Obre el menú principal

La Venera 4 (Венера 4) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un mòdul que havia de desprendre's de la sonda principal, penetrar en l'atmosfera i aterrar a la superfície.

La Venera 4 fou llançada en una Tyazheliy Spútnik (67-058B) el 12 de juny de 1967 a les 02:40 UTC, amb la missió de realitzar estudis atmosfèrics directes. El 18 d'octubre d'aquell any entrà en l'atmosfera de Venus i alliberà una càpsula amb dos termòmetres, un baròmetre, un altímetre, un analitzador de densitat atmosfèrica, 11 analitzadors de gasos i dos emissors de radiofreqüència. El mòdul principal duia un magnetòmetre, detectors de raigs còsmics, espectròmetres centrats en les línies Lyman-alfa per a detectar hidrogen i oxigen atòmics i trampes per a partícules carregades. La càpsula retornà senyals cap a la Terra i obrí un sistema de paracaigudes fins a una altura de 24,96 km, moment en què es perdé la comunicació. El lloc estimat d'aterratge es troba al voltant de 19° N – 38° E.

La Venera 4 fou la primera sonda a aconseguir realitzar una anàlisi in situ de l'ambient d'un altre planeta. Proporcionà la primera anàlisi química de l'atmosfera de Venus, demostrant que està formada bàsicament per diòxid de carboni i un petit percentatge de nitrogen. Tot i que la càpsula no assolí la superfície, proporcionà els primers mesuraments directes de la temperatura, que demostraren que Venus és extremadament calent i que l'atmosfera era molt més densa que el que s'esperava.


Coord.: 19° N, 38° E / 19°N,38°E / 19; 38

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Venera 4 Modifica l'enllaç a Wikidata