Antic eslau

primera llengua eslava amb caràcter literari

L'antic eslau, també conegut com a antic eslau eclesiàstic, antic búlgar o eslavònic,[1] va ser la primera llengua eslava literària, basada en el dialecte eslau de la regió de Tessalònica, i emprada al segle ix pels germans romans d'Orient Ciril i Metodi, que el van utilitzar per a la traducció de la Bíblia i altres textos antics eclesiàstics grecs, i per a alguns dels seus propis escrits. Va exercir un gran paper en la història de les llengües eslaves i va servir de base i model per a l'eslau eclesiàstic, llengua litúrgica d'algunes esglésies ortodoxes o d'altres esglésies cristianes de ritu bizantí. El text més extens que es conserva en aquesta llengua es troba en el Codex Suprasliensis.

Infotaula de llenguaAntic eslau
Словѣньскъ ѩꙁꙑкъ i Словѣньскъ‎ Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua morta, llengua antiga i llengua extinta Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlat aEuropa de l'Est i Europa del Sud Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deeslaus Modifica el valor a Wikidata
EstatRus de Kíev, Bulgària, Gran Moràvia i Primer Imperi Búlgar Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües balto-eslaves
llengües eslaves
llengües eslaves meridionals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet ciríl·lic arcaic i glagolític Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata

Referències modifica

Hi ha una edició en antic eslau de la Viquipèdia