Viquipèdia

Lici

Per a altres significats, vegeu «Lici d'Eleuteres».

El lici és (𐊗𐊕𐊐𐊎𐊆𐊍𐊆 Trm̃mili)[1] una llengua morta, parlada pels habitants de Lícia, a Anatòlia, durant l'edat del ferro. La majoria de textos que se n'han conservat daten dels segles V i IV a.C.. La llengua va deixar de ser parlada pels volts del segle I a.C., degut a l'hel·lenització d'Anatòlia després de la conquesta d'Alexandre el Gran.

Infotaula de llenguaLici

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua antiga Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlat aLícia Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deSud-oest d'Anatòlia (Àsia Menor)
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües anatòliques
Luwic (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet lici Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3xlc Modifica el valor a Wikidata
Glottologlyci1241 Modifica el valor a Wikidata
IETFxlc Modifica el valor a Wikidata

Àrea

modifica

Lícia ocupava la regió compresa entre les ciutats actuals d'Antalya i Fethiye, al sud de Turquia. Es creu que "lukka" era un dels noms que els donaven els egipcis, el qual feien servir per a referir-se a una de les tribus dels pobles de la mar, i que segurament habitaben també la regió anomenada Lycaonia, situada a l'est, entre les ciutats d'Antalya i Mersin.

Descobriment i desxiframent

modifica
 
Representació de Payava (o Pamfili) a la seva pròpia tomba. La inscripció en lici diu: "Pavaya, fill d'Ed[...], adquirí [aquesta tomba] a l'àrea [funerària] secreta de l'acròpolis(?) d'A[rttumba]ra (un governant lidi), quan Lícia va veure(?) S[alas](??) [com a governador(?)]. Jo vaig fer aquesta tomba, un [projecte(?)] de deu anys, per mitjà de Xanti ahamas." És possible que Payava sigui el soldat representat a la dreta i que estigui retent homenatge al seu senyor Arttumbara amb una corona de llorer (ca. 375-360 a.C.)[2]

A partir de finals del segle XVIII, exploradors europeus van començar a realitzar expedicions arqueològiques a Àsia Menor. A la regió de Lícia hi van trobar inscripcions en un sistema d'escriptura desconegut, quatre de les quals van ser publicades el 1820. Al cap de quatre mesos, l'orientalista francès Antoine-Jean Saint-Martin es va servir d'una inscripció onomàstica bilingüe (en grec i en lici) per a desxifrar l'alfabet lici i determinar el significat d'algunes de les paraules.[3] A partir de la dècada de 1880, un seguit d'expedicions austríaques van desenterrar més inscripcions, però cada intent d'interpretar-les resultava ser altament especulatiu, malgrat el desxiframent d'un parell de patrons gramaticals i la troballa d'inscripcions bilingües en grec.[4]

No va ser fins al desxiframent de l'hitita per part de Bedřich Hrozný l'any 1917, que es va poder interpretar el vocabulari lici a partir d'anàlisis comparatives i etimològiques. La descoberta de la inscripció trilingüe (en lici, grec i arameu) de Letòon l'any 1973 va permetre un avença en la traducció d'inscripcions, i des d'aleshores se n'han publicat diccionaris per autors com Craig Melchert[5] o Günter Neumann.[6][7]

Fonts documentals

modifica
 
Llocs on s'han trobat inscripcions en lidi.

Les fonts documentals del lici són les següents:[8][9][10]

  • 172 inscripcions en pedra i en l'alfabet lici dels segles V i IV a.C. que inclouen:[11]
    • L'epitafi (o obelisc) de Xanthos, inscrit en una tomba en forma d'obelisc a Xanthos. A part del text en lici, també conté un poema de dotze versos en grec i un text més llarg en mili, llengua que també apareix en una tomba a Antiphellos. La distribució del nombre de versos és la següent: 138 en lidi, 12 en grec i 105 en mili
    • La inscripció trilingüe de Letòon, en lici, grec i arameu.
    • 150 inscripcions funeràries inscrites en làpides.
    • 20 inscripcions votives.
  • 100 inscripcions en numismàtiques a Xanthos del regne de Kuprili (485-440 a.C.) fins al regne de Pericle (380-360 a.C.).[12]
  • Noms propis i toponímia en grec.

