Codex Suprasliensis

El Codex Suprasliensis és un còdex medieval que conté el text més llarg conservat de l'anomenat cànon de l'antic eslau, un conjunt de manuscrits que serveixen de font principal per a estudiar aquesta llengua.[1] El Codex Suprasliensis data del segle x i conté escrits religiosos diversos: vides de sants, homilies i anotacions de diferents autors, entre ells Joan Crisòstom. Per la seva importància ha estat inclòs al Programa Memòria del Món de la UNESCO.

Infotaula d'obra artísticaCodex Suprasliensis
Codex Suprasliensis.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusmanuscrit i Old Slavonic Manuscript (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Part deOld Bulgarian manuscripts (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle XI
Materialpergamí Modifica el valor a Wikidata
Dimensions25 (alçària) × 31,3 (amplada) cm
Llenguaantic eslau Modifica el valor a Wikidata
Localització
Col·leccióBiblioteca Nacional de Polònia (Varsòvia)
Biblioteca Nacional Russa (Sant Petersburg) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariRps BOZ 201 Modifica el valor a Wikidata

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Codex Suprasliensis
  1. Schenker, Alexander (1995). The Dawn of Slavic: An Introduction to Slavic Philology. New Haven: Yale University Press. ISBN 0-300-05846-2