Margarida Cardoso

Maria Margarida de Almeida Rodrigues Cardoso (Tomar, 12 de juny de 1963) és una directora de cinema i realitzadora portuguesa. També és professora de cinema, vídeo i comunicació multimèdia a la Universidade Lusófona de Lisboa[1] i tutora del màster Docnomads.

Infotaula de personaMargarida Cardoso
Biografia
Naixement12 juny 1963 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Tomar (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola Artística António Arroio (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de cinema, guionista, realitzadora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1996 Modifica el valor a Wikidata –
Premis

IMDB: nm0136673 Allocine: 43250 Allmovie: p399481 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Nascuda a Portugal, el 1975 es va establir a Moçambic, des 1981 va treballar com a fotògraf publicitari abans que donés els seus primers passos en la producció cinematogràfica. Estudià imatge i comunicació audiovisual a l'escola António Arroio de Lisboa i va treballar alguns anys a França i Portugal como fotògraf i assistent de realització de João Botelho (a Um Adeus Português, 1985) i Joaquim Leitão (a Duma Vez Por Todas, 1987). Fins a 1996 aquesta era la seva principal camp d'activitat, treballant per als directors Charles L. Bitsch (1989), José Fonseca e Costa (1990), Luís Galvão Teles (1991), Alberto Seixas Santos (1992) o Edgar Pêra (1994). Va treballar amb regularitat per a Solveig Nordlund i Joaquim Leitão, així com a dissenyadora de José Álvaro Morais (O Bobo 1987) i per la producció francesa Clubbed to Death (Lola).[2]

Des de 1995 començà la seva tasca pròpia com a directora, a mig camí entre el documental i la ficció. El 1996 va dirigir la seva primera pel·lícula Dois Dragões, i col·laborà en els documentals Natal 71 i Kuxa Kanema: O Nascimento do Cinema. El reconeixement li arribaria el 2004 amb A costa dos murmurios, basada en la novela de Lídia Jorge, una mirada crítica a la guerra colonial portuguesa des dels ulls d'una parella de joves moçambiquesos a la fi de 1960[3] i que va tenir ressò comercial, ja que fou estrenada en el Festival Internacional de Cinema de Venècia alhora que rebia el premi del Festival Caminhos do Cinema Português de Coïmbra i al Festival Internacional de Cinema de Mannheim-Heidelberg[4] En 2005 va rebre l'encomana de l'Orde de l'Infant Dom Henrique.

En 2014 va dirigir Yvone Kane, on torna a tractat la temàtica colonial i postcolonial des d'una perspectiva molt particular, l'exploració de la memòria, la pèrdua i la culpa. Amb aquesta pel·lícula va rebre el guardó al millor realitzador dels Premis Sophia de 2016.[5]

FilmografiaModifica

ReferènciesModifica

  1. Error en el títol o la url.«», 19-06-2010.
  2. Jorge Leitão Ramos: Dicionário do Cinema Português 1989 - 2003 Volum 1, Editorial Caminho, Lisboa 2005, pàgina 118f
  3. [enllaç sense format] http://www.ica-ip.pt/Admin/Files/Documents/contentdoc1959.pdf Arxivat 2015-07-08 a Wayback Machine.
  4. Premis a IMDB
  5. Prémios Sophia 2016: vencedores
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Sapo Cinema. «Biografia / Margarida Cardoso». Arxivat de l'original el 2014-08-27. [Consulta: 28 febrer 2017].