Pol de les Llibertats

Pol de les Llibertats (PdL) fou una coalició política italiana de centredreta constituïda inicialment per a les eleccions legislatives italianes de 1994, per als col·legis uninominals d'Itàlia del Nord.

Infotaula d'organitzacióPol de les Llibertats
(it) Polo delle Libertà Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscoalició política Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticademocràcia cristiana Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentredreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1994
Data de dissolució o abolició2000 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
PresidènciaSilvio Berlusconi Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Creació

modifica

L'expresssió PdL fou creada pel dirigent de la Lliga Nord Roberto Maroni el 30 de gener de 1994 després d'un acord entre el seu partit i Forza Italia de Silvio Berlusconi,[1] degut a la nova llei electoral de caràcter majoritari. Per a les eleccions de 1994 va aplegar els partits:

Adoptaren com a símbol el guerrer de la Lliga i el de Forza Itàlia, que es presentaven a ambdues Cambres. Els altres tres es presentaren al Senat dins de Forza Italia.

El primer govern Berlusconi

modifica

Juntament amb els vots obtinguts pel Pol del Bon Govern, present a Centre i Sud, i Alleanza Nazionale, assolí majoria absoluta a la Cambra dels Diputats i quasi majoria al Senat d'Itàlia. Així Berlusconi pogué formar govern amb càrrecs per a tots els partits (els radicals obtingueren la comissaria europea per a Emma Bonino), però va durar poc per les fortes diferències entre la Lliga i AN, a la que Bossi qualificava de feixista.

El 21 de desembre de 1994 la Lliga deixa el govern i donà suport una moció de confiança presentada per Rocco Butiglione (PPI). Una part dels diputats de la Lliga rebutjaren donar-la suport i en foren expulsats; el seu cap, Luigi Negri, cap de la Lliga Llombarda, decidí romandre en el Pol i va crear la Lliga Italiana Federalista. Com que el president Oscar Luigi Scalfaro era contrari a convocar noves eleccions, va formar govern Lamberto Dini.

Readscripció de forces

modifica

Després del Consell nacional d'11 de març de 1995, Rocco Buttiglione va decidir trencar el pacte amb el PDS i tornar el PPI al centredreta, cosa que provocà el trencament del partit. Els partidaris de Buttiglione adoptaren el nom de Pol Popular i donaren suport Berlusconi, mentre que els altres o Populars (Popolari) donaren suport Romano Prodi. A les eleccions regionals italianes de 1995 el Pol de la Llibertat presentà una llista homogènia amb:

El resultat no fou tant positiu com l'esperat, a causa de la defecció de la Lliga i que el suport Popular no fou tan alt com l'esperat. Tot i així, guanyaren a 6 regions (Llombardia, Campània, Vèneto, Piemont, Pulla i Laci). El juliol de 1995 Buttiglione redefiní el seu moviment, i arriba a un acord amb els populars de centreesquerra amb el nom de Cristians Democràtics Units (CDU).

Derrota a les legislatives de 1996

modifica

A les eleccions legislatives italianes de 1996 la coalició es tornà a presentar amb un símbol únic per a la Cambra. Arribà a un acord amb Forza Italia, CCD-CDU i Alleanza Nazionale, i fins i tot arribaren a un acord amb la Llista Marco Pannella-Sgarbi pel qual FI ajudaria als radicals a canvi de convocar una sèrie de referèndums.

La suma total de la coalició amb la Llista Pannella fou del 44% (contra el 43,4% del centreesquerra), però l'oposició de la Lliga Nord va donar el govern a Romano Prodi. Tot i estar a l'oposició, donaren suport el govern en votacions a favor de l'ajuda humanitària a Albània (1997) o l'ampliació de l'OTAN, quan Rifondazione Comunista  (en la coalició de govern), havia votat en contra. A les eleccions regionals de Sicília de 1996, però, guanyaren i aconseguiren formar govern.

A les eleccions administratives i municipals de 1997 aconseguiren que Gabriele Albertini fou escollit alcalde de Torí i Raffaele Costa de Milà. Per la tardor Bossi proposà una aliança Lliga-Pol per a prendre Venècia al centreesquerra, però no reeixí i Massimo Cacciari continuà com a alcalde. Tampoc aconseguiren guanyar a Gènova.

A la primavera de 1998 molts parlamentaris abandonaren el Pol per passar-se a l'UDR de Francesco Cossiga, que proposava crear un gran centre alternatiu. Mastella va fundar els Cristians Demòcrates per la república (CDR), que s'uniren a UDR, així com el CDU de Buttiglione i alguns membres de FI i AN a títol personal. UDR permeté la formació del govern de Massimo D'Alema, i l'aliança entre UDR i l'Ulivo provocaren canvis de governs regionals a Sicília, Campània, Calàbria i Molise.

El resultat de les eleccions europees de 1999 fou força positiu per a Forza Italia, que fou el partit italià més votat. La coalició amb CCD i AN-Pacte Segni tenia el 38,1% dels vots contra el 41,2 del centreesquerra. A les eleccions administratives de 1999 aconseguiren  que Giorgio Guazzaloca fos alcalde de Bolonya i al Piemont arribaren a un acord amb la Lliga, malgrat que l'artífex, Domenico Comino, en fou expulsat. El CDU i el Partit dels Pensionistes es reagruparen al centredreta.

Nou acord amb la Lliga Nord a les regionals de 2000

modifica

Després de la caiguda del govern de Berlusconi per desavinences amb la Lega Nord, l'aliança va acabar. Després Forza Italia, l'Alleanza Nazionale i el Centre Cristià Democràtic van formar una altra coalició, el Pol per les Llibertats, que l'any 2000, després de la reentrada de la Lliga Nord, que havia abandonat la via secessionista i temia no superar la barrera del 4% en algunes circumscripcions, anuncià haver arribat a un acord amb Força Itàlia per a les regionals i legislatives, i fou acceptat per la coalició malgrat les reticències d'AN i CCD. A les eleccions regionals italianes de 2000 formaren la coalició FI, CCD, CDU, AN, Lliga Nord, Liberal Sgarbi, Partit Socialista-Socialdemocràcia i altres partits de base regional. Guanyaren a 8 regions de 16, reconqueriren Calàbria i guanyaren Laci, Ligúria i Abruços. Per a les Eleccions legislatives italianes de 2001 després de l'ingrés oficial del Nou PSI de Gianni de Michelis i del PRI, la coalició fou rebatejada com a Casa de les Llibertats.[2]

Resultats electorals

modifica
Vots % Escons
Legislatives 1994 Majoritari Cambra 164[a]
Senat 6.570.468 19,9 82
Legislatives 1996 Majoritari Cambra 15.027.030 40,3 169[b]
Senat 12.185.020 37,4 116
  1. elegits en la quota majoritària, afegits els del Pol del Bon Govern
  2. en la quota majoritària

Referències

modifica
  1. Corriere della Sera. Maroni: "alleanze con noi entro il 25" (en italià) [Consulta: 1r octubre 2023]. 
  2. Vandelli, Vittorio. 1994-2014 Berlusconi's new ventennio (en italià). Vittorio Vandelli, 2014, p. 189. ISBN 978-605-03-2890-5. [Enllaç no actiu]