Moviment Democràtic Cristià

Moviment Democràtic Cristià
	(sk) Kresťanskodemokratické hnutie
Dades
Tipus	partit polític
Ideologia	democràcia cristiana ; conservadorisme social ; europeisme
Alineació política	centredreta
Història
Creació	1990
Activitat
Membre de	Partit Popular Europeu
Membres	11.700 (2015)
Governança corporativa
Seu	Bratislava (Eslovàquia);
Presidència	Milan Majerský (en)
Consell nacional d'Eslovàquia (2025)	11 / 150
Altres
Color
Lloc web	kdh.sk

El Moviment Demòcrata Cristià (eslovac Kresťanskodemokratické Hnutie, KDH) és un partit polític d'Eslovàquia d'ideologia democristiana.

Història

El partit fou fundat el 1990 per Ján Čarnogurský.

Va ser membre de la coalició de govern, però la va abandonar el 7 de febrer de 2006 degut a disputes sobre un tractat internacional entre la República Eslovaca i la Santa Seu sobre l'objecció de consciència per motius religiosos. El seu líder actual és Ján Figeľ. És membre del Partit Popular Europeu i observador de la Internacional Demòcrata de Centre.

A les eleccions legislatives eslovaques de 2006 va obtenir el 8,3% del vot popular i 14 dels 150 escons després d'una campanya de l'oposició liderada per Robert Fico del Direcció – Socialdemocràcia (SMER-SD) centrada a revertir les reformes d'austeritat profundament impopulars dins dels sectors de la salut i l'educació impulsades pels llavors ministres Rudolf Zajac i Martin Fronc del KDH.^[1]

Quatre prominents parlamentaris (František Mikloško, Vladimír Palko, Rudolf Bauer i Pavol Minárik) va abandonar el partit el 21 de febrer de 2008 a causa del seu desacord tant amb la política com amb els dirigents del partit, i va fundar Demòcrates Conservadors d'Eslovàquia el juliol del mateix any.

A les eleccions legislatives eslovaques de 2010, SMER-SD obtingué un 34,79% dels sufragis, tanmateix el SNS va obtenir mals resultats i el HZDS es va convertir en extraparlamentari. Després que Robert Fico demostrés ser incapaç de formar govern, el president Ivan Gašparovič li demanà a Iveta Radičová, com a líder del partit més gran de l'oposició, que formés govern, el 23 de juny del 2010. Radičová va assumir el càrrec de primera ministra, sent la primera dona a Eslovàquia a assolir aquest càrrec, el 8 de juny de 2010, liderant un govern de coalició de centredreta formada pels liberals Llibertat i Solidaritat (SaS), el KDH, el partit dels hongaresos Most-Híd i Unió Democràtica i Cristiana Eslovaca – Partit Democràtic (SKDÚ-DS) amb una majoria al parlament, amb 79 escons de 150.^[2] El govern perdé la confiança del parlament l'11 d'octubre de 2011 a causa de desavinences entre els partits de la coalició governamental per l'ampliació del Fons Europeu d'Estabilitat Financera,^[3] fet que portà a la celebració d'eleccions anticipades el 10 de març de 2012.

Les eleccions de 2012 foren guanyades per l'oposició socialdemòcrata amb majoria absoluta^[4] enmig d'un important escàndol de corrupció que va implicar polítics locals de centredreta.^[5]

Després de les eleccions de 2012 Daniel Lipsic va abandonar el partit per unir-se a OĽaNO d'Igor Matovic, i el juny de 2014 Radoslav Procházka també va abandonar el partit per formar el que esdevingué el Partit Conservador Eslovac.^[6]

A les eleccions legislatives eslovaques de 2016, el partit només va obtenir el 4,94% dels vots, perdent tots els seus escons. Aquesta va ser la primera vegada des dels seus inicis que el partit no arribava al parlament^[6] i Ján Figeľ va dimitir com a líder del partit.

El juny de 2016, Alojz Hlina es va convertir en president del KDH,^[7] i va dimitir del càrrec de president del partit el 2 de març de 2020 després que el partit tampoc obtingué cap escó a les eleccions legislatives eslovaques de 2020, i Milan Majerský va ser l'escollit pel partit per succeïr-lo.^[8]

Resultats electorals

Consell Nacional

Any	Lider	Vots	%	Pos.	Escons	+/–	Govern
1990	Ján Čarnogurský	648,782	19.2%	2n	31 / 150		Coalició
1992		273,945	8.9%	3r	18 / 150	13	Oposició (1992–94)
1992		273,945	8.9%	3r	18 / 150	13	Coalició (1994)
1994		289,987	10.1%	4t	17 / 150	1	Oposició
1998		Coalició Democràtica Eslovaca (SDK)			15 / 150	2	Coalició
2002	Pavol Hrušovský	237,202	8.3%	5è	15 / 150	=	Coalició (2002–06)
2002		237,202	8.3%	5è	15 / 150	=	Oposició (2006)
2006		191,443	8.3%	6è	14 / 150	1	Oposició
2010	Ján Figeľ	215,755	8.5%	4t	15 / 150	1	Coalició
2012		225,361	8.8%	2n	16 / 150	1	Oposició
2016		128,908	4.9%	9è	0 / 150	16	Extraparlamentari
2020	Alojz Hlina	134,099	4.7%	8è	0 / 150	=	Extraparlamentari
2023	Milan Majerský	202,515	6.8%	5è	12 / 150	12	Oposició

