Eslau eclesiàstic

L'eslau eclesiàstic (en búlgar: църковнославянски език [tsarkovnoslavianski ezik]; en bielorús: царкоўнаславянская мова [tsarkounaslaviànskaia mova]; en rus: церковнославянский язык [tsierkovnoslaviánskii iazík]; en ucraïnès: церковнослов'янська мова [txerkovnoslovianska mova]) és com es coneix l'idioma litúrgic de l'Església Ortodoxa búlgara, russa, sèrbia i altres esglésies ortodoxes eslaves. Històricament, aquesta llengua prové de l'antic eslau, adaptant la seva pronunciació i ortografia i reemplaçant algunes paraules i expressions difícils per llurs corresponents vernacles.

Infotaula de llenguaEslau eclesiàstic
словенскїй ѧ҆зыкъ (Slovensky Jazyk) i Словѣньскъ‎ (Slovyensk) modifica
Oldchurchslavonic.jpg
Datasegle IX modifica
Tipusllengua sacra, llengua literària, llengua antiga, llengua, llengua artificial, alfabet, sistema d'escriptura i Slavic phonetic alphabet (en) Tradueix modifica
Parlants
Autòcton deRus', Polans (en) Tradueix, Lequites, Silesians, txecs, sòrabs, Polabians (en) Tradueix, moravians i Moravians (en) Tradueix modifica
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües balto-eslaves
llengües eslaves modifica
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet ciríl·lic i glagolític modifica
Codis
ISO 639-1cu modifica
ISO 639-2chu modifica
ISO 639-3chu modifica
Glottologchur1257 modifica
IETFcu modifica
Exemple de l'eslau eclesiàstic rus

Amb anterioritat, al segle xviii, l'eslau eclesiàstic s'emprava àmpliament com a llenguatge literari a Rússia. Tot i que mai no se'n parlà fora dels serveis religiosos, el clergat, els poetes i la gent educada tendia a introduir expressions provinents de l'eslau eclesiàstic en la seva parla quotidiana. Durant els segles XVII i XVIII, fou gradualment reemplaçat pel rus modern en la literatura seglar, mantenint-se només el seu ús religiós. Tot i que el 1760 Mikhaïl Lomonóssov defensava que l'eslau eclesiàtic era l'estil més elevat del rus, dins de Rússia la mateixa idea va esfondrar-se al llarg del segle XIX. Alguns dels elements del seu estil poden haver sobreviscut en la parla dels antics creients, després del cisma que patí l'Església Ortodoxa Russa el segle XVII.

L'eslau eclesiàstic s'emprà (amb modificacions) com a llengua litúrgica i literària als altres països ortodoxos -Bielorússia, Ucraïna, Romania, Sèrbia, Bulgària i Macedònia del Nord- fins que fou substituït per llurs llengües nacionals (tot i que l'ús litúrgic pot continuar avui dia).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eslau eclesiàstic