Eslau eclesiàstic
L'eslau eclesiàstic (en búlgar: църковнославянски език [tsarkovnoslavianski ezik]; en bielorús: царкоўнаславянская мова [tsarkounaslaviànskaia mova]; en rus: церковнославянский язык [tsierkovnoslaviánskii iazík]; en ucraïnès: церковнослов'янська мова [txerkovnoslovianska mova]) és com es coneix l'idioma litúrgic de l'Església Ortodoxa búlgara, russa, sèrbia i altres esglésies ortodoxes eslaves. Històricament, aquesta llengua prové de l'antic eslau, adaptant la seva pronunciació i ortografia i reemplaçant algunes paraules i expressions difícils per llurs corresponents vernacles.
словенскїй ѧ҆зыкъ i Словѣньскъ  | |
|---|---|
 | |
| Data | segle IX |
| Tipus | llengua sacra, llengua literària, llengua antiga, llengua i llengua sacra |
| Ús | |
| Parlat a | Europa de l'Est |
| Autòcton de | Rus' i eslaus |
| Estat | Rus de Kíev, Period of appanages (en)  , Bulgària, Sèrbia, Montenegro, Polònia, Rússia, Bielorússia i Ucraïna |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nostràtiques llengües euroasiàtiques llengües indoeuropees llengües balto-eslaves llengües eslaves | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | glagolític i alfabet ciríl·lic |
| Codis | |
| ISO 639-1 | cu |
| ISO 639-2 | chu |
| ISO 639-3 | chu |
| Glottolog | chur1257 |
| IETF | cu |
Amb anterioritat, al segle xviii, l'eslau eclesiàstic s'emprava àmpliament com a llenguatge literari a Rússia. Tot i que mai no se'n parlà fora dels serveis religiosos, el clergat, els poetes i la gent educada tendia a introduir expressions provinents de l'eslau eclesiàstic en la seva parla quotidiana. Durant els segles xvii i xviii, fou gradualment reemplaçat pel rus modern en la literatura seglar, mantenint-se només el seu ús religiós. Tot i que el 1760 Mikhaïl Lomonóssov defensava que l'eslau eclesiàstic era l'estil més elevat del rus, dins de Rússia la mateixa idea va esfondrar-se al llarg del segle XIX. Alguns dels elements del seu estil poden haver sobreviscut en la parla dels antics creients, després del cisma que patí l'Església Ortodoxa Russa el segle xvii.
L'eslau eclesiàstic s'emprà (amb modificacions) com a llengua litúrgica i literària als altres països ortodoxos -Bielorússia, Ucraïna, Romania, Sèrbia, Bulgària i Macedònia del Nord- fins que fou substituït per llurs llengües nacionals (tot i que l'ús litúrgic pot continuar avui dia).
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eslau eclesiàstic |