Parlament Europeu

Any	Lider	Vots	%	Pos.	Escons	+/–	Grup
2004	Anna Záborská	113,655	16.2%	4t	3 / 14		EPP
2009	Martin Fronc	89,905	10.9%	4t	2 / 13	1
2014	Anna Záborská	74,108	13.2%	2n	2 / 13	=
2019	Ivan Štefanec	95,588	9.7%	4t	2 / 14	=
2024	Miriam Lexmann	105,602	7.15%	5è	1 / 15	1

Presidencials


Any	Candidat	1a volta			2a volta
Any	Candidat	Vots	%	Pos.	Vots	%	Pos.
1999	Suport a Rudolf Schuster	1,396,950	47.4%	1r	1,727,48	57.2%	Victòria
2004	František Mikloško	129,414	6.5%	5è
2009	Suport a Iveta Radičová	713,735	38.1%	2n	988,808	44.5%	Derrota
2014	Pavol Hrušovský	63,298	3.3%	6è
2019	Suport a František Mikloško	122,916	5.7%	5è

Líders de partit

Líder		Any
1	Ján Čarnogurský	1990–2000
2	Pavol Hrušovský	2000–2009
3	Ján Figeľ	2009–2016
4	Alojz Hlina	2016–2020
5	Milan Majerský	2020–present

Referències

↑ Jurinová, Martina. «KDH woos opposition». The Slovak Spectator, 28-02-2005. [Consulta: 18 maig 2024].
↑ Slovenský prezident pověřil vytvořením vlády Radičovou. Fico přiznal prohru [El president eslovac va confiar la formació del govern a Radičová. Fico va reconèixer la derrota] (en txec). Idnes, 23 de juny de 2010 [Consulta: 19 maig 2024].
↑ El parlament d'Eslovàquia rebutja el fons de rescat de l'euro
↑ «Socialdemocràcia eslovaca aconsegueix la majoria absoluta amb el 45% dels vots». 324.
↑ Nicholson, Tom. «How a Gorilla devoured democracy in Slovakia» (en anglès). Politico, 06-01-2025. [Consulta: 12 gener 2025].
↑ ^6,0 ^6,1 Tim Haughton, Darina Malova, Kevin Deegan-Krause. «Slovakia’s newly elected parliament is dramatically different and pretty much the same. Here’s how.» (en anglès). The Washington Post, 09-03-2016. [Consulta: 1r febrer 2025].
↑ Mikušovič, Dušan. «Predsedom KDH sa stal Hlina, nového šéfa má aj SMK» (en eslovè). Denník, 11-06-2016. [Consulta: 1r febrer 2025].
↑ «Christian Democrats elected new leaders» (en anglès). Spectator, 24 agust 2020. [Consulta: 1r febrer 2025].

Enllaços externs

Web oficial

[1] Jurinová, Martina. «KDH woos opposition». The Slovak Spectator, 28-02-2005. [Consulta: 18 maig 2024].

[2] Slovenský prezident pověřil vytvořením vlády Radičovou. Fico přiznal prohru [El president eslovac va confiar la formació del govern a Radičová. Fico va reconèixer la derrota] (en txec). Idnes, 23 de juny de 2010 [Consulta: 19 maig 2024].

[3] El parlament d'Eslovàquia rebutja el fons de rescat de l'euro

[4] «Socialdemocràcia eslovaca aconsegueix la majoria absoluta amb el 45% dels vots». 324.

[5] Nicholson, Tom. «How a Gorilla devoured democracy in Slovakia» (en anglès). Politico, 06-01-2025. [Consulta: 12 gener 2025].

[TWP-6] 6,0 ^6,1 Tim Haughton, Darina Malova, Kevin Deegan-Krause. «Slovakia’s newly elected parliament is dramatically different and pretty much the same. Here’s how.» (en anglès). The Washington Post, 09-03-2016. [Consulta: 1r febrer 2025].

[7] Mikušovič, Dušan. «Predsedom KDH sa stal Hlina, nového šéfa má aj SMK» (en eslovè). Denník, 11-06-2016. [Consulta: 1r febrer 2025].

[8] «Christian Democrats elected new leaders» (en anglès). Spectator, 24 agust 2020. [Consulta: 1r febrer 2025].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]