Llengües anatòliques

Les llengües anatòliques formen una branca de les llengües indoeuropees, probablement una de les primeres a separar-se de l'idioma originari. Els idiomes més coneguts d'aquest grup són el lidi, el lici, i, sobretot l'hitita.[1]

Infotaula de família lingüísticaLlengües anatòliques
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicAnatolians (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nostràtiques
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
lidi
llengua hittita
luvi
palaic
llengua cària
lici Modifica el valor a Wikidata
Codis
Codi Glottologanat1257 Modifica el valor a Wikidata

Aquests idiomes són coneguts per inscripcions cuneïformes de la península Anatòlica, d'aquí el seu nom. També s'han trobat primitius alfabets i jeroglífics en llengües de la mateixa família. Es creu que es van extingir abans del segle I dC, probablement a causa de l'hel·lenització cultural de l'Imperi d'Alexandre el Gran. Així, les llengües extingides conegudes es converteixen en les que van desaparèixer fa més temps.

Gramaticalment, hi destaca l'existència de només dos gèneres, l'animat i l'inanimat en comptes dels més comuns (en les llengües indoeuropees) masculí, femení i neutre. Aquest fet sembla corroborar la teoria de certs especialistes que deien que els tradicionals tres gèneres de les llengües indoeuropees eren, de fet, la derivació d'un sistema més antic que funcionava sobre la distinció entre animat (que donà lloc al comú masculí i femení) i inanimat (que donà lloc al neutre).

La reduplicació de monemes és un altre dels trets distintius d'aquestes llengües, que presenten declinacions de casos.

LlengüesModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües anatòliques
  1. «llengües anatòliques | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 febrer 2019].