Partit Republicà Italià

Partit Republicà Italià (italià Partito Republicano Italiano o PRI) és el més antic de tots els partits italians en actiu. A més és l'únic que manté des de la seva fundació el nom, el símbol i els ideals. Es va fundar a Bolonya el 12 d'abril de 1895. Els polítics més destacats del PRI són pare i fill, Ugo La Malfa deu anys al capdavant i Giorgio La Malfa, catorze. Com tots els partits menys el Partit Nacional Feixista va ser prohibit durant la dictadura de Benito Mussolini.

Infotaula d'organitzacióPartit Republicà Italià
Dades
Nom curtPRI Modifica el valor a Wikidata
TipusPartit polític italià
IdeologiaLiberalisme
Alineació políticacentrisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació12 d'abril de 1895
Activitat
Membre dePartit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaFrancesco Nucara (2014–) Modifica el valor a Wikidata
Secretari generalFrancesco Nucara
Òrgan de premsaLa Voce Repubblicana
Afiliació europeaPartit dels Liberals Demòcrates i Reformistes Europeus
Representació2 diputats
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhttp://www.pri.it

Facebook: 153203041403638 Modifica el valor a Wikidata

Refundació i secretaria de Ugo La Malfa

modifica

Després de l'arribada de la democràcia en els anys quaranta es reconstituí el partit. Des de les primeres eleccions de 1948 el PRI aposta pel centre i d'acord, participa en la coalició centrista governant fins a 1957, any en el qual retiren el suport al govern democristià. En 1965, Ugo La Malfa, el més important polític republicà, és escollit secretari general. El PRI torna a entrar en la coalició governant amb el nou lideratge fins a 1974, on desacords econòmics expulsen els republicans del govern.

La crisi dels anys 70 va fer que en el 79 La Malfa rebés l'encàrrec de formar govern. Sent això gairebé impossible sense el suport de la Democràcia Cristiana, rebutja l'encàrrec i el PRI obté la vicepresidència en el govern del democristià Giulio Andreotti. Poc després moriria La Malfa, deixant orfes de líder als republicans. Giovanni Spadolini serà el nou secretari. Amb ell el PRI participarà en el pentapartito italià, que va unir als més importants partits excepte el comunista durant els anys 80.

Secretaria de Giorgio La Malfa

modifica

Després de ser escollit Spadolini president del senat, els republicans nomenaren Giorgio La Malfa, fill de l'històric cap Ugo La Malfa, com nou secretari. Portant com bandera les qüestions morals duria al PRI a l'oposició en els primers anys dels noranta. Durant l'escàndol de corrupció, conegut com a Mans netes, el PRI sortiria pràcticament indemne. La Malfa va dimitir momentàniament mentre va ser investigat per la fiscalia i en ser declarat innocent va retornar a la secretària del partit.

Encara que no patís escàndols de corrupció, la falta de confiança en els partits tradicionals sí que el va afectar. Així, en les eleccions de 1994 passà de 37 senadors i diputats a només 15. Per aquest fracàs nombrosos dirigents van abandonar el partit. Uns es van unir a Forza Italia de Silvio Berlusconi, altres a Demòcrates d'Esquerres i alguns van acabar a La Margarida. Només va quedar una diputada afí als republicans. Malgrat la sagnia de militants, el PRI va seguir existint i en 1995 decidí entrar en L'Olivera, coalició de centreesquerra. Va seguir baixant el nombre de votants en les eleccions de 1994, on el PRI va aconseguir solament dos diputats i dos senadors.

En la legislatura va haver-hi petites escissions de dirigents contraris a la permanència en l'Olivera. En concloure el govern, en el XLII Congrés celebrat a Bari es decidí abandonar la coalició de centreesquerra i adherir-se a la Casa de les Llibertats de Berlusconi. Aquesta decisió duria al 5% dels congressistes (una diputada entre ells) a abandonar el partit i crear el Movimento Repubblicani Europei. En canvi, van tornar al PRI els petits partits creats durant l'adhesió a l'Olivera.

El 2001, Giorgio La Malfa abandonar la secretaria general després de 14 anys per a assumir la presidència del partit. Li substituïx el diputat Francesco Nucara. En abril del 2005 el PRI entraria en el govern, assumint La Malfa la cartera de Política Comunitària i Nucara la vicecartera de medioambiente. Les eleccions del 2006 donarien tres parlamentaris republicans i es mantindrien dintre de la coalicción de centredreta. La Malfa abandonaria el partit el 2006, per diferències enfront del referèndum constitucional de reforma federalista. Mentre la coalicción a la qual pertany el PRI demanava el sí, La Malfa decidí donar suport al no, dimitint del seu lloc de president del partit en considerar-lo incompatible.

