Obre el menú principal

Antic eslau

primera llengua eslava amb caràcter literari

L'antic eslau, també conegut com a antic eslau eclesiàstic, antic búlgar o eslavònic,[1] va ser la primera llengua eslava literària, basada en el dialecte eslau de la regió de Salònica, i emprada el segle IX pels germans bizantins Ciril i Metodi, que el van utilitzar per a la traducció de la Bíblia i d'altres textos antics eclesiàstics grecs, i per a alguns dels seus propis escrits. Va exercir un gran paper en la història de les llengües eslaves, i va servir com a base i model per a l'eslau eclesiàstic, llengua litúrgica d'algunes esglésies ortodoxes o d'altres esglésies cristianes de ritu bizantí. El text més extens que es conserva en aquesta llengua es troba al Codex Suprasliensis.

Infotaula de llenguaAntic eslau
Словѣньскъ ѩꙁꙑкъ i Словѣньскъ‎ (Slovyensk)
Oldchurchslavonic.jpg
Tipus llengua morta, llengua antiga i llengua
Parlants
Parlants nadius 0
Autòcton de eslaus
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües balto-eslaves
llengües eslaves
llengües eslaves meridionals
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet ciríl·lic arcaic i glagolític
Nivell de vulnerabilitat 6 extint
Codis
ISO 639-1 cu
ISO 639-2 chu
ISO 639-3 chu
Glottolog chur1257
Ethnologue.com chu
IETF cu
Modifica les dades a Wikidata

ReferènciesModifica

Hi ha una edició en antic eslau
de la Viquipèdia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antic eslau