Luvi
El luvi era un idioma indoeuropeu, dins el grup de les llengües anatòliques. Va néixer a la regió d'Arzawa al segon mil·lenni aC i es va expandir per tota Anatòlia, coincidint amb l'hittita, amb el qual està molt relacionat. Sembla que era la llengua parlada a la mítica ciutat de Troia. Es conserven texts escrits amb un alfabet cuneïforme i d'altres amb jeroglífics.
Llengua morta | |
|---|---|
  | |
| Tipus | llengua |
| Parlants | |
| Originaris de sud-oest d'Anatòlia (Àsia Menor) | |
| Parlat a | Imperi Hitita i Regne d'Arzawa |
 | |
| Classificació lingüística | |
| Llengua indoeuropea anatòlica | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | xcr |
| Glottolog | luvi1235 |
| IETF | xlu |
El luvi es dividia en dos grans dialectes: l'oriental i l'occidental, antecessor del lici. La seva història es pot dividir en tres grans períodes: etapa arcaica (fins al 1190 aC), etapa de l'Imperi neohittita (fins al 700 ac) i decadència, en què apareix només amb fins cerimonials o en barreja amb altres idiomes. Les darreres inscripcions conservades en aquest idioma daten del 200 aC, quan es va extingir definitivament (si bé havia desaparegut abans de la llengua oral).
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luvi |