Feroès

Llengua germànica

El feroès o feroés[1] és una llengua escandinava occidental parlada a les illes Fèroe pel poble feroès.

Infotaula de llenguaFeroès
Føroyskt
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants80.000
Parlants nadius69.150 Modifica el valor a Wikidata (2015 Modifica el valor a Wikidata)
Oficial aIlles Fèroe
Autòcton deIlles Fèroe
EstatDinamarca
Coordenades62° 00′ N, 6° 47′ O / 62°N,6.78°O / 62; -6.78
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües germàniques
llengües escandinaves
Scandinavian languages (en) Tradueix
llengües escandinaves occidentals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióComission de la Lenga Feroesa (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1fo
ISO 639-2foe
ISO 639-3fao Modifica el valor a Wikidata
SILfao
Glottologfaro1244 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere52-AAA-ab Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuefao Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1027 Modifica el valor a Wikidata
IETFfo Modifica el valor a Wikidata

Com l'islandès, és una llengua gramaticalment conservadora, notable d'entre les escandinaves per haver mantingut les declinacions, que compten amb els 4 casos germànics: nominatiu, acusatiu, datiu i genitiu.

El seu nombre de parlants és d'unes 80.000 persones, 48.000 a les illes Fèroe; i la resta a Islàndia i, sobretot, Dinamarca. És doncs una de les llengües amb menys parlants d'Europa, al costat del lapó, el ladí i el sòrab (tots ells amb menys de 100.000 parlants). Segons l'Atles interactiu de la UNESCO de les llengües del món en perill, és una llengua en perill amb la categoria de vulnerable.[2] Està fortament dialectalitzat.

Història

modifica

Pels volts dels segles IX-X dC les Fèroe van ser envaïdes per vikings procedents de Noruega que parlaven l'antic escandinau. D'aquell parlar va evolucionar el feroès que, a diferència del noruec mai no va desenvolupar una cultura escrita d'importància; ni ha pervingut d'entre el segles X i xv gaires testimonis d'escriptura rúnica. A partir del segle xiv, però sobretot del segle xv hom comença d'escriure pla en l'alfabet llatí. Es tracta en la majoria dels casos d'escrits legals o de tipus diplomàtic. En general però, la dependència política de les illes respecte de Dinamarca feu que la majoria de documents fossin en danès, a cada generació més diferenciat del nostre.

El primer llibre imprès en feroès és el "Færøiske Qvæder om Sigurd Fofnersvane og hans Æt" (Balades Faroesses sobre Sigurd el Mata Dracs i el seu Llinatge) i data del 1822. Per fer-se una idea del nivell de persecució de l'idioma a mans dels danesos cal saber que ja en el segle xviii (1770) Jens Christian Svabo, preocupat per la possible desaparició va escriure un diccionari Danès-llatí-feroès, una Ortografia, una Ortofonia i una recopilació de balades feroeses. Cap d'aquests treballs va aconseguir-los editar en vida. Les balades ho van ser en 1930 i els treballs lingüístics entre 1966 i 1970. El nom del llenguatge en feroès és føroyskt. Després 1947 el danès deixa de ser la llengua oficial del territori i guanya l'estatus el feroès. El primer diari en feroès va aparèixer el 1890.

 
Algunes de les isoglosses del feroès

Relació amb l'islandès

modifica

L'estructura del feroès s'assembla molt a la de l'islandès, essent ambdues marcades per un fort arcaisme, que les ha deixades gairebé com l'antic nòrdic. És possible per als parlants d'una de les llengües llegir textos en l'altra, si bé el parlar divergeix més i en principi no es consideren mútuament intel·ligibles. Diferències entre ambdós són:

  • Fidelitat etimològica: L'escriptura del feroès s'ha plegat més als canvis en la pronúncia, deixant una mica de banda el total purisme etimològic de l'islandès.
  • Dialectes: L'islandès gairebé no en té, mentre que el feroès sí, i marcats.
  • Fonologia: El feroès no té el so dental fricatiu (anglès "th"), però té l'africat (anglès "ch" i "j").
  • Purisme: Tot i ser també molt conservador, el feroès presenta, sobretot en la llengua parlada, més manlleus estrangers, especialment danesos.

Alfabet

modifica

L'alfabet feroès té 29 lletres derivades de l'escriptura llatina:[3]

Majúscules
A Á B D Ð E F G H I Í J K L M N O Ó P R S T U Ú V Y Ý Æ Ø
Minúscules
a á b d ð e f g h i í j k l m n o ó p r s t u ú v y ý æ ø

Fonologia

modifica

El feroès compta amb un ampli repertori vocàlic. Distingeix entre vocals llargues i breus, que apareixen segons si la síl·laba conté una consonant en posició de coda (al final) o no. Les vocals poden ser anteriors o posteriors i pronunciar-se amb els llavis arrodonits o no. Igualment poden ser obertes o tancades. Aquestes combinacions donen un resultat de catorze fonemes vocàlics, als quals s'han d'afegir els diftongs. El repertori final, a més a més, pot variar en funció del dialecte, incrementant el conjunt bàsic.

