 
  4. «Parties and Elections in Europe». [Consulta: 27 desembre 2022].
  5. Kildal, Nanna; Kuhnle, Stein. Normative Foundations of the Welfare State: The Nordic Experience (en anglès). Routledge, 2007-05-07, p. 74. ISBN 978-1-134-27283-9. 
  6. 6,0 6,1 Bengtsson, Åsa; Hansen, Kasper; Harõarson, Ólafur Þ; Narud, Hanne Marthe; Oscarsson, Henrik. The Nordic Voter: Myths of Exceptionalism (en anglès). ECPR Press, 2013-11-15, p. 206. ISBN 978-1-907301-50-6. 
  7. «Europavalg - dr.dk/Nyheder/Temaer/Europa» (en danés). DR, 21-10-2012. Arxivat de l'original el 2012-10-21. [Consulta: 27 desembre 2022].
  8. «Berlingske». Arxivat de l'original el 2005-02-06. [Consulta: 14 abril 2009].

Enllaços externs

modifica
  • (danès) Venstre Web oficial
  • (anglès) Partit Liberal de Dinamarca Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine.