Chick Corea
Chick Corea (Chelsea, 12 de juny de 1941 - Àrea de la badia de Tampa, 9 de febrer de 2021) va ser un pianista de jazz i jazz-rock conegut pels seus treballs durant els anys 1970. Formà part del grup de talents descoberts per Miles Davis durant el seu període Bitches Brew. Va ser igualment un excel·lent pianista clàssic (tot i que té molt pocs enregistraments d'aquest gènere). Ha estat guardonat amb més de deu premis Grammy (i nominat més d'una trentena de vegades, a part dels premis).[1]
(2018) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (it) Armando Anthony Corea 12 juny 1941 Chelsea (Massachusetts) |
Mort | 9 febrer 2021 (79 anys) Àrea de la badia de Tampa (Florida) |
Causa de mort | càncer |
Altres noms | Chick Corea |
Religió | Cienciologia |
Formació | Juilliard School Chelsea High School (en) |
Activitat | |
Camp de treball | Jazz, música, composició, interpretació de piano i composició musical |
Ocupació | pianista, músic de jazz, compositor, artista d'estudi |
Activitat | Des de 1966 |
Gènere | Jazz, Jazz Rock |
Instrument | Piano, teclat, orgue i bateria |
Segell discogràfic | ECM, Polydor, GRP, Stretch, Verve |
Família | |
Cònjuge | Gayle Moran |
Premis | |
| |
Descrit per la font | Obálky knih, |
Lloc web | chickcorea.com |
« | Els meus interessos canvien i varien amb el pas dels anys, amb diferents èmfasis cada cop. Com més toco en diferents situacions, més possibilitats descobreixo del que puc fer. En lloc de pensar en termes de desenvolupar de la meva música, prefereixo centrar-me en una cosa uns minuts, i després deixar-la anar. | » |
— Chick Corea[2] |
Estil
modificaChick Corea té un estil molt particular, rítmic al mateix temps que melòdic (fins i tot té un premi de conservatori). La seva interpretació és plena d'un lirisme acolorit amb una predominança d'acords i una gran utilització de gammes cromàtiques i disminuïdes.
És un gran improvisador i un grandíssim acompanyador. Interpreta essencialment temes de la seva composició i no li agrada refer allò que ja ha estat fet abans. És doncs, un artista extremament prolífic (ha tret més de cents discs en trenta anys, nou dels quals durant el mateix any 1978). Els artistes que més l'han influenciat són Mozart, Beethoven, però també Art Tatum, Thelonious Monk, Bill Evans i sobretot Bud Powell.
Carrera: detalls històrics
modificaVa començar la seva carrera durant els anys 1960 amb gegants de l'escena latino com Mongo Santamaria, Willie Bobo (entre 1962 i 1963) o Cal Tjader. Va col·laborar a les formacions de jazzistes cèlebres com el trompetista Blue Mitchell (1964-1966), Herbie Mann i Stan Getz (1967). El seu primer disc com a líder del conjunt apareix l'any 1967 (Tones for Joan's Bones). Va integrar-se al grup de Miles Davis l'any 1968 (en el lloc de Herbie Hancock), i hi va romandre entre 1968 i 1970. Va ser llavors que, a instàncies de Davis, va començar a tocar amb piano elèctric (en concret el Fender Rhodes), que es convertí en una veritable passió seua.
Va fundar tot seguit el grup d'avantguarda Circle (amb Dave Holland al baix, Anthony Braxton al saxòfon i Barry Altschul a la bateria). És l'any 1971 quan crea Return to Forever (amb el baixista Stanley Clarke), grup que coneix dues èpoques: un jazz més aviat «latin» al principi, i un veritable jazz fusion més endavant. És en aquest període quan exhibeix el domini dels instruments electrònics.[3] Els grans temes característics de cada època són Spain i The romantic warrior.
El 1975, Chick Corea va començar a treballar amb Gary Burton, amb el qual va enregistrar duets.[4] La carrera de Corea va continuar, sol al piano, o en duet amb altres artistes (Herbie Hancock, Bobby Womack, Gary Burton), i també en els nous grups que va formar successivament: The Elektric Band, The Akoustic Band, Origin.[5]
Va ser cofundador l'any 1992 del segell Stretch Records (que actualment forma part de Concord Records) amb el productor Ron Moss, fet que li permetia, segons les seves pròpies paraules, disposar d'una gran llibertat artística. Els primers artistes a gravar per aquest segell són entre d'altres Bob Berg, John Patitucci, Eddie Gomez o Robben Ford.[6]
El seu disc Corea concerto va guanyar el Grammy al millor arranjament musical per Spain for Sextet and Orchestra el 2001.