Alfabet

modifica

L'alfabet lici té un total de vint-i-nou lletres, les quals es mostren a la taula següent, amb transcripció a l'alfabet llatí, a l'alfabet fonètic internacional i a l'alfabet grec:

Grafia lícia 𐊀 𐊂 𐊄 𐊅 𐊆 𐊇 𐊈 𐊛 𐊉 𐊊 𐊋 𐊍 𐊎 𐊏 𐊒 𐊓 𐊔 𐊕 𐊖 𐊗 𐊁 𐊙 𐊚 𐊐 𐊑 𐊘 𐊌 𐊃 𐊜
Transcripció a b g d i w z h θ j (y) k l m n u p κ (c) r s t e ã ẽ m̃ ñ τ q β χ
Fonema representat (AFI) /a/ /β/ /ɣ/ /ð/ /i/, /ĩ/ /w/ /t͡s/ /h/ /θ/ /j/ /kʲ/, /ɡʲ/ /l/, /l̩~əl/ /m/ /n/ /u/, /ũ/ /p/, /b/ /k/?, /kʲ/?, /h(e)/? /r/, /r̩~ər/ /s/ /t/ /e/ /ã/ /ẽ/ /m̩/, /əm/, /m./ /n̩/, /ən/, /n./ /tʷ/? /t͡ʃ/? /k/, /g/ /k/? /kʷ/? /q/
Equivalent grec Α Β Γ Δ Ε Ϝ Ζ Η Θ Ι Κ Λ Μ Ν Ο Π Ϙ Ρ Σ Τ Ψ

Classificació

modifica

El lici és una llengua indoeuropea de la branca anatòlica i que forma un subgrup amb el luvi per les següents característiques:[13]

  • Assibilació de les palatals indoeuropees: *h₁éḱwos ("cavall") en PIE passa a á-zú-wa en luvi i a esbe en lici.
  • Substitució del cas genitiu amb adjectivació dels noms a través dels sufixos -ahi o -ehi (en luvi, -assi).
  • Pretèrit actiu format a partir de formes medials secundàries de l'indoeuropeu:
    • PIE *-to esdevé -ta en luvi i -te o -de en lici i indica la tercera persona del singular.
    • PIE *-nto esdevé -nta en luvi i -(n)te en lici a la tercera persona del plural.

Aquest subgrup luvi també inclou llengües com el cari, el sidètic, el mili i el pisidi, i deriven d'una varietat anatòlica de l'Edat del Bronze i contemporània a l'hitita que també rep el nom de luvi.

El mili també rep el nom de lici B, ja que a l'antiguitat totes dues llengües (lici i mili) rebien el nom de "lici". Són considerades, però, dues llengües diferents.

Morfologia

modifica

Substantius i adjectius

modifica

Tant els substantius com els adjectius tenien formes singulars i plurals i dos gèneres gramaticals (animat i inanimat). Per al genitiu s'emprava un sufix possessiu morfològicament adjectival. Els substantius es poden classificar en cinc declinacions: d'arrel en -a, d'arrel en -e, d'arrel en -i, d'arrel mitxa i d'arrel consonàntica:[14][15][16]

Nombre i cas Terminació lada

'muller, senyora'

tideimi

'fill, nen'

tuhes

'nebot, neboda'

tese

'promesa'

atlahi

'propi'

animat inanimat arrel en -a arrel en -i/-e arrel consonàntica inanimat adjectiu*
Singular Nominatiu -Ø, -s -~, -Ø, -yẽ lada tideimi tuhes (tese) atlahi
Acusatiu -~, -u, -ñ ladã, ladu tideimi tuhesñ atlahi
Ergatiu — ?
Datiu -i ladi tideimi tuhesi atlahi
Locatiu -a, -e, -i (lada) (tideime) tesi (atlahi)
Genitiu -Ø, -h(e);

Possessiu: -(e)he-, -(e)hi-

(Poss.:) laθθi
Singular i Plural Ablatiu-Instrumental -di (ladadi) (tideimedi) tuhedi
Plural Nominatiu ~-i -a ladãi tideimi tuhẽi tasa
Acusatiu -s ladas tideimis
Ergatiu — -ẽti tesẽti, teseti
Datiu/Locatiu -e, -a lada tideime tuhe tese atlahe
Genitiu -ẽ, -ãi ladãi (?) tideimẽ

* atlahi és un adjectiu derivat mitjançant el sufix possessiu/genitiu de la paraula atla ("persona").

Pronoms

modifica

Pronom demostratiu

modifica

El paradigma del pronom demostratiu ebe ("això") és el següent:[17][16]

Cas Singular Plural
animat inanimat animat inanimat
Nominatiu ebe ebẽ ebẽi ebeija
Acusatiu ebẽ, ebeñnẽ, ebẽñni ebeis, ebeijes
Datiu/Locatiu ebehi ebette
Genitiu (Possessive:) ebehi ebẽhẽ
Ablatiu/Instrumental ? ?

