Eslau eclesiàstic

L'eslau eclesiàstic (en búlgar: църковнославянски език [tsarkovnoslavianski ezik]; en bielorús: царкоўнаславянская мова [tsarkounaslaviànskaia mova]; en rus: церковнославянский язык [tsierkovnoslaviánskii iazík]; en ucraïnès: церковнослов'янська мова [txerkovnoslovianska mova]) és com es coneix l'idioma litúrgic de l'Església Ortodoxa búlgara, russa, sèrbia i altres esglésies ortodoxes eslaves. Històricament, aquesta llengua prové de l'antic eslau, adaptant la seva pronunciació i ortografia i reemplaçant algunes paraules i expressions difícils per llurs corresponents vernacles.

Infotaula de llenguaEslau eclesiàstic
словенскїй ѧ҆зыкъ i Словѣньскъ‎ Modifica el valor a Wikidata
Oldchurchslavonic.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Datasegle IX Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua sacra, llengua literària, llengua antiga, llengua i llengua sacra Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlat aEuropa de l'Est Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deRus' i eslaus Modifica el valor a Wikidata
EstatRus de Kíev, Period of appanages (en) Tradueix, Bulgària, Sèrbia, Montenegro, Polònia, Rússia, Bielorússia i Ucraïna Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nostràtiques
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües balto-eslaves
llengües eslaves Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaglagolític i alfabet ciríl·lic Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1cu Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-2chu Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3chu Modifica el valor a Wikidata
Glottologchur1257 Modifica el valor a Wikidata
IETFcu Modifica el valor a Wikidata
Exemple de l'eslau eclesiàstic rus

Amb anterioritat, al segle xviii, l'eslau eclesiàstic s'emprava àmpliament com a llenguatge literari a Rússia. Tot i que mai no se'n parlà fora dels serveis religiosos, el clergat, els poetes i la gent educada tendia a introduir expressions provinents de l'eslau eclesiàstic en la seva parla quotidiana. Durant els segles xvii i xviii, fou gradualment reemplaçat pel rus modern en la literatura seglar, mantenint-se només el seu ús religiós. Tot i que el 1760 Mikhaïl Lomonóssov defensava que l'eslau eclesiàstic era l'estil més elevat del rus, dins de Rússia la mateixa idea va esfondrar-se al llarg del segle XIX. Alguns dels elements del seu estil poden haver sobreviscut en la parla dels antics creients, després del cisma que patí l'Església Ortodoxa Russa el segle xvii.

L'eslau eclesiàstic s'emprà (amb modificacions) com a llengua litúrgica i literària als altres països ortodoxos -Bielorússia, Ucraïna, Romania, Sèrbia, Bulgària i Macedònia del Nord- fins que fou substituït per llurs llengües nacionals (tot i que l'ús litúrgic pot continuar avui dia).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eslau eclesiàstic