Vocal anterior Central Posterior
No arrodonida Arrodonida
breu llarga breu llarga breu llarga breu llarga
Tancada ɪ i: ʏ ʊ
Mitjana ɛ e: œ øː ɔ
Oberta a

Per comparació, el sistema consonàntic és molt més simple. El punt d'articulació pot ser labial, alveolar, retroflex, palatal i velar i el mode d'articulació pot ser nasal, oclusiu, fricatiu, lateral o aproximant.

Gramàtica

modifica

La gramàtica del feroès present força similituds amb la islandesa. Es tracta d'una llengua SVO, ja que l'ordre canònic de la frase col·loca primer el subjecte, després el verb que fa de nucli de l'oració i posteriorment els complements d'aquest.

Els substantius presenten tres gèneres (masculí, femení i neutre), dos nombres (singular i plural) i quatre casos (nominatiu, genitiu, acusatiu i datiu). Poden estar acompanyats d'articles proclítics o enclítics. Si el nom porta article determinat, s'acompanya d'un adjectiu declinat segons el paradigma de declinació feble, mentre que si no és així, l'adjectiu adopta la forma anomenada forta.

La conjugació verbal és bastant simple, ja que posseeix només dos temps purs: el present i el passat. Totes les altres indicacions es duen a terme mitjançant auxiliars i perífrasis verbals. El verb, tal com passa amb els adjectius, pot seguir dos models diferents de conjugació, la feble i la forta.

Paraules i frases en feroès en comparació amb d'altres llengües germàniques
Feroès Islandès Noruec (nynorsk) Noruec (bokmål) Danès Suec Alemany Neerlandès Frisó Anglès Català
Vælkomin Velkomin Velkomen Velkommen Velkommen Välkommen Willkommen Welkom Wolkom Welcome Benvingut
Farvæl Far vel; Farðu heill Farvel Farvel Farvel Farväl Lebwohl Vaarwel Farwol Farewell Comiat/adéu
Hvussu eitur tú? Hvað heitir þú? Kva heiter du? Hva heter du? Hvad hedder du? Vad heter du? Wie heißt du? Hoe heet je? Wat is dyn namme? What is your name? Com et dius?
Hvussu gongur? Hvernig gengur? Korleis gjeng / går det? Hvordan går det? Hvordan går det? Hur går det? Wie geht's? Hoe gaat het? Hoe giet it? How is it going? (How goes it?) Com estàs?
Hvussu gamal (m) / gomul (f) ert tú? Hversu gamall (m) / gömul (f) ert þú? Kor gamal er du? Hvor gammel er du? Hvor gammel er du? Hur gammal är du? Wie alt bist du? Hoe oud ben je? Hoe âld bisto? How old are you? Quants anys tens?
Reytt / reyður / reyð Rautt / rauður / rauð Raud(t) Rød(t) Rød(t) Rött / Röd Rot Rood / Rode Read Red Vermell/roig
Blátt / bláur / blá Blátt / blár / blá Blå(tt) Blå(tt) Blå(t) Blå(tt) Blau Blauw(e) Blau(e) Blue Blau
Hvítt / hvítur / hvít Hvítt / hvítur / hvít Kvit(t) Hvit(t) Hvid(t) Vit(t) Weiß Wit(te) Wyt White Blanc

Mostra lexical

modifica
  • Jo eg
  • Tu
  • Nosaltres vit
  • Això hesi
  • No ikki
  • Home maður
  • Ocell - Gos fuglur - hundur
  • Ull eyga
  • Menjar - Beure eta - drekka
  • Nit nátt
  • 1 ein
  • 2 tveir
  • 3 tríggir
  • 4 fýra
  • 5 fimm
  • 6 seks
  • 7 sjey
  • 8 átta
  • 9 níggju
  • 10 tíggju

Escriptors

modifica

Referències

modifica
  1. Feroés en pronúncia occidental i feroès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el llibre d'estil.
  2. «http://www.unesco.org/culture/languages-atlas/index.php». Arxivat de l'original el 2017-02-20. [Consulta: 19 gener 2022].
  3. «Faroese alphabet and numbers» (en anglès). Framtak. [Consulta: 30 desembre 2019].

Bibliografia

modifica
  • Adams, Jonathan; Hjalmar, P. Petersen.. Faroese. A Language Course for Beginners. Textbook. (llibre) (en anglès). Tórshavn: Stidin forlag, 2009, p. 400 p.. ISBN 978-99918-42-48-6. 
  • Adams, Jonathan; Hjalmar, P. Petersen.. Faroese. A Language Course for Beginners. Grammar. (llibre) (en anglès). Tórshavn: Stidin forlag, 2009, p. 304 p.. ISBN 978-99918-42-47-9. 

Enllaços externs

modifica