Pronoms personals

modifica

El demostratiu ebe "això" també es feia servir també amb el significat d'"ell"/"ella":[16]

Nombre i cas ẽmu, amu

'jo'

ẽmi-

'meu'

eb(e)-

'ell, ella, això/allò'

ehbi(je)-

'seu/seua'

epttehe/i-, eb(e)ttehe/i-

'llur'

animat inanimat animat inanimat
Singular Nominatiu ẽmu, amu ẽmi ebe ehbi ehbijẽ ebttehi
Acusatiu ebñnẽ
Genitiu (Possessive:) ehbijehi
Datiu emu ehbi ebttehi
Ablatiu/instrumental ehbijedi
Plural Nominatiu ehbi ehbija ebttehi
Acusatiu ẽmis ehbis ebttehis
Genitiu
Datiu/Locatiu ebtte ehbije epttehe

Altres pronoms

modifica

A les inscripcions trobades també hi aparèixen els següents pronoms:[16]

  • Pronoms relatius o interrogatius: ti-, 'qui, quin'; teri o ẽke, 'quan'; teli, 'on'; km̃mẽt(i)-, 'quant, quants'.
  • Pronoms indefinits: tike-, 'algú, algun'; tise, 'cap, res'; tihe, 'cap'.
  • Un pronom reflexiu: -ti.

Numerals

modifica

Els numerals que fins ara s'han trobat són els següents:[16]

nombre cardinal 'x cops' 'x anys' també
dos [kbi-] tupm̃me-, 'dos cops, un parell' kbisñne/i-, 'dos anys' kbihu, 'dos cops'; kbijẽt(i)-, 'doble';

kbi-, kbije-, '(un) altre'; kbisñtãta, 'vint'

tres teri- trppem-, 'tres cops(?)' trisñne/i-, 'tres anys' (en mili:) trisu, 'tres cops'
quatre mupm̃m[- mupm̃m[-, 'four, fourfold'
vuit aitãta
nou nuñtãta
dotze qñnãkba (en mili:) qñnãtbisu, 'dotze cops'
vint kbisñtãta

Verbs

modifica

Com en les altres llengües anatòliques, els verbs en lici es conjugaven en temps de present-futur i de pretèrit per totes tres persones, tant en singular com en plural, i també es conjugaven en imperatiu. Se n'han pogut distingir fins a dotze, de conjugacions, tot i que la majoria segueixen el patró ensenyat a continuació (tant el color marró com la sigla MP indiquen formes mediopassives):[18][19]

Veu activa Veu mediopassiva prñnawa-(ti) (t)ta-(di) a(i)-(di) (h)ha-(ti) si-(?)
terminació terminació 'construir' 'col·locar' 'fer' 'alliberar' 'mentir' (MP)
Present/futur Singular 1 -u (-w) -xani, -xãni sixani
2 ? ?
3 -di, -(t)ti, -i, -e -ẽni, -tẽni prñnawati (t)tadi adi, edi hadi, hati sijẽni, sijeni, sitẽni
Plural 1 ? ?
2 (-tẽni ?) ?
3 ~-ti, -(i)ti, -ñti ~-tẽni (?) tãti (tẽti) aiti (h)hãti, (h)hati sitẽni (?)
Pretèrit Singular 1 -(x)xa, -xã, -ga, -ax(a) -xagã, -xaga (?) prñnawaxã, -waxa taxa axa, aga, axã, agã;

(MP:) axagã, axaga

3 -tẽ, -(t)te, -dẽ, -de (-tte ?) prñnawatẽ, -wate (-wetẽ, -wete) tadẽ, tade (tetẽ ?) adẽ. ade (ede, ada) hadẽ, hade
Plural 1 ? ?
3 ~-tẽ, -(i)tẽ, -(i)te, ~-te, -ñtẽ, -ñte ? prñnawãtẽ, -wãte; prñnewãtẽ tete aitẽ, aite hãtẽ, hãte
Imperatiu Singular 1 -lu (?)[20] ?
2 -Ø[20] ?
3 -(t)tu, -du, -u (-tẽnu ?) tatu hadu
Plural 2 (-tẽnu ?) (-tẽnu ?)
3 ~-tu (~-tẽnu ?) tãtu, tatu
Participi actiu (passiu?) Singular -mi, ~-mi, -me, -ma
Plural -mi (acc. neutr.:) eim̃ (acusatiu:) hm̃mis
Infinitiu -ne, ~-ne, -na, ~-na ? (t)tãne, tane, ttãna hane, hãne, hhãna

