Obre el menú principal

Poble de la Llibertat (PdL) és una coalició política italiana de centredreta, amb referents democratacristians i liberals, constituïda oficialment el 28 de febrer de 2007 arran d'un discurs de Silvio Berlusconi a la Piazza San Babila de Milà el 18 de novembre 2007, i amb la que es presentà a les eleccions legislatives italianes de 2008. És formada per Forza Italia i Alleanza Nazionale, coaligats amb Lliga Nord i Moviment per l'Autonomia. La idea és una continuació del Pol de les Llibertats, amb el que es presentà a les eleccions legislatives italianes de 2001, i de la Casa de les Llibertats, amb el que es presentà a les de 2006. La idea és la de formar un gran partit unitari de centredreta, per al que havia arribat a un acord amb AN, però no amb UDC i Lliga Nord. El nom de la coalició recull el projecte  de Michela Vittoria Brambilla de crear el Partit de la Llibertat.

Infotaula d'organitzacióPopolo della Libertà (PdL)
(it) Il Popolo della Libertà
Il Popolo della Libertà.png
Berlusconi incaricato premier 2008 - 2.jpg
Dades
Nom curt PdL
Tipus Partit polític italià
Ideologia política Democràcia cristiana, Conservadorisme
Alineació política centredreta
Forma jurídica
Creació 18 de novembre de 2007
Fundador Silvio Berlusconi i Gianfranco Fini
Dissolució 16 novembre 2013
Activitat
Membre de Partit Popular Europeu
Membres1.000.000 (2011)
Organització i govern
Seu 
Presidència Silvio Berlusconi
Secretari general Angelino Alfano
Òrgan de premsa Il Giornale della Libertà
Representació 272 diputats i 156 senadors

Lloc web http://www.ilpopolodellaliberta.it/
Modifica les dades a Wikidata

FormacióModifica

El 18 de novembre de 2007 Forza Italia va dur una campanya per a convocar eleccions anticipades anomenada rivoluzione del predellino, i s'integra en un nou moviment, anomenat Poble de la Llibertat. El 27 de març de 2008 fa assemblea constituent, on s'aprova el programa Rialza Italia, i anuncia el propòsit de portar una llista única de centredreta per a les eleccions legislatives italianes de 2008. FI es dissol i s'hi integra i s'hi adhereixen el febrer de 2008 AN, Acció Social i Populars Liberals de Carlo Giovanardi, acord Berlusconi-Fini. Lliga Nord i MPA li exigeixen mantenir la respectiva identitat del partit. UDC i la Destra decideixen presentar-se en solitari. Les eleccions foren molt mediatitzades pels mitjans televisius, però no s'arribà a l'esperat duel televisiu Berlusconi-Veltroni, cap de la Sinistra-l'Arcobaleno.

La coalició va guanyar les eleccions del 2008, amb el 46,8 1% de vots a la Cambra dels Diputats i el 47,32% al Senat per a la coalició centredreta, d'ells 37,39% i 38,17% per a PdL, qui amb la Lliga Nord i el MPA formaria la nova majoria a la cambra. El president de la Cambra és Gianfranco Fini i el del Senat Renato Schifani, i presidents del grup parlamentari Fabrizio Cicchitto i Maurizio Gasparri. Del nou govern, 17 són PdL (21). L’11 de maig de 2008 Fini deixa la presiència d'AN a Ignazio la Russa per tal de guiar a confluència el PdL a començaments de 2009.

 
Els portaveus del Poble de la Llibertat a les Cambres del Parlament Italià.

A nivell europeu, mantenen Forza Italia en el Partit Popular Europeu, AN a Unió per l'Europa de les Nacions i el Partit dels Pensionistes als Demòcrates Europeus.

Partits adheritsModifica

Resultats electoralsModifica

Vots % Escons
Legislatives 2008 Cambra 13.642.742 37,4 276
Senat 12.678.790 38,2 146

Grups parlamentaris del PdLModifica

BibliografiaModifica

  • Silvio Berlusconi. Verso il Partito della Libertà: l'identità, i valori, il progetto.Milano, Mondadori, 2006. ISBN 88-04-55839-3.
  • (català)Gustau Navarro i Barba Bagasses, lladres i ministres al país de Berlusconi Edicions dels A.L.I.LL, Mataró, 2009. ISBN 978-84-613-6192-2

Enllaços externsModifica