Obre el menú principal

Referèndum sobre el cap d'estat del Reich

El referèndum sobre el cap d'estat del Reich va tenir lloc el 19 d'agost del 1934 a Alemanya durant el règim nazi. Va ser una etapa major en la concentració del poder a les mans dels nazis. Adolf Hitler que ja per llei havia reunit en la seva persona l'ofici de president del Reich després de la mort Paul von Hindenburg el 2 d'agost, amb l'ofici de canceller del Reich, va fer aprovar pel poble alemany a posteriori la situació, en un referèndum que va ser organitzat en només disset dies.[1] Va ser aprovat per 89,83% dels alemanys.[2]

Infotaula d'esdevenimentReferèndum sobre el cap d'estat del Reich
Tipus referèndum
Data 19 agost 1934
Estat Alemanya
Modifica les dades a Wikidata
Estendards a una escola de Fürth, l'estiu del 1934
«JA» dem Führer!
(Sí per al Führer)
Reichsgesetzblatt del 2 d'agost del 1934: Gesetz über das Staatsoberhaupt des Deutschen Reichs (Llei sobre el cap d'estat del Reich

«Per respecte» per al difunt Hindenburg, que era molt popular, Hitler va refusar el títol de President del Reich i va edictar que el seu títol oficial serà Führer i Canceller del Reich.[3] El 14 de juliol del 1933 el govern nacionalsocialista d'Alemanya ja havia promulgat la llei sobre els referèndums que havia de facilitar l'aprovació de lleis i altres mesures del govern, hi comprés canvis de la constitució. Per a l'aprobació calia la majoria dels vots vàlids.[4] Amb aquesta simplificació van suprimir les escasses barreres que la Llei de Capacitació encara va preveure. Els referèndums simplificats havien de servir a mostrar la unitat entre el govern nazi i el poble.[5]

L'1 d'agost del 1934, la vetlla de la mort del president Paul von Hindenburg, ja va fusionar per llei el càrrec de president amb el de canceller. Aquesta «llei sobre el cap d'estat del Reich alemany» [6] entrava en vigor amb la mort de Hindenburg. El govern de Hitler va decidir l'organització d'un referèndum.[7]

El text sotmès a referèndum era:

«

Das Amt des Reichspräsidenten wird mit dem des Reichskanzlers vereinigt. Infolgedessen gehen die bisherigen Befugnisse des Reichspräsidenten auf den Führer und Reichskanzler Adolf Hitler über. Er bestimmt seinen Stellvertreter.
Stimmst Du, Deutscher Mann, und Du, Deutsche Frau, der in diesem Gesetz getroffenen Regelung zu?

El càrrec de president del Reich és fusionat amb el càrrec de canceller del Reich. Per conseqüència les atribucions del president del Reich passen al Führer i Canceller del Reich Adolf Hitler. El designa el seu suplent.

Aproves la regulació d'aquesta llei, tu, home alemany i tu, dona alemanya?[8]

»
Resultats
Vots %
38.394.848 89,93
no 4.300.370 10,07
blanc i invàlid 873.668
Total 43.568.886 100   
Votants registrats i participació 45.552.059 95,65
font: Nohlen & Stöver[9]
Support d'artistes i intel·lectuals

El 18 d'agost un grup d'artistes i prominents culturals i el 19 d'agost un grup de científics van publicar una crida a partipar al referèndum al Völkischer Beobachter, el diari official del partit nazi. Certs noms sorprenen, com l'escultor Ernest Barlach, l'obra del qual més tard els nazis van classificar com art degenerat.

Entre els 70 intel·lectuals hi havia:

Entre els artistes es destaquen:

BibliografiaModifica

  • Schulz, Gerhard. Deutschland seit dem Ersten Weltkrieg 1918–1945 (en alemany). vol 10 de Deutsche Geschichte. Göttingen: Vandenhoeck & Ruprecht,, 1976 (Kleine Vandenhoeck-Reihe). ISBN 3-525-33390-0. 
  • Jung, Otmar. Plebiszit und Diktatur: die Volksabstimmungen der Nationalsozialisten. Die Fälle „Austritt aus dem Völkerbund“ (1933), „Staatsoberhaupt“ (1934) und „Anschluß Österreichs“ (1938) (en alemany). 13. Tübingen: Mohr, 1995 (Beiträge zur Rechtsgeschichte des 20. Jahrhunderts). ISBN 3-16-146491-5. 
  • Kershaw, Ian. Hitler. 1889–1936 (en alemany). Stuttgart: Deutsche Verlags-Anstalt, 1998, p. 661. 

Enllaços externsModifica

Vegeu texts en català sobre Referèndum sobre el cap d'estat del Reich a Viquitexts, la biblioteca lliure.
Vegeu texts en català sobre Referèndum sobre el cap d'estat del Reich a Viquitexts, la biblioteca lliure.

ReferènciesModifica

  1. Omland, Frank. «Nationalsozialistische Reichstagswahlen und Volksabstimmungen 1933–1938, das Beispiel Schleswig-Holstein» (PDF), octubre 2009. [Consulta: 29 març 2013].
  2. Nohlen, Dieter; Stöver, Philip (eds.). Elections in Europe. A Data Handbook (en anglès). Baden-Baden: Nomos Verlag, 2010, p. 762. ISBN 978-3-8329-5609-7. 
  3. «Gesetz über das Staatsoberhaupt des Deutschen Reichs und Erlaß des Reichskanzlers zum Vollzug des Gesetzes über das Staatsoberhaupt des Deutschen Reichs vom 1. August 1934, 1. und 2. August 1934» (PDF). Frank Bajohr. [Consulta: 29 març 2013].
  4. Gesetz über Volksabstimmung vom 14. Juli 1933:
    „§ 2. Bei der Volksabstimmung entscheidet die Mehrheit der abgegebenen gültigen Stimmen. […]“
  5. Omland, Frank. «Wahlen 1933 bis 1938: „Du wählst mi nich Hitler!“ – Die Reichstagswahlen und Volksabstimmungen der NS-Diktatur (1933–1938)». Gesellschaft für Schleswig-Holsteinische Geschichte. [Consulta: 29 març 2013].
  6. en alemany: Gesetz über das Staatsoberhaupt des Deutschen Reich
  7. Verordnung zur Durchführung der Volksabstimmung über das Staatsoberhaupt des Deutschen Reichs, 3. August 1934:
    „§ 2. Die Abstimmung findet am 19. August 1934 statt.“
  8. «Deutsches Reich, 19. August 1934: Adolf Hitler als Reichspräsident und Reichskanzler». Suchmaschine für direkte Demokratie. [Consulta: 29 març 2013].
  9. Nohlen & Stover, 2010, p. 762.
  10. Walter, Franz. Göttinger Köpfe: und ihr Wirken in die Welt. Vandenhoeck & Ruprecht, 2012, p. 149. 
  11. Farías, Víctor. Heidegger und der Nationalsozialismus, 1989, p. 261 ss. 
  12. Klee, Ernst. «Diels, Rudolf». A: Das Personenlexikon zum Dritten Reich: Wer war was vor und nach 1945. Frankfurt del Main: Fischer Taschenbuchverlag, 2005, p. 393. ISBN 978-3-596-16048-8. 
  13. Klee, 2005, p. 587.
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 «Langer Abschied» (en alemany). Der Spiegel, 23, 5 juny del 1989.
  15. Klee, 2005, p. 285.
  16. Klee, 2005, p. 326.
  17. redok.de