Artistes que han treballat amb Chick Corea
modifica- Al Di Meola (guitarra)
- Al Jarreau (cant).
- Anthony Jackson (baix)
- Avishai Cohen (baix)
- Bobby McFerrin (cant)
- Bobby Womack (cant)
- Bunny Brunel (baix)
- Carlos Rios (guitarra)
- Dave Holland (baix)
- Dave Weckl (bateria)
- Earl Klugh (guitarra)
- Eddy Gomez (baix).
- Eric Marienthal (saxòfon)
- Flora Purim (cant).
- Frank Gambale (guitarra)
- Gary Burton (vibràfon).
- Gayle Moran Corea (cant)
- Herbie Hancock (piano).
- Hiromi Uehara (piano).
- John Patitucci (baix).
- Larry Coryell (guitarra)
- Lenny White (bateria).
- Michael Brecker (saxòfon)
- Miles Davis (trompeta)
- Miroslav Vitous (baix)
- Paco de Lucia (guitarra)
- Pat Metheny (guitarra)
- Roy Haynes (bateria).
- Scott Henderson (guitarra)
- Stanley Clarke (baix).
- Steve Gadd (bateria).
- Steve Wilson (saxòfon)
- Victor Wooten (baix).
- Vinnie Colaiuta (bateria).
- Kenny Garrett (saxòfon).
- Carles Benavent (baix).
- Tete Montoliu (piano).
Guardons: 15 Premis als Grammy Awards
modificaData | Títol | Disc | Selecció | Artista/grup |
---|---|---|---|---|
1975 | No mistery | Return to Forever | ||
1976 | Best Arrangement Of An Instrumental Recording (2 victoires) | The Leprechaun | Leprechaun's Dream | Chick Corea |
1978 | Best Jazz Instrumental Performance, group | Friends | Friends | Chick Corea |
1979 | Best Jazz Instrumental Performance, group | Duet | Chick Corea & Gary Burton | |
1980 | Best Jazz Instrumental Performance, group In Concert | Zurich, Oct 28, 1979 | Chick Corea & Gary Burton | |
1987 | Light Years | Chick Corea Elektric
Band | ||
1989 | Best Jazz Instrumental Performance, group | Akoustic Band | Chick Corea Akoustic Band | |
1997 | Best Jazz Instrumental | Native Sense | Rhumbata | Chick Corea & Gary Burton |
1998 | Best Jazz Instrumental Performance | Like Minds | Gary Burton,Chick Corea, Pat Metheny, Roy Haynes & Dave Holland | |
1999 | Corea Concerto | Chick Corea et l'orchestre philharmonique de Londres | ||
2003 | RendezVous in New York | Chick Corea | ||
2006 | (2 victòries) | The Ultimate Adventure | Chick Corea | |
2007 | The enchantment | Chick Corea & Béla Fleck |
Discografia
modifica
|
|
Amb Gary Burton
modificaReferències
modifica- ↑ «Music Review: Chick Corea - The Definitive Chick Corea on Stretch and Concord» (en anglès). seattle pi, 01-06-2011. [Consulta: 11 juliol 2011].
- ↑ «Songs Written & Recorded By: Chick Corea» (en citació=my interests change and vary as the years go along, with different emphases all the time. the more i play in different situations, the more possibilities i discover for what i can do. rather than think in terms of my music developing, i choose to bask in the glow of one thing for a few minutes, then let it go.). Catalog Spotlight. Universal Music. [Consulta: 26∕8∕2011].
- ↑ Tirro, Frank. Historia del jazz moderno (en castellà). American Bar Association, 2007, p.134.-135. ISBN 8496222977.
- ↑ Giner, Juan. Guía universal del jazz moderno (en castellà). Ediciones Robinbook, 2006, p.105. ISBN 8496222101.
- ↑ Gioia, Ted. The History of Jazz (en anglès). Oxford University Press, 2011, p.329. ISBN 0195399706.
- ↑ «Stretch Records» (en anglès). Concord Music Group. Arxivat de l'original el 2015-03-21. [Consulta: 9 gener 2012].
Enllaços externs
modifica- http://www.chickcorea.com/: Web oficial de Chick Corea