Període orbital
El període orbital ,conegut també com a període revolució, és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.[1] En astronomia, sol aplicar-se a planetes o asteroides que orbiten al voltant del Sol, llunes que orbiten planetes, exoplanetes que orbiten altres estrelles o estrelles binàries
TipologiesModifica
Hi ha dos tipus de períodes orbitals d'objectes que fan voltes a l'entorn del Sol:
- El període sideri és el temps que triga un objecte a fer una volta completa al voltant del Sol, respecte de les estrelles. Aquest es considera l'autèntic període orbital de l'objecte.[2]
- El període sinòdic és el temps que triga un objecte a tornar a aparèixer en el mateix punt del cel respecte a la Terra. Aquest és el temps que transcorre entre dues conjuncions superiors o inferiors successives amb el Sol, si el planeta és interior; i dues conjuncions o oposicions successives si el planeta és exterior. El període sinòdic diferix del període sideri, ja que la Terra fa voltes a l'entorn del Sol. La veu sinòdic, en grec, significa 'reunió' o 'conjunció'. Des de l'antiguitat, es coneix tal període per a tots els planetes.[3]
Relació entre el període sideri i el període sinòdicModifica
Copèrnic va desenvolupar una fórmula matemàtica per relacionar els períodes sideri i sinòdic d'un planeta.
En avant, s'empraran els símbols següents:
- P = període sideri del planeta
- S = període sinòdic del planeta
- T = període sideri/sinòdic de la Terra
En passar un temps S, la Terra recorre un angle de (360°/T)S (supose's una òrbita completament circular) i el planeta es mou (360/P)S.
Considerem el cas d'un planeta interior, és a dir, un planeta que tarda menys que la Terra a fer un retorn del Sol.
- (360/P)S = (360/T)S + 360
Usant l'àlgebra obtenim:
- 1/P = 1/T + 1/S
Per a un planeta exterior, es procedeix de manera anàloga:
- 1/P = 1/T - 1/S
ReferènciesModifica
- ↑ Faulkner, Danny R. New Astronomy Book (en anglès). New Leaf Publishing Group, 2014-09-01, p. 94. ISBN 978-0-89051-834-2.
- ↑ Kuhn, Karl F.; Koupelis, Theo. In Quest of the Universe (en anglès). Jones & Bartlett Learning, 2004, p. 57. ISBN 978-0-7637-0810-8.
- ↑ Price, Fred W. The Planet Observer's Handbook (en anglès). Cambridge University Press, 2000-10-26, p. 89. ISBN 978-0-521-78981-3.
Vegeu tambéModifica
BibliografiaModifica
- Bate, Roger B.; Mueller, Donald D.; White, Jerry E. Fundamentals of Astrodynamics. Dover, 1971.