Resultats electorals

modifica

Parlament Italià

modifica
Any Líder Vots % Diputats +/− Vots % Senadors +/-
1897 60,833 (4t) 5.0
25 / 508
Nou
1900 79,127 (5è) 6.2
29 / 508
  4
1904 75,225 (5è) 4.9
24 / 508
  5
1909 81,461 (5è) 4.4
23 / 508
  1
1913 102,102 (7è) 2.0
8 / 508
  15
1919
Salvatore Barzilai
53,197 (10è) 0.9
9 / 508
  1
1921 124,924 (8è) 1.9
6 / 535
  3
1924 133,714 (9è) 1.9
7 / 535
  1
1929
Prohibició del partit durant la Itàlia Feixista
1934
1946 1,003,007 (6è) 4.4
23 / 556
  23
1948 651,875 (6è) 2.5
9 / 574
  14
594,178 (6è) 2.6
6 / 237
Nou
1953 438,149 (8è) 1.6
5 / 590
  4
261,713 (8è) 1.1
0 / 237
  6
1958 405,782 (9è) 1.4
6 / 596
  1
363,462 (9è) 1.4
0 / 246
=
1963 420,213 (8è) 1.4
6 / 630
= 223,350 (8è) 0.8
1 / 315
=
1968 626,533 (7è) 2.0
9 / 630
  3
622,388 (7è) 2.2
2 / 315
  2
1972 954,357 (7è) 2.9
15 / 630
  6
918,440 (7è) 3.0
5 / 315
  3
1976 1,135,546 (6è) 3.1
14 / 630
  1
846,415 (6è) 2.7
7 / 315
  2
1979 1,110,209 (7è) 3.0
16 / 630
  2
1,053,251 (7è) 3.4
6 / 315
  1
1983 1,874,512 (5è) 5.1
29 / 630
  13
1,452,279 (5è) 4.7
11 / 315
  5
1987 1,428,663 (5è) 3.7
21 / 630
  8
1,248,641 (5è) 3.9
8 / 315
  3
1992 1,722,465 (7è) 4.4
27 / 630
  6
1,565,142 (7è) 4.5
10 / 315
  2
1994 Dins el Pacte Segni
1 / 630
  26
Dins Pacte per Itàlia
0 / 315
  10
1996 Dins els Populars
2 / 630
  1
Dins L'Ulivo
0 / 315
=
2001 Dins Forza Italia
1 / 630
  1
Dins Forza Italia
1 / 315
  1
2006
2 / 630
  1
1 / 315
=
2008 Dins el PdL
2 / 630
= Dins el PdL
0 / 315
  1
2013 7,143 (21è) 0.02
0 / 630
  2
8,476 (21è) 0.02
0 / 315
=
2018
Corrado De Rinaldis Saponaro
Coalició PRI-ALA
0 / 630
= Coalició PRI-ALA
0 / 315
=
2022 Dins Acció - IV
0 / 400
= Dins Acció - IV
0 / 200
=

Parlament Europeu

modifica
Any Líder Vots % Escons +/– Grup
1979 Giovanni Spadolini 896,139 (8è) 2.56
2 / 81
Nou LD
1984 Coalició PRI-PLI
2 / 81
= LDR
1989 Giorgio La Malfa
3 / 81
  1
1994 242,786 (12è) 0.74
1 / 87
  2 ELDR
1999 Coalició PRI-FdL
1 / 87
=
2004 Coalició PRI-LS
0 / 78
  1
2009 No van participar-hi.
2014 Francesco Nucara Dins l'Opció Europea
0 / 73
=
2019 Corrado de Rinaldis Saponaro Dins Més Europa
0 / 76
=
2024 Dins Acció
0 / 76
=

Eleccions regionals

modifica
Any Líder Vots % Escons +/−
1970 787,011 (8è) 2.9
18 / 720
Nou
1975 961,797 (6è) 3.2
19 / 720
  1
1980 922,970 (6è) 3.0
18 / 720
  1
1985 1,280,563 (5è) 4.0
25 / 720
  7
1990 1,139,590 (6è) 3.6
21 / 720
  4

Secretaris

modifica

A partir del 1945: