Ludwig Mies van der Rohe

arquitecte alemany

Ludwig Mies van der Rohe (Aquisgrà, 27 de març de 1886Chicago, 17 d'agost de 1969) va ser un arquitecte alemany, considerat com un dels més destacats del segle xx. Les característiques de la seva obra queden resumides pel seu lema: "Menys és més". Va ser un membre destacat de l'anomenat Estil Internacional en arquitectura.

Infotaula de personaLudwig Mies van der Rohe

(1934) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Maria Ludwig Michael Mies Modifica el valor a Wikidata
27 març 1886 Modifica el valor a Wikidata
Aquisgrà (Imperi Alemany) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 agost 1969 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Chicago (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Graceland Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUnterrichtsanstalt des Kunstgewerbemuseums Berlin (en) Tradueix
Universitat de les Arts de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArquitectura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Berlín
Sant Petersburg
Toronto
Nova York
Barcelona
Brno
Chicago Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióarquitecte, dissenyador, professor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBauhaus (1930–1933)
Institut de Tecnologia d'Illinois Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereEstil Internacional Modifica el valor a Wikidata
MovimentMoviment modern i modernitat Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPeter Behrens Modifica el valor a Wikidata
AlumnesHenry Clifford Boles (en) Tradueix i Kenneth Roderick O'Neal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Influències
Representat perArtists Rights Society Modifica el valor a Wikidata
Participà en
28 juny 1964documenta 3 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeAda Mies (1913–1921) Modifica el valor a Wikidata
FillsMia Moore Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 2167 Modifica el valor a Wikidata

VidaModifica

 
Pavelló d'Alemanya, reconstruït l'any 1986

Fou el fill d'un negociant de marbres. L'any 1913 es traslladà a Berlín per completar els seus estudis d'arquitectura. Allà entrà a treballar a l'estudi de Peter Behrens, on va prendre contacte amb Walter Gropius. En aquell estudi també i va treballar Le Corbusier. L'any 1912 va obrir el seu primer estudi d'arquitectura a la capital alemanya.

Després de la Primera Guerra Mundial, en la que Mies hi va participar, la seva família es trencà. Va ser llavors que va entrar en contacte amb l'avantguarda del moment. El 1918 va afegir-se al Novembergruppe.

Cap a l'any 1919 començà a desenvolupar projectes on es començaven a mostrar aquells trets que posteriorment caracteritzarien la seva obra, com els gratacels de vidre i acer, o els edificis residencials de planta única amb espai interior continu. Durant aquesta etapa, Mies començà a elaborar les seves primeres obres significatives.

L'any 1929 construí el Pavelló d'Alemanya per a l'Exposició Internacional de Barcelona. A la mateixa època va projectar la Casa Tugendhat a Brno (República Txeca), aixecada l'any 1930 i que va tenir molta repercussió internacional.

Va ser aquell mateix any que Mies va ser nomenat director de la Bauhaus, la prestigiosa escola d'arquitectura i arts aplicades fundada per Walter Gropius, on va substituir Hannes Mayer. L'any següent, l'escola va ser obligada a abandonar Dessau per la pressió nazi i es va traslladar a Berlín. Finalment, l'any 1933 la Bauhaus va haver de tancar.

El 18 d'agost del 1934 va subscriure amb un grup d'artistes una crida al diari nazi Völkischer Beobachter per donar suport al Referèndum sobre el cap d'estat del Reich, que fins llavors reunia tot el poder en mans de Hitler. Malgrat que va provar d'adaptar-se al règim, per als nazis era persona non grata i ja no va rebre cap encàrrec oficial.[1] Tant el seu projecte per a la nova banca nacional com el per al pavelló de l'exposició universal de Brussel·les del 1935, malgrat incloure-hi un decorat amb àguiles i esvàstica, van ser refusats.[1]

Mies va emigrar als Estats Units, on va ser nomenat l'any 1938 director de la facultat d'arquitectura de l'Illinois Institute of Technology de Chicago. Allí va desenvolupar al període 1940 - 1956 nombrosos projectes, dels quals destaquen el nou campus de la universitat que dirigia, on Mies va fer ús dels materials més característics de la seva obra, l'acer i el vidre. També va ésser durant aquest període quan va projectar una de les seves obres més emblemàtiques, la Casa Farnsworth, situada a un prat inundable d'Illinois. Aquest edifici, amb façana de vidre i amb planta totalment diàfana i aixecada del terra, destaca per la seva simplicitat i la seva relació amb l'entorn natural que l'envolta.

Entre els anys 1948 i 1951 va aconseguir aixecar els seus primers gratacels, uns edificis residencials a Chicago, on l'arquitecte va aplicar la idea del mur cortina, pel que la façana ja no té funcions estructurals i pot ser lleugera i íntegrament de vidre. Uns anys més tard va construir el seu gratacels més emblemàtic, el Seagram Building de Nova York, on va perfeccionar el mètode del mur cortina. Aquest edifici és un model d'edifici d'oficines que va tenir molta influència en el disseny dels espais laborals al segle xx.

Anys més tard Mies va tornar a construir a Alemanya. L'any 1968, va aixecar la Galeria Nacional de Berlín, on va emprar novament el vidre i l'acer com a principals materials.

El 17 d'agost de 1969 Ludwig Mies van der Rohe va morir a Chicago, deixant com a llegat una extensa i reconeguda trajectòria com a arquitecte i una àmplia obra que es va desenvolupar majoritàriament als Estats Units i al Canadà.

Obres representativesModifica

 
Memorial a Alemanya dissenyat per Ludwig Mies van der Rohe, construït per Wilhelm Pieck, i inaugurat el 13 de juny de 1926, posteriorment destruït pels nazis
 
Casa Tugendhat
 
Seagram Building
 
Casa Farnsworth
 
Neue Nationalgalerie a Berlín

CanadàModifica

República TxecaModifica

AlemanyaModifica

MèxicModifica

EspanyaModifica

Estats UnitsModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Langer Abschied» (en alemany). Der Spiegel, 23, 5 juny del 1989.

Enllaços externsModifica