Un sufix -s- (cognat amb el grec i amb el llatí -/sk/-) indicava una acció iterativa del verb.[16][21]

Referències

modifica
  1. ↑ Bryce, Trevor R. The Lycians in Literary and Epigraphic Sources. The Lycians. Vol. I.. Copenhagen: Museum Tusculanum Press, 1986. ISBN 87-7289-023-1. 
  2. ↑ «Der lykische Dynast Arttumbara und seine Anhänger». Akademie Verlag. [Consulta: 7 abril 2021]. = Klio 94/1 (2012) 18-44.
  3. ↑ Saint-Martin «Observations sur les inscriptions lyciennes découvertes par M. Cockerell». Journal des Savans, Avril, 1821, pàg. 235–248 [Consulta: 6 abril 2021]. (archived at BnF Gallica).
  4. ↑ Neumann, Günther (1969), "Lydisch". In: Handbuch der Orientalistik, II. Band, 1. und 2. Abschnitt, Lieferung 2, Altkleinasiatische Sprachen, Leiden/Köln: Brill, pp. 358-396: pp. 360-371.
  5. ↑ Melchert, H. Craig (2004). A Dictionary of the Lycian Language. Ann Arbor: Beech Stave.
  6. ↑ Laroche, Emmanuel (1979). "L'inscription lycienne". Fouilles de Xanthos. VI: 51-128.
  7. ↑ Neumann, Günter & Tischler, Johann (2007). Glossar des lykischen. Wiesbaden: Harrassowitz.
  8. ↑ Adiego (2007) page 764.
  9. ↑ Bryce (1986) page 42.
  10. ↑ Christiansen, Birgit (2019), Editions of Lycian Inscriptions not Included in Melchert’s Corpus from 2001, in: Adiego (et al., eds.), Ignasi-Xavier. Luwic dialects and Anatolian. Inheritance and diffusion. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2019, p. 65–134. ISBN 978-84-9168-414-5 [Consulta: 26 octubre 2021]. 
  11. ↑ Bryce (1986) pp. 50, 54.
  12. ↑ Bryce (1986) pages 51–52.
  13. ↑ Adiego (2007) page 765.
  14. ↑ Laroche, Emmanuel «L'inscription lycienne». Fouilles de Xanthos, VI, 1979, pàg. 51-128: 87, 119-122.
  15. ↑ Kloekhorst, Alwin «Ликийский язык (The Lycian language), in: Языки мира: Реликтовые индоевропейские языки Передней и Центральной Азии (Languages of the World: Relict Indo-European languages of Western and Central Asia)». Языки Мира: Реликтовые Индоевропейские Языки Передней И Центральной Азии ["Languages of the World: Relict Indo-European Languages of Western and Central Asia"] (Edd. Y.b. Koryakov & A.a. Kibrik), Moscow, 2013, 131-154. Москва Academia [Moscow], 2013, pàg. 131–154 [Consulta: 17 abril 2021]. (in Russian)
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 Calin, Didier. Academia. A short English-Lycian/Milyan lexicon, gener 2019 [Consulta: 21 abril 2021]. 
  17. ↑ Neumann, Günther (1969), "Lydisch". In: Handbuch der Orientalistik, II. Band, 1. und 2. Abschnitt, Lieferung 2, Altkleinasiatische Sprachen, Leiden/Köln: Brill, pp. 358-396: p. 386.
  18. ↑ Billings, Nils Oscar Paul. "Finite verb formation in Lycian" (thesis), Leiden 2019.
  19. ↑ Sasseville, David. Anatolian Verbal Stem Formation: Luwian, Lycian and Lydian. Leiden / Boston: Brill, 2020. ISBN 9789004436282. 
  20. ↑ 20,0 20,1 Only attested in Lycian B.
  21. ↑ Billings (2019), pp. 116-118.

Bibliografia

modifica
  • Adiego, I.J. (2007). "Greek and Lycian". In Christidis, A. F., Arapopoulou, M., & Chritē, M. (Eds.). (2007). A history of ancient Greek: from the beginnings to late antiquity. Cambridge University Press.
  • Bryce, Trevor R. (1986). The Lycians in Literary and Epigraphic Sources. The Lycians. Vol. I.. Copenhagen: Museum Tusculanum Press. ISBN 87-7289-023-1.

Vegeu també

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lici&oldid=34015382»