L'Olivera (en italià L'Ulivo) fou una denominació utilitzada per a diverses coalicions successives d'Itàlia, va ser creada el 1996, i el 2007 s'integrà al Partit Democràtic.

Infotaula d'organitzacióL'Ulivo
L'Olivera
(it) L'Ulivo Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEx Coalició política italiana
IdeologiaSocialdemòcrata, Centrisme
Alineació políticacentreesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació21 d'abril de 1996 - 14 d'octubre de 2007
Data de dissolució o abolició14 octubre 2007 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
PresidènciaRomano Prodi
(Últim)
Secretari generalcap
Òrgan de premsacap
Afiliació europeacap
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webno

El líder històric i ideòleg d'aquestes coalicions va ser Romano Prodi, Primer Ministre d'Itàlia des de 2006 a 2008. Per a les eleccions generals de 2006, L'Ulivo va ser substituïda en gran manera per una aliança més àmplia dirigida per Prodi anomenada L'Unione.

Història

modifica

Gabinet de Prodi (1996-98)

modifica

El 21 d'abril de 1996, L'Ulivo va guanyar les eleccions generals en aliança amb el Partit de la Refundació Comunista (PRC), fent de Romano Prodi el primer ministre d'Itàlia. Va ser la primera vegada des de 1946 que els comunistes, ara reunits entorn el Partit Democràtic de l'Esquerra, participaven en el govern del país i un dels seus líders, Walter Veltroni , que es va presentar amb Prodi en una llarga campanya electoral, va ser viceprimer ministre.

El 1996 la coalició es va formar pels següents partits:

Partit Ideologia Líder
Partit Democràtic de l'Esquerra (PDS) Socialisme democràtic Massimo D'Alema
Partit Popular Italià (PPI) Democràcia cristiana Franco Marini
Renovació Italiana (RI) Liberalisme Lamberto Dini
Federació dels Verds (FdV) Ecologisme Carlo Ripa di Meana
Federació Laborista (FL) Socialdemocràcia Valdo Spini
Socialistes Italians (SI) Socialdemocràcia Enrico Boselli
Unió Democràtica (UD) Socioliberalisme Antonio Maccanico
Pacte Segni (Patto) Centrisme Mariotto Segni
La Xarxa (Rete) Anticorrupció Leoluca Orlando
Partit Popular del Tirol del Sud (SVP) Regionalisme Luis Durnwalder
Partit Republicà Italià (PRI) Socioliberalisme Giorgio La Malfa

D'Alema a Rutelli (1998-2004)

modifica

El 9 d'octubre de 1998, el gabinet de Prodi va caure quan Rifondazione va abandonar l'aliança. Des del 21 d'octubre de 1998 L'olivera va ser el nucli dels governs liderats per Massimo D'Alema i per Giuliano Amato. Quan D'Alema va esdevenir primer ministre, va ser la primera vegada a Itàlia i a Europa que un hereu de la tradició comunista va arribar a dirigir un govern.

El 13 de maig de 2001, encapçalada per Francesco Rutelli, que es va presentar amb Piero Fassino, la coalició va perdre les eleccions generals contra Silvio Berlusconi i la seva coalició de centredreta Casa de les Llibertats. A les eleccions generals de 2001, la coalició estava formada per sis partits:

Partit Ideologia Líder
Demòcrates d'Esquerra (DS) Socialdemocràcia Piero Fassino
Democràcia és Llibertat - La Margerita (DL) Centrisme Francesco Rutelli
Partit dels Comunistes Italians (PdCI) Comunisme Oliviero Diliberto
Socialistes Democràtics Italians (SDI) Socialdemocràcia Enrico Boselli
Federació dels Verds (FdV) Ecologisme Alfonso Pecoraro Scanio
Unió de Demòcrates per Europa (UDEUR) Democràcia cristiana Clemente Mastella

La Federació

modifica

El 12 de juny de 2004, L'Ulivo, en una llista de quatre partits anomenada Units en L'Olivera (Uniti nell'Ulivo)

Partit Ideologia Líder
Demòcrates d'Esquerra (DS) Socialdemocràcia Piero Fassino
Democràcia és Llibertat - La Margerita (DL) Centrisme Francesco Rutelli
Socialistes Democràtics Italians (SDI) Socialdemocràcia Enrico Boselli
Moviment Republicans Europeus (MRE) Socioliberalisme Luciana Sbarbati

El 13 de setembre de 2004, la coalició es va transformar en la Federació de L'Olivera, formada pels mateixos quatre partits que van fer campanya junts a les eleccions europees d'aquell estiu. Romano Prodi, que va tornar a la política aquell any, després de cinc anys de president de la Comissió Europea, va ser escollit president de la federació, que s'havia de convertir en el nucli d'una coalició més gran de centreesquerra.

El 10 de febrer de 2005 es va presentar el nom i el logotip d'aquesta nova aliança anomenada L'Unione. Estava integrat per la Federació de l'Olivera, el Partit de la Refundació Comunista (PRC), el Partit dels Comunistes Italians (PdCI), Itàlia dels Valors (IdV), la Federació dels Verds i altres partits menors. Així, a les eleccions generals de 2006 L'Unione va servir de paraigües com ho va ser L'Ulivo en els seus inicis.

Posteriorment, la Federació es va dissoldre a favor del nou Partit Democràtic.

Resultats electorals

modifica

Parlament Italià

modifica
Any Líder Vots % Diputats +/− Vots % Senadors +/-
1996 15,758,981 (1r) 42.2
285 / 630
Nou 13,444,977 (1r) 41.2
157 / 315
Nou
2001 16,209,944 (2n) 43.5
247 / 630
  38
13,282,495 (2n) 39.2
128 / 315
  29
2006 11,928,362 (1r) 31.2
220 / 630
  27
9,664,935 (1r) 28.6
101 / 315
  27

Parlament Europeu

modifica
Any Líder Vots % Escons +/−
2004 10,105,836 (1r) 31.2
24 / 78

Enllaços